Aigua i clima: el gran repte de futur
La connexió entre el cicle de l’aigua i el clima és innegable. En un planeta en escalfament, la gestió eficaç de l’aigua no només és vital, sinó essencial per a la nostra supervivència a llarg termini. Amb l’inici de l’any hidrològic anual, que a l’Estat espanyol comença l’1 d’octubre, es fa palesa la urgència d’abordar aquesta relació i les possibles estratègies a implementar, com ara l’agricultura regenerativa.
Per Rafael Sánchez Durán
L’augment de les temperatures globals és només una de les moltes facetes del «canvi climàtic», un terme que la comunitat científica ha adoptat en lloc d’«escalfament global» per la seva capacitat de reflectir la complexitat de les interaccions sistèmiques a la Terra (IPCC, 2021). La dinàmica del cicle hidrològic és clau per comprendre les implicacions d’un planeta en procés d’escalfament (Huntington, 2006 i Allan & Soden, 2022). Ens enfrontem a un nou any hidrològic, que a l’Estat espanyol comença l’1 d’octubre i acaba el 30 de setembre, un període que ens exigeix prestar atenció a alteracions sense precedents en els patrons climàtics i en la disponibilitat dels recursos hídrics (Pörtner et al., 2022).
El sol, que escalfa la superfície terrestre i l’atmosfera, impulsa el procés de circulació de l’aigua des dels oceans cap a l’atmosfera i, des d’allí, torna a caure a la terra en forma de pluja, gran part de la qual retorna als oceans, configurant així el cicle de l’aigua. Tanmateix, quan l’atmosfera reté més calor a causa de l’augment dels gasos amb efecte d’hivernacle, s’altera el ritme normal d’aquests cicles essencials per a la vida.
A la Península Ibèrica, els efectes del canvi climàtic són evidents: les precipitacions són irregulars i escasses, l’evaporació s’intensifica i les sequeres s’allarguen, incrementant l’estrès hídric en una regió històricament vulnerable. Els cicles estacionals, abans ben definits, ara són imprevisibles, complicant la planificació i la gestió dels recursos hídrics.
Aquesta situació coincideix amb el que l’IPCC descriu com una «intensificació» del cicle de l’aigua, marcada per fenòmens climàtics extrems més freqüents i severs. Les tempestes són més destructives i les sequeres més prolongades, fet que planteja nous reptes climàtics difícils de preveure en diverses regions del planeta.
Un altre dels impactes més preocupants i sovint invisibles és l’augment del nivell del mar, causat per l’expansió tèrmica dels oceans i la fusió del gel, que ha provocat la salinització de les aigües subterrànies (Oppenheimer et al., 2019). A més, les inundacions, cada vegada més freqüents i severes, estan afectant els sistemes de drenatge urbà i d’aigua potable, facilitant la propagació de patògens que proliferen en ambients càlids (OMS, 2020).
Una alternativa sostenible: l’agricultura regenerativa
En el sector agrícola, el canvi climàtic està reduint la productivitat dels cultius i augmentant la demanda de reg, fet que incrementa la pressió sobre els recursos d’aigua dolça, dels quals l’agricultura ja consumeix més del 70% a escala global (FAO, 2017). En aquest context, l’agricultura regenerativa es presenta com una estratègia transformadora. Aquesta tècnica promou la sostenibilitat del sòl mantenint-ne la fertilitat mitjançant els recursos propis de la natura, sense l’ús de pesticides ni adobs químics i combinant l’agricultura i la ramaderia amb animals de pastura per fertilitzar la terra.
Aquest enfocament, que prioritza la salut del sòl, la biodiversitat i la restauració dels cicles naturals de l’aigua, ofereix una alternativa sostenible als mètodes agrícoles convencionals, que sovint depenen d’un ús intensiu d’aigua i de productes químics (LaCanne & Lundgren, 2018). L’agricultura regenerativa no només pot reduir la necessitat de reg millorant la retenció d’aigua als sòls, sinó que també contribueix a la captura de carboni, ajudant a mitigar alguns dels efectes del canvi climàtic (Gattinger et al., 2012).
En l’àmbit de la generació d’energia, la disminució dels nivells d’aigua a les preses hidroelèctriques, a causa de sequeres prolongades, podria augmentar la dependència dels combustibles fòssils (van Vliet et al., 2016).
D’altra banda, les sequeres i altres desastres climàtics estan impulsant la migració cap a àrees urbanes a escala mundial, sovint cap a ciutats que no disposen de la infraestructura hídrica adequada, fet que incrementa l’explotació de fonts d’aigua il·legals i insostenibles (Rigaud et al., 2018).
En resum, la connexió entre l’aigua i el clima és innegable, i cada cicle hidrològic anual subratlla la urgència d’abordar aquesta relació. En un planeta en escalfament, la gestió eficaç de l’aigua no només és vital, sinó essencial per a la nostra supervivència a llarg termini. El canvi climàtic està redefinint la política de l’aigua, obligant-nos a repensar-ne la gestió en un món cada vegada més imprevisible. L’adopció de pràctiques com l’agricultura regenerativa esdevé una necessitat imperiosa per garantir la sostenibilitat dels recursos d’aigua dolça, fonamentals per a la nostra alimentació i supervivència.