Xarxa elèctrica
Verlo siempre en Español
14 novembre 2025
Què és el control de tensió de la xarxa i per què influeix en el risc d'apagada a Espanya?
El control de tensió és una de les funcions més importants del sistema elèctric: garanteix l'estabilitat de la xarxa i la continuïtat del subministrament. A Espanya ha viscut una deterioració en els últims anys. Expliquem les raons i les possibles solucions.
En el cor del sistema elèctric espanyol, el control de tensió és una funció crítica que garanteix l'estabilitat de la xarxa i la continuïtat del subministrament.
Encara que en general és un concepte poc conegut, la seva correcta gestió és essencial per a l'estabilitat del sistema elèctric, especialment en un context de creixent penetració d'energies renovables.
En els últims anys, Espanya ha experimentat variacions en els valors de tensió en moments de baixa demanda i elevada generació renovable. Aquest problema, lluny de ser puntual, és estructural i exigeix una resposta coordinada.
Què és la tensió elèctrica i per què importa?
La tensió elèctrica indica la “força” amb la qual circula l'electricitat per les xarxes. Si és massa baixa, els equips poden fallar; si és massa alta, s'incrementa el risc d'avaries greus i desconnexions automàtiques.
El control de tensió depèn de l'equilibri entre dos tipus d'energia:
- Energia activa: l'electricitat útil que consumim.
- Energia reactiva: no es consumeix directament, però és essencial per mantenir la tensió estable i fer funcionar motors, transformadors i inversors.
Si falta energia reactiva, la tensió baixa; si sobra, puja. Per això, mantenir la tensió dins de límits segurs requereix ajustar constantment la quantitat d'energia reactiva en circulació. Aquesta labor recau en l'Operador del Sistema (Red Eléctrica de España, REE), que coordