El tècnic de la central de Tirajana que murmura a les abelles

Fernando Marrero és natural de San Mateo, municipi vinculat a la ramaderia, l'agricultura i ric en naturalesa. No obstant això, ell ha passat les hores, des de ben jove, reparant i supervisant la complexa maquinària de la central tèrmica d'Endesa a Barranco de Tirajana. De fet, és tècnic en l'àrea d'Instrumentació i Control en aquest espai on es genera la major part de l'energia de Gran Canària.

Tanmateix, Fernando és un home polifacètic com n'hi ha pocs i, quan abandona les instal·lacions de la central, s'entrega a la seva gran afició: l'apicultura. Diu que el seu contacte amb la natura el fa més lliure i que se sent enganxat a la terra cada vegada que puja al Pozo de las Nieves, un lloc molt pròxim al Pico de las Nieves, al qual dona nom, i que és el punt més alt de Gran Canària. Allà té molta cura dels quatre ruscs de la seva propietat, ubicats en un paratge natural, ric en plantes de pol·linització i lluny de la mirada de l'home.

Comenta amb evident nostàlgia que abans de l'incendi que va assolar la cimera de l'Illa el setembre del 2017 tenia deu ruscs, però el foc va fer minvar notablement el seu apiari fins a reduir-los a quatre.

Fa unes quantes setmanes es trobava envoltat de maquinàries al seu lloc de treball a la central de Tirajana quan li va arribar la notícia que un grup de companys havien anat a visitar a Temisas, al municipi d'Agüimes, el futur emplaçament de la cabina per mesurar la qualitat de l'aire i que havien sortit esglaiats davant la presència d'un eixam.

Les abelles havien triat per instal·lar-se l'edifici de l'Observatori Astronòmic de Temisas. Els exemplars s'havien multiplicat fins a ocupar completament una càmera entre dues parets.

"Cap obrer no volia acostar-se a treballar en aquell lloc fins que quedés net d'abelles i la situació era complicada. Fins i tot un company va patir diverses picades. Entre les mesures a adoptar es va plantejar la possibilitat de fer servir maquinària per trencar les dues parets i deixar-les a l'aire, però això suposava la mort imminent de les abelles", explica Fernando Marrero.

Per a aquella família d'abelles, el refugi de Temisas havia resultat fins al moment una llar perfecta, però compaginar les maniobres pròpies del treball elèctric amb el moviment laboriós d'un eixam no sempre resulta una tasca fàcil.

Fernando Marrero es va posar a pensar com podia rescatar aquell eixam d'abelles negres canàries format per prop de 10.000 exemplars sense que patissin cap dany. I, llavors, se li va ocórrer la tècnica de l'embut.

Es va traslladar fins a l'Observatori Astronòmic de Temisas, on ningú no volia anar pel risc a ser picats. I, abillat amb el seu vestit protector d'apicultor, va pujar per l'escala fins a col·locar-hi una caixa adherida a la paret. A més, va col·locar un embut que permetia sortir a les abelles, però quan intentaven entrar de nou al seu antic habitacle es trobaven amb l'orifici tapiat. La caixa improvisada a tall de rusc tenia unes dimensions d'amb prou feines 40 per 20 centímetres i a l'interior les abelles van anar formant noves bresques.