Les dades de l’Alzheimer i l’estat de la seva investigació

Les dades de l’Alzheimer parlen per si soles: actualment s’estima que a Espanya hi ha 900.000 persones afectades, i aquesta xifra podria duplicar-se en les pròximes dues dècades a causa de l’augment de l’esperança de vida. Si no es troba un tractament efectiu que en modifiqui el curs, la demència podria afectar més de 150 milions de persones majors de 40 anys a tot el món l’any 2050.

Així mateix, l’Alzheimer és, segons l’Organització Mundial de la Salut, una de les principals causes de mortalitat i discapacitat, i afecta 1 de cada 10 persones majors de 65 anys i un terç de les que superen els 85 anys.

A més de la seva incidència, el cost associat a l’Alzheimer és molt significatiu. A Espanya, les famílies assumeixen el 87% del cost total de la malaltia, cosa que representa aproximadament 35.000 € per pacient. Aquestes famílies dediquen, de mitjana, 70 hores setmanals a la cura dels seus éssers estimats, amb un 80% de les persones afectades ateses per familiars, en la seva majoria dones.

D’altra banda, dos de cada tres espanyols afirmen conèixer algú que pateix o ha patit Alzheimer (en el 27% dels casos, un familiar directe). La malaltia ocupa el segon lloc entre les preocupacions de salut a Espanya, a molt poca distància del càncer, i és la primera entre les persones grans.

En síntesi, l’augment de la longevitat està incrementant el que ja és un problema sanitari i social de primer ordre. A més, a Europa encara no existeixen tractaments efectius per frenar-ne l’avanç. Ens trobem davant d’una pandèmia estructural i silenciosa que, si no es modifica l’escenari, serà insostenible tant per a les persones afectades i les seves famílies com per als sistemes públics de salut i protecció social.

Un nou enfocament per a una malaltia amb més d’un segle d’història

A principis del segle XX, Alois Alzheimer va descriure per primera vegada els símptomes i les característiques neuropatològiques d’aquesta malaltia. Més d’un segle després, encara no hi ha una cura, fet que subratlla la necessitat de continuar invertint en recerca per comprendre’n les causes i l’evolució, i així poder oferir tractaments més eficaços.

Tot i que el progrés científic pot semblar lent, és constant i ferm, i sempre acaba proporcionant les respostes necessàries per fer front a qualsevol malaltia. Actualment, ens trobem en un moment clau en l’abordatge de l’Alzheimer, amb un canvi de paradigma que es fonamenta en tres pilars essencials: la prevenció, els biomarcadors i els nous tractaments.

El paper de la prevenció

Tot i que l’edat és el principal factor de risc per desenvolupar l’Alzheimer, aquesta malaltia no és una conseqüència inevitable de l’envelliment. D’una banda, existeixen factors de risc no modificables, com l’edat o la genètica (alguns gens estan associats a una probabilitat més elevada de desenvolupar la malaltia, tot i que no són determinants, ja que l’Alzheimer només té un component clarament genètic en aproximadament l’1% dels casos). D’altra banda, hi ha factors de risc modificables sobre els quals es pot actuar per prevenir la malaltia, com la hipertensió, la diabetis, el tabaquisme, l’obesitat i els hàbits relacionats amb la nutrició, l’activitat física, cognitiva i social, així com el son.

Nombrosos estudis han demostrat la relació entre la salut cardiovascular i la cerebral. Per tant, el que és bo per al cor també ho és per al cervell. Les investigacions indiquen que, si es controlen els factors de risc modificables al llarg de la vida, es podrien prevenir o retardar fins al 45% dels casos de demència.

El Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, està especialitzat en prevenció i detecció precoç. Entre els seus nombrosos estudis, destaquen troballes sobre com l’omega-3 en la dieta pot potenciar la resiliència cerebral davant la malaltia. A més, s’han identificat vincles significatius entre la qualitat del son i el risc d’Alzheimer en persones que encara no presenten deteriorament cognitiu.

La revolució dels biomarcadors

Els biomarcadors són indicadors biològics de qualsevol tipus que es poden mesurar i la presència i intensitat dels quals proporcionen informació sobre el desenvolupament d’una patologia. Són cada vegada més necessaris en la recerca de malalties neurodegeneratives, i constitueixen una peça clau tant per al diagnòstic precoç com per al seguiment de la progressió de l’Alzheimer.

El BBRC s’ha convertit en un dels líders de la recerca mundial en biomarcadors en plasma sanguini per a la detecció de la malaltia d’Alzheimer. Aquests biomarcadors en sang tenen un gran potencial per utilitzar-se com a eines de detecció econòmiques i no invasives, fet que obre una porta excepcional per predir canvis abans de l’aparició dels símptomes clínics.

L’arribada de nous fàrmacs

Després de dues dècades sense avenços farmacològics significatius en el tractament de l’Alzheimer, en què només es disposava de medicaments per alleujar els símptomes, la recerca ha aconseguit desenvolupar nous fàrmacs capaços de frenar o alentir l’evolució de la malaltia.

Alguns d’aquests ja han estat aprovats en països com els Estats Units, el Japó, Corea del Sud, Israel i la Xina. Tot i que encara no han estat aprovats a Europa, els avenços són encoratjadors. El més prometedor és que s’ha demostrat que el mecanisme d’acció funciona, fet que obre la porta a una nova generació de medicaments que ofereixen una perspectiva optimista per al desenvolupament de nous tractaments més eficaços i segurs.

És crucial continuar investigant per millorar la detecció precoç de la malaltia, optimitzar l’ús de biomarcadors per al diagnòstic i determinar quines poblacions podrien beneficiar-se d’aquests tractaments. Alhora, els sistemes sanitaris es preparen per implementar-los tan aviat com estiguin disponibles.

La reivindicació de la Fundació Pasqual Maragall en el Dia Mundial

Aquest any, amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, la Fundació Pasqual Maragall ha impulsat la campanya de sensibilització «La recerca en Alzheimer té nom i cognoms», centrada a posar en relleu la pèrdua d’identitat de les persones que pateixen aquesta malaltia i la necessitat d’invertir en més i millor recerca.

En aquest context, la Fundació convida la població a sumar-se a la iniciativa a través de alzheimernombreyapellido.org, amb l’objectiu de prioritzar la lluita contra l’Alzheimer i augmentar els recursos destinats tant a la recerca com al suport a les famílies afectades.