
Verlo siempre en Español
Verlo siempre en Español
Les plantes solars ocupen una mínima part del terreny agrícola i ramader. A través de l'agrivoltaica, es pot combinar la generació d'energia solar amb l'activitat agrícola i ramadera de manera sostenible.
En el context de la transició energètica, hi ha debat sobre les energies renovables i l'ús del sòl. Molts es pregunten si les plantes solars resten espai per a l'agricultura i la ramaderia. Però, quants terrenys agrícoles tenen plaques solars instal·lades?
El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) indica que els parcs fotovoltaics ocupen a Espanya un 0,2 % de la superfície agrària útil. Des del 2012, el 82 % de les 23.000 noves hectàrees destinades a panells solars són terres de secà.
Els parcs fotovoltaics ocupen a Espanya un 0,2 % de la superfície agrària útil.
Castella-la Manxa i Extremadura són les regions amb més parcs fotovoltaics, amb 11.460 i 11.349 hectàrees, respectivament. Vuit províncies concentren el 63 % de la superfície fotovoltaica instal·lada a Espanya: Badajoz, Càceres, Sevilla, Saragossa, Ciudad Real, Conca, Múrcia i Albacete.
L'energia solar no supera el 0,4 % del terreny agroramader en cap d'aquestes regions.
Molts ramaders i agricultors han trobat a les renovables una font complementària d'ingressos i un mitjà per revitalitzar les explotacions agràries. Però quin impacte té a la superfície agrícola aquest 0,2 % que ocupa la fotovoltaica?
La Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF) afirma que no hi ha una confrontació entre energia solar i agricultura. Els projectes fotovoltaics generen energia neta alhora que s'integren amb activitats agrícoles i ramaderes, promovent un model d’agrivoltaica que combina tots dos usos.
A més, José María González Moya, director gerent de l'Associació d'Empreses d'Energia Renovables a Espanya (APPA), assegura que qualsevol empresa de renovables ha de passar un tràmit ambiental per avaluar aspectes com ara la compatibilitat de l'ús del sòl o els impactes positius i negatius de la instal·lació. En els casos particulars on hi hauria competició o manca de compatibilitat, com podrien ser les deveses centenàries d'alzines o sureres, els estudis d'impacte ambiental no permeten el desenvolupament de plantes fotovoltaiques.
En aquest escenari, el Govern busca fomentar la convivència entre els sectors energètic i agrícola mitjançant la implementació de tecnologies agrivoltaiques. Aquests sistemes permeten a la generació d’energia solar coexistir amb l’agricultura, prioritzant la producció agrària.
La agrovoltaica o agrivoltaica és un model d'ús del sòl que combina la producció d'energia solar mitjançant panells fotovoltaics amb l’activitat agrícola en un mateix terreny.
Les plantes solars ajuden a mantenir la humitat del sòl i protegeixen de la llum directa, cosa que beneficia el creixement de determinats cultius.
A més de l'agricultura, altres activitats del sector primari comparteixen el terra i es beneficien de la convivència amb els parcs solars.
L'agrovoltaica o agrivoltaica combina la producció d'energia solar amb l'activitat agrícola en un mateix terreny.
El pasturatge d'ovelles entre els panells fotovoltaics permet reforçar la col·laboració amb les comunitats locals, en especial amb els pastors i ramaders. Una càrrega ramadera controlada permet establir un sistema de control de la vegetació i del desbrossament sostenible.
Els insectes pol·linitzadors troben també refugi a les plantes fotovoltaiques, com explica Eva Miquel, responsable de la Fundació Amics de les Abelles al videopodcast Conexión a Tierra. “El benefici de tenir ruscs entre plaques solars és, sobretot, per a l'apicultor, que podrà produir en un entorn natural, sense pesticides. També poder pol·linitzar aquests sòls i l'entorn, perquè les abelles poden estar en un radi de 3 km. Hi ha beneficis per a tota la zona”.
Els terrenys compartits entre la generació renovable i el sector primari poden servir a més de camp de proves per a noves tècniques que contribueixin a modernitzar aquest sector i en fomentin la integració amb les energies netes.
Un exemple són els projectes que l’Institut Andalús de Recerca i Formació Agrària, Pesquera, Alimentària i de la Producció Ecològica (IFAPA) posarà en marxa juntament amb Endesa a la planta de Las Corchas (Sevilla). És una aposta per la innovació per millorar la rendibilitat i la sostenibilitat del camp andalús.
En aquest context, Jesús Gil Soto, responsable de projectes de R+D a l'Àrea d'Agricultura del Centre Tecnològic Nacional Agroalimentari CTAEX, explica els assajos pilot que desenvolupen als cultius ajustant-se a les característiques de cada planta segons l'alçada dels panells, el tipus de terra, la climatologia o el disseny de les instal·lacions.
Els terrenys compartits entre els renovables i el sector primari poden servir de camp de proves per a noves tècniques que contribueixin a modernitzar aquest sector i en fomentin la integració amb les energies netes.
Les experiències pilot i els projectes en curs busquen establir models de compatibilitat entre el sector agrícola i el fotovoltaic. Com ho aconsegueixen? Mitjançant l’estudi de sistemes que permetin dissenyar i millorar els sistemes agrícoles i fotovoltaics compatibles d'una manera eficient i sostenible.
Si només l'1 % de les terres agrícoles es dediquessin a l'agrivoltaica, combinant la generació d'energia solar amb l'activitat agrícola, es podria cobrir la demanda global d'electricitat, segons Nature.
Lluny de competir per l'ús del sòl, la combinació d'energies renovables i el sector primari és una oportunitat per crear valor per a la comunitat local i la biodiversitat.