
Verlo siempre en Español
Verlo siempre en Español
L'evolució en la tecnologia fotovoltaica ha permès apostar per materials no tòxics i gestionables de manera segura en acabar la vida útil. Analitzem els components dels panells solars, la gestió ambiental i la normativa que en regula la fabricació i el reciclatge.
No, els panells solars no són tòxics i no representen risc, ni per a la salut humana ni per al medi ambient. T’expliquem per què.
La inquietud per la possible toxicitat dels mòduls fotovoltaics sorgeix en un context d'expansió de l’energia solar en l'àmbit mundial. Segons l'informe Global Market Outlook for Solar Power 2025-2029 de SolarPower Europe, el 2024 es van instal·lar 597 gigawatts de nova capacitat solar a tot el món, un 33% més que el 2023.
Aquest creixement reflecteix l'impuls global cap a les renovables, però també ha posat sobre la taula preguntes sobre les cèl·lules fotovoltaiques, com la seva possible toxicitat.
L'evolució en la tecnologia fotovoltaica ha permès apostar per materials no tòxics i gestionables de manera segura en acabar la vida útil.
Els panells solars generen menys residus que les fonts tradicionals d’electricitat basades en combustibles fòssils.
Com explica Teresa Barnes, investigadora del National Renewable Energy Laboratory (NREL) i directora del Consorci de Materials per a Mòduls Duradors (DuraMAT) dels Estats Units: “La majoria dels elements tòxics ja no són presents als panells solars moderns. De fet, generen menys residus que les fonts tradicionals d'electricitat basades en combustibles fòssils. Quan els panells arriben al final de la seva vida útil, els podem gestionar sense complicacions.”
La normativa actual marca les pautes per gestionar els materials utilitzats quan arriba el final de la vida útil.
Segons les dades del NREL, el 97% del mercat fotovoltaic està compost per mòduls de silici cristal·lí, una tecnologia basada en materials no tòxics, com el vidre (77% del pes del mòdul), l'alumini, el silici i els polímers.
Només el 3% correspon a mòduls de tel·lurur de cadmi (CdTe), en què les quantitats de tel·luri i cadmi no superen el 0,1%.
La Directiva RAEE (2012/19/UE) regula el tractament dels mòduls fotovoltaics com a residus d'aparells elèctrics i electrònics. Aquesta norma estableix que els fabricants, distribuïdors o importadors són responsables d'organitzar i finançar la seva recollida, transport, emmagatzematge i reciclatge.
En el cas dels panells solars, en assolir el final de la seva vida útil s'envien a punts autoritzats on se separen materials com el vidre, l'alumini, el silici o les connexions elèctriques per reutilitzar-los o valorar-los.
La directiva també fixa objectius mínims de recollida i taxes de valorització, cosa que impulsa l’economia circular.
Anticipant-se a possibles canvis normatius i amb un fort compromís ambiental, hi ha fabricants que estan eliminant el plom dels dissenys. El plom present en un mòdul sol representar menys del 0,1% del pes total. En finalitzar la vida útil del mòdul, si es recicla correctament aquesta petita quantitat de plom no suposa un risc ambiental.
Quan un panell solar arriba al final de la vida útil, als 25-30 anys, no es converteix en un residu perjudicial si es gestiona segons marca la normativa.
Fins al 95% d'un panell es pot reciclar, cosa que permet reduir l'extracció de nous recursos.
Fins al 95% d'un panell solar es pot reciclar.
A més, fabricar un panell requereix energia, però la recupera en menys de tres anys de funcionament. Aquest indicador, conegut com a Energy Payback Time (EPBT), varia segons el tipus de panell i el lloc on s'instal·li, situant-se entre 1 i 3 anys. A partir d'aquí tot el que produeix és energia neta.
El desenvolupament de solucions com l'agrivoltaica demostra que la transició energètica pot anar de la mà de la protecció de l’entorn natural.
L'agrivoltaica combina la generació d'energia solar amb l'ús del terreny per a l'activitat agrícola, permetent aprofitar els recursos disponibles sense sacrificar sòl productiu.
Les estructures elevades dels panells permeten que la llum solar arribi als cultius, alhora que generen ombra que beneficia espècies i redueix l'evaporació de l'aigua.
Aquesta configuració afavoreix la integració d'activitats com el pasturatge, contribuint al manteniment del terreny.
L'agrivoltaica combina la generació d'energia solar amb l'ús del terreny per a l'activitat agrícola.
A més, investigacions recents demostren que les plantes solars poden albergar fins a tres vegades més aus que els camps de cultiu tradicionals. Aquesta troballa suggereix que les instal·lacions solars no només són beneficioses per a la producció d'energia neta, sinó que també poden tenir un paper important en la conservació de la biodiversitat.
Otro valor añadido de esta fórmula es su impacto positivo en el entorno social. La gestión compartida del espacio con actores locales permite reforzar lazos con las comunidades rurales, dinamizar la economía del entorno y conservar prácticas agrícolas tradicionales en convivencia con la innovación energética.
Los paneles solares no son tóxicos durante su uso ni representan una amenaza si se gestionan bien tras su vida útil.
Gracias a una combinación de materiales seguros, normativas estrictas y avances en reciclaje, la energía solar se posiciona como una de las fuentes más limpias y sostenibles.