Tot el que cal saber sobre el canvi climàtic: present i futur

Per parlar de canvi climàtic, primer hem de tenir clar què és. I, per a això, cal conèixer la diferència entre dos conceptes bàsics que es confonen sovint: el temps i el clima.

Encara que tots dos fan referència a condicions locals de temperatura o precipitacions, tenen una escala temporal diferent. El temps és l'estat de l'atmosfera en un moment i lloc determinat. Està determinat per una combinació d'elements del clima com ara la precipitació, el vent o la temperatura, entre d'altres. Això suposa que pugui experimentar canvis ràpidament, afectant una superfície limitada, i que, per tant, predir-lo sigui complex.

Per la seva banda, el clima és el patró del temps atmosfèric. Aquest preveu canvis a més llarg termini —estacionals— i es produeix en una zona geogràfica més àmplia. A diferència del concepte anterior, es pot mesurar al llarg del temps amb una sèrie de paràmetres com la temperatura o la precipitació, que ens permeten així estudiar-ne l'evolució temporal i fer prediccions.

El canvi climàtic, per tant, es refereix als canvis en els patrons climàtics a una escala espacial/temporal més gran, com per exemple l'augment de la temperatura mitjana o la disminució de la precipitació en una regió o fins i tot a escala global. Aquests canvis poden ser per causes naturals, per exemple, a través de les variacions del cicle solar. Tanmateix, des del segle XIX, les activitats humanes han estat el motor principal del canvi climàtic. Això és degut, principalment, a la crema de combustibles fòssils com el carbó, el petroli o el gas.

Canvi climàtic:  l'efecte d'hivernacle

La ciència, a través del seu màxim exponent en la matèria, The Intergovernmental Panel on Climate Change, ha demostrat que els patrons del clima s'estan modificant a un ritme sense precedents. L'increment de les temperatures, la disminució de les precipitacions o l'augment de fenòmens climàtics extrems, com ara onades de calor o inundacions, són alguns exemples del canvi climàtic.

Hi ha evidència científica que el canvi climàtic actual té origen antròpic. És degut a una alteració en la composició de l'atmosfera provocada per l'increment de les emissions de carboni derivades de l'activitat humana. A aquest canvi se l'anomena efecte d'hivernacle, una cosa de la qual tots hem sentit parlar i les conseqüències de la qual són realment negatives per a la vida a la terra.

Per comprendre l'efecte d'hivernacle hem d'entendre de què està formada l'atmosfera. L'atmosfera es compon de nombrosos gasos, entre els quals hi ha els anomenats gasos amb efecte d'hivernacle (en endavant, GEH). Els GEH són responsables que part de la radiació solar que arriba a l'atmosfera s'hi quedi, augmentant-ne la temperatura i permetent la vida a la terra.

El problema actual rau en el fet que, com a conseqüència de l'activitat humana, la concentració de GEH s'ha incrementat a l'atmosfera fins a uns nivells actuals mai vistos en la història. El darrer mes de juny del 2022, l'observatori de referència mundial de Mauna Loa va recollir una concentració de CO2e de 421,72 ppm.

Aquest increment està donant lloc que la radiació solar que anteriorment sortia reflectida de l'atmosfera ara s'hi quedi retinguda, provocant-ne el sobreescalfament. És l'anomenat efecte d'hivernacle i afecta negativament el nostre planeta, provocant el canvi climàtic global.

Com està canviant el clima?

Segons les dades del Sisè informe d'avaluació "Canvi climàtic 2021: bases físiques" elaborat per l'IPCC, el planeta està patint un escalfament accelerat. La temperatura mitjana global de la superfície terrestre ha experimentat increments successius en les últimes quatre dècades, de manera que el 2011-2020 va ser aproximadament 1,1 °C superior a la del període 1850-1900.

Així mateix, els anys 2019 i 2020 han estat els més càlids de la història. Concretament, el 2019 va registrar els hiverns més càlids i el 2020 va igualar el rècord del 2019 dels mesos d'estiu més càlids des que es prenen registres.

L'informe Emissions Gap Report 2022, que tot just s'ha publicat, recull un nivell emissions de 52,8 GtCO2eq el 2021, una quantitat que suposa un rècord en les emissions globals. D'aquesta manera, la bretxa d'emissions projectada al 2030 se situa en 15 GtCO2e per a una trajectòria de 2 °C i de 23 GtCO2e per a una trajectòria d'1,5 °C. Això vol dir que, considerant tots els compromisos globals en matèria de lluita contra el canvi climàtic a mitjà termini, l'increment de temperatura al final del segle se situaria en el rang 2,4 °C – 2,6 °C. Si es consideren únicament les mesures implementades fins a l'actualitat, l'increment se situaria en 2,8 °C.

Quines conseqüències pot tenir l'escalfament global per a la vida a la terra?

Segons l'IPCC, si l'escalfament global supera els 1,5 °C, fins i tot si supera aquesta temperatura mitjana mundial temporalment abans de tornar a caure, els sistemes humans i naturals s'enfrontaran a riscos addicionals greus, inclosos alguns que són irreversibles.

Algunes conseqüències del canvi climàtic que ja podem observar són: la pujada del nivell del mar, el desglaç dels pols i les glaceres, una recurrència més gran dels fenòmens climàtics extrems, la pèrdua de biodiversitat o l'emigració climàtica, entre d'altres.

Malgrat tot això, encara som a temps de fer front al canvi climàtic, però es requereix una transformació de la societat actual que s'ha d'implementar majoritàriament en els propers vuit anys. Encara que aquesta transformació no aconsegueixi salvar per complet la bretxa d'emissions, tot compta. Implementar-la és necessari per avançar cap a un futur neutre en carboni que ens permeti limitar l'escalfament global i oferir altres beneficis socials i mediambientals com ara aire net, ocupacions verdes i accés universal a l'energia.