Indústria 3.0

Continuem amb la sèrie de publicacions dedicades a les principals revolucions industrials de la nostra història. Després de parlar-vos de la Primera i la Segona, i haver-vos explicat les seves principals innovacions, avui toca el torn a la Tercera Revolució Industrial, o Indústria 3.0.

Una mica d'història

A mitjans del segle XX, l'ésser humà va començar a assistir a innombrables avenços en ciència i tecnologia, a la modernització de la indústria i a un procés de globalització. Les grans innovacions assolides en la Segona Revolució Industrial, que havien estat -i moltes encara ho continuen sent- el motor del món durant dècades, van donar pas a una nova sèrie d'invents que van seguir transformant la nostra forma de viure, i que ens van permetre contemplar grans fites històriques; alguns van ser terribles, com el desenvolupament de la bomba atòmica (el seu ús a Hiroshima i Nagasaki, l'estiu del 1945, serà sempre recordat com un dels dies més nefastos de la nostra història), i d'altres, impactants i esperançadors, com l'arribada de l'ésser humà a la Lluna el 1969, gràcies als astronautes de l'Apolo 11.

Tanmateix, no hi ha un període establert als llibres d'Història per a la Tercera Revolució Industrial, on se suposa que estem immersos actualment. Sí que està clar que un dels punts clau de l'arrencada d'aquesta tercera onada mundial d'innovacions va tenir lloc el 1973, amb la pujada desmesurada i inesperada del preu del petroli. Molts dels avenços que havia portat la revolució prèvia es basaven, entre altres coses, en aquest combustible, barat fins aleshores. Aquell fet va obligar molts sectors i empreses a reinventar-se, i va esdevenir el detonant que va propiciar el començament de progressos importantíssims, especialment en les telecomunicacions, la robòtica i la bioenginyeria, els tres camps que millor podien resoldre els reptes que ens va plantejar aquella crisi.

Però quins elements donen entitat suficient a aquest període com per ser considerat una revolució industrial? Per respondre a aquesta pregunta cal acostar-se a la figura del sociòleg nord-americà Jeremy Rifkin, qui va desenvolupar el concepte "Tercera Revolució Industrial", avalat pel Parlament Europeu el 2006. Segons Rifkin, aquesta nova revolució se sustenta sobre dos grans pilars: Internet i les energies renovables. I va més enllà: la fusió d'ambdues tecnologies serà la infraestructura que sostindrà la humanitat durant les pròximes dècades, sempre que vulguem sobreviure com a espècie. Per això, ha arribat el moment d'anar deixant enrere els combustibles fòssils i de desenvolupar tot el potencial de l'Internet de les coses. El nostre futur només serà possible en un món net i totalment interconnectat.

Les principals innovacions

En aquesta ocasió, ens centrarem en dos àmbits que han experimentat molts i grans canvis en aquestes darreres dècades, i que són justament els pilars del missatge de Rifkin: les comunicacions i l'energia.

Les comunicacions

No hi ha dubte que ens trobem en l'etapa de la nostra història en què més interconnectats estem. I, sens dubte, van ser dos invents que van veure la llum durant el segle XX els que van establir les bases del món de les comunicacions tal com el coneixem ara.

L'ordinador personal. Aquestes petites computadores, capaces de gestionar i emmagatzemar milions de dades, d'executar programes informàtics o d'automatitzar processos mecànics, han esdevingut, sense cap dubte, una eina vital per a l'ésser humà del segle XXI. Però com va començar el seu desenvolupament? Un dels noms clau és el del britànic Alan Turing, considerat com un dels pares de la computació. Els seus esforços per desxifrar la complexa màquina nazi Enigma durant la Segona Guerra Mundial van assentar les bases de la informàtica moderna. L'alemanya Z1 i l'estatunidenca ENIAC van ser les primeres computadores de la història, però el gran avenç en aquest camp es va produir als anys 60, amb el desenvolupament dels primers ordinadors personals, amb Olivetti i MITS com a empreses pioneres. Una dècada després, dos noms propis van revolucionar la indústria de la informàtica: Steve Wozniak i Steve Jobs gràcies al seu Apple II. I només una mica més tard, a principis dels 80, IBM va aconseguir una cosa impensable pocs anys enrere: que les computadores fossin presents a milers de llars com un electrodomèstic més.

