- El projecte ha permès seguir durant un cicle anual complet el moviment de 10 exemplars adults i 8 polls repartits entre la Plana de Lleida (Segrià i Garrigues), l’Alt i Baix Empordà, les Terres de l’Ebre (Baix Ebre i Montsià) i la Catalunya Central (Berguedà i Osona).
- L’estudi, que també ha incorporat la gravació i retransmissió en directe d’un niu, aporta una gran quantitat d’informació per a la comunitat científica sobre el comportament de mascles, femelles i polls; els seus hàbits i preferències, les relacions i interaccions entre ells i les seves àrees de moviment.
- A Catalunya s’estima que hi ha una població estable d’entre 550 i 700 parelles i els últims estudis, corroborats ara per aquest projecte, apunten que la meitat de les morts en aquesta espècie es produeixen per factors no naturals.
Durant un any sencer, un total de 18 exemplars de duc (Bubo bubo) repartits arreu del territori català, han viscut sense saber-ho, monitoritzats. Això ha ocorregut en el marc del projecte de conservació del duc que duen a terme Birding Natura (entitat dedicada a la conservació) i Endesa, dins el seu Pla de Conservació de la Biodiversitat. L’objectiu d’aquest programa no és altre que recopilar tota la informació possible sobre el comportament de l’espècie en les diferents etapes de la seva vida (ou, poll de niu, poll volador, jove i adult) i definir mesures que redueixin la seva mortalitat, donat que la meitat de les morts que es produeixen en aquesta espècie són degudes a causes no naturals. Ara, un any després de finalitzar el radioseguiment de l’últim exemplar, se n’han presentat les primeres conclusions, de gran valor per a tota la comunitat científica. Aquest projecte ha comptat amb la col·laboració del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, de diferents Espais Naturals Protegits de Catalunya, del MITECO i dels Agents Rurals.
La primera conclusió s’enfoca a les causes de la mort. De 18 exemplars n’han mort 8, tots ells per causes no naturals. Entre les causes destaquen, amb tres exemplars, la desnutrició per a possible enverinament indirecte (molt habitual també en d’altres espècies, que té el seu origen en els roenticides emprats a les explotacions ramaderes). D’altres tres van morir per depredació, un per electrocució amb una catenària de tren i el darrer, a causa d’una malaltia. Davant d’aquests resultats, des del projecte es proposa realitzar una investigació més profunda dels enverinaments per determinar-ne l’origen, especialment en una zona concreta, que és on es van produir els 3 casos, i poder posar-hi remei.
Una altra de les conclusions té a veure amb l’àrea de moviment de l’espècie en el terreny on s’instaura. Els estudis han posat de manifest que el duc, com d’altres espècies, un cop troba el lloc idoni on establir-se per condicions d’accés a aliment i d’establiment d’hàbitat, es mou poc. En aquest sentit, els exemplars recuperats i alliberats posteriorment a terreny, han tingut majors problemes d’adaptació. Els marcats a camp, s’han mantingut al seu territori (amb dispersions màximes de 2,5 a 6,4 quilòmetres), i els marcats en centres, han realitzat desplaçaments d’entre 14 a 40 quilòmetre fins a assentar-se a la zona idònia (establint-se a una distància mitjana de 20 quilòmetres).
Pel què fa als polls, han realitzat desplaçaments màxims d’entre 24 a 64 quilòmetres per acabar-se establint a una distància mitjana de només 15 quilòmetres del niu on van néixer. El tema del niu, mereix un esment especial i és que el monitoratge durant 7 setmanes d’un niu en directe a la Plana de Lleida va aportar, a més d’escenes sorprenents i de gran valor visual, una gran quantitat d’informació, fins ara mai obtinguda en aquest nivell de detall, sobre els rols dins d’una família de ducs.
És aquesta, potser, la part del projecte més singular des del punt de vista científic donat que hi ha molt poques experiències anteriors de monitoratge de niu en ducs. Un niu bastant excepcional, del qual no només van tirar endavant els 5 polls, sinó que s’hi va afegir amb èxit un sisè (una tècnica que en conservació s’empra bastant i se’n diu fostering, i que consisteix en l’adopció d’un exemplar recuperat per a possibilitar la seva integració). Els tècnics apunten com a causa d’aquest èxit tan excepcional el fet que el niu es troba en una zona on hi abunden els animals de presa (concretament els conills), fet que estaria permetent una abundant alimentació i, en conseqüència, garantint la viabilitat de les cries, incloses les més tardanes que, de manera natural, acostumen a no prosperar. Aquesta informació indica una zona amb gran capacitat d’acollida per als ducs i d’altres aus, informació que pot ser molt útil en el moment de plantejar noves liberacions.
Actualment, aquestes accions es troben emmarcades en el Pla de conservació de la biodiversitat que la companyia elèctrica té en marxa des de 2012. Aquest Pla forma part de les accions que desenvolupa la Companyia per al compliment de l'objectiu últim de conservació que ha estat establert com un dels set compromisos per a un desenvolupament sostenible en el marc del primer Pla estratègic de sostenibilitat d'Endesa.
Sobre el duc
El duc (Bubo bubo) és l’espècie d’au rapinyaire nocturna de més gran tamany d’Europa i una de les més elegants. La seva espectacular expressió facial i la bellesa del seu plomatge fan del duc una de les joies de la corona de la fauna ibèrica.
La seva població es troba àmpliament distribuïda per Europa i Àsia, des de la Península Ibèrica fins a Kamchatka. En el conjunt d’Europa, la població s’estima entre 12.000 i 42.000 parelles. A l’estat espanyol, es troba àmpliament distribuït a excepció del litoral cantàbric i les illes. Pel què fa a Catalunya, l’espècie apareix distribuïda en la majoria del territori, especialment en ambients mediterranis i boscos de poca altitud.
El seu estat de conservació està inclòs en la categoria SPEC3 en l’àmbit europeu, categoria que indica que, malgrat la població global va en augment, aquesta espècie té un estat de conservació desfavorable degut als diversos problemes que l’amenacen. De fet, a nivell espanyol està inlosa al “Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial” i a Catalunya també està inclosa a la relació d’“Espècies Protegides”.
Sobre Endesa
Endesa és una companyia elèctrica líder a Espanya i la segona de Portugal. A més, és el segon operador de gas del mercat espanyol. Desenvolupa un negoci integrat de generació, distribució i comercialització elèctrica, i ofereix també, a través d'Endesa X, serveis de valor afegit orientats a l'electrificació dels usos energètics en llars, empreses, indústries i administracions públiques. A més, és el primer operador de punts de recàrrega d'Espanya a través d'Endesa X Way, línia de negoci dedicada íntegrament a la mobilitat elèctrica. Endesa està fermament compromesa amb els ODS de les Nacions Unides i, com a tal, promou decididament el desenvolupament d'energies renovables a través d'Enel Green Power España, la digitalització de les xarxes a través d'e-distribución, i la responsabilitat social corporativa. En aquest últim àmbit actuem també des de la Fundació Endesa. El nostre equip humà suma prop de 9.260 empleats. Endesa forma part d'Enel, el grup elèctric més gran d'Europa.