Així és l’energia que mou la teva ciutat

Les ciutats espanyoles, consumidores del 40% de l’energia final, són responsables del 70% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del nostre país, segons les dades de l’informe elaborat per Deloitte Ciudades energéticamente sostenibles: la transición energética urbana a 2030.

Això ha provocat que, en algunes ciutats espanyoles com Madrid o Barcelona, la concentració de partícules contaminants hagi arribat a sobrepassar els límits legals en diverses ocasions, amb el risc consegüent per a la salut de la seva població.

Quines mesures porten a terme les ciutats espanyoles?

Conscients dels alts nivells de consum i d'emissió de què són responsables, les ciutats s’han marcat objectius ambiciosos de millora de la seva sostenibilitat energètica. A través de la signatura del Pacte dels Alcaldes per al Clima i l’Energia, els municipis involucrats es comprometen a actuar per reduir les emissions de CO2 almenys un 40% el 2030. No obstant això, les dades demostren que l’evolució tendencial no serà suficient per assolir aquest compromís i obliguen els municipis a desenvolupar actuacions de sostenibilitat energètica urbana en un termini molt curt, especialment en el sector del transport.

A nivell nacional, el febrer del 2019 s’ha publicat l’ Agenda urbana española, que planteja l’estratègia que cal seguir en les polítiques de desenvolupament urbà sostenible. Aquesta estratègia de desenvolupament urbà es compon de 30 objectius específics i 291 línies d’actuació que es posen a disposició dels municipis perquè puguin elaborar els seus propis plans d’acció.

Les millors pràctiques municipals a Espanya

Localment, les ciutats espanyoles ja han desenvolupat diverses iniciatives de sostenibilitat energètica urbana. Algunes de les més representatives, exemple per a futures actuacions, són:

• Madrid elabora periòdicament un inventari de consum d’energia i d’emissions a partir de les directrius de l’ Agència Europea de Medi Ambient. Aquest inventari serveix de base per a fer anàlisis de detall d’actuacions que cal implementar a la ciutat i avaluar l’eficàcia de les mesures ja desenvolupades.

• A Barcelona destaca el paper exemplificatiu de l’Administració municipal a través del transport públic: dels prop de 1.100 autobusos de què disposa, n’hi ha 400 de gas natural i 200 d'híbrids, així com una línia d’autobusos elèctrics en fase d’implantació, amb més de 10 vehicles d’aquest tipus.

• A Saragossa l'Ajuntament està fent esforços rellevants en el sector de l’edificació. S’han destinat ajuts a la rehabilitació amb criteris de sostenibilitat energètica a més de 3.500 edificis i s’han construït 10.000 habitatges amb criteris bioclimàtics a l’ecociutat de Valdespartera, amb un estalvi en el consum d’aquests edificis de fins a un 90%.

• Vitòria, per la seva banda, destaca especialment per l’ impuls del transport no motoritzat, que ha passat de suposar un 52% dels trajectes el 2006 al 65% el 2016. Això es deu, entre altres factors, al Pla de Mobilitat Sostenible desenvolupat per l’Ajuntament i dotat de 60 milions d’euros d’inversió, amb actuacions com restriccions a la circulació de vehicles pel centre, la construcció d’aparcaments a l’entrada de la ciutat o la creació de carrils bici.

• Al seu torn, Sevilla ha impulsat l’ ús de la bicicleta i és la ciutat que més destaca en l’ús d’aquest mitjà de transport. Per fer-ho s’hi han dut a terme mesures com l’increment del 10% en el nombre de places d’aparcament de bicicleta i l’activació d’un pla estratègic per al 2020.

• Finalment, a Màlaga també destaca el foment de la mobilitat sostenible. El projecte Zem2All va desplegar 200 vehicles elèctrics i 240 punts de càrrega i, després de 4 anys en funcionament, s’han recorregut 5 milions de quilòmetres i s’ha evitat l’emissió de més de 330 tones de diòxid de carboni, el consum equivalent a 50 llars en un any.

Com es pot incrementar l’eficiència del consum municipal d’energia?

Reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i d’elements contaminants ha de ser una prioritat per a les administracions públiques.

En els consums responsabilitat de cada municipi, s’han identificat com a actuacions principals la millora de l’enllumenat públic mitjançant la renovació d’equips i sistemes de control intel·ligent de la il·luminació, la substitució de vehicles de flota municipal per altres de més sostenibles, com vehicles de zero emissions, i el foment de l’autoconsum en edificis municipals.

Però el paper de les Administracions no es pot circumscriure a optimitzar-ne el consum, ja que representa un percentatge molt reduït de les emissions totals d’una ciutat. Per aconseguir el repte plantejat pel Pacte dels Alcaldes cal que els ajuntaments estableixin objectius i models de governança de sostenibilitat en les seves polítiques i que esdevinguin exemples d’ eficiència energètica mitjançant l’impuls d’actuacions de sostenibilitat energètica urbana que mobilitzin la resta d’agents de la ciutat.