• Internet. L'altre gran invent que va canviar totalment el món de les comunicacions va ser Internet. La Xarxa, imaginada per primera vegada per l'informàtic nord-americà J. C. R. Licklider, va iniciar el seu camí a la dècada dels 80. Gràcies a la connexió directa entre xarxes (mitjançant una sèrie de protocols), es va crear un sistema global de comunicació descentralitzada. Poc després, Tim Berners-Lee i Robert Cailliau van aprofitar aquesta nova tecnologia per crear a Suïssa una xarxa informàtica mundial, coneguda fins avui com a World Wide Web (WWW). Potser ningú pensava en aquell moment en l'impacte que tindria aquest invent, que ens va donar la possibilitat d'accedir a dades des de qualsevol lloc i en poquíssim temps, i que s'ha convertit en un dels pilars de les nostres societats modernes. Impossible imaginar un futur sense Internet.

L'energia

Han estat molts els avenços aconseguits en aquest camp en aquesta tercera revolució. Us expliquem dos dels més importants, esdevinguts durant el segle XX; dos invents vitals per a l'actual desenvolupament d'un nou paradigma energètic més sostenible.

• El cotxe elèctric. Des d'aquest blog, sempre hem defensat la importància de l'emobility a l'hora de construir les preades smart cities del futur. Però quan van aparèixer els primers cotxes d'aquest tipus? Hauríem de remuntar-nos a poc abans de mitjans del segle XIX. Tot i que no està del tot clar qui va ser el primer ésser humà a inventar un cotxe mogut per electricitat, hi ha tres noms propis que han passat a la història gràcies als seus dissenys: l'hongarès Ányos Jedlik, el nord-americà Thomas Davenport i els neerlandesos Sibrandus Stratingh i Christopher Becker. Tots van construir vehicles que funcionaven gràcies a un motor elèctric, el desenvolupament del qual devem al físic i enginyer alemany Moritz von Jacobi. Curiosament, aquest tipus de cotxes van viure un auge molt important durant les dues primeres dècades del segle passat, però per diversos motius (com el seu cost massa elevat o la seva poca autonomia) van ser desplaçats pels vehicles que feien servir un motor de combustió. Tanmateix, gràcies a una poderosa conscienciació social i a magnats del sector com ara Elon Musk, el cotxe elèctric torna a estar de moda.
• Les xarxes elèctriques intel·ligents. Aquest tipus de xarxes, conegudes també com a smart grids, són aquelles que tenen un sentit bidireccional. És a dir, poden proporcionar energia i rebre-la de tornada. I tot això es combina amb tecnologies avançades de recollida i tractament de dades, que ajuden a gestionar les smart grids correctament. D'ençà de la instal·lació de la primera xarxa elèctrica el 1886 han canviat moltes coses, especialment des de les darreres dècades del segle XX. Aleshores, el nombre d'estacions elèctriques havia augmentat considerablement a causa de la gran demanda d'electricitat, i certs problemes amb el subministrament, com apagades o talls, es van tornar habituals. La necessitat de trobar una solució a això, i els interessants avenços que van viure llavors les tecnologies de la informació, van provocar que a principis del nostre segle comencessin a aparèixer les primeres xarxes elèctriques intel·ligents. Itàlia (amb el seu projecte Telegestore) o els EUA van ser països pioners a desplegar smart grids en alguns dels seus territoris amb un gran èxit. Actualment, per sort, aquest tipus de xarxes es troba en ple auge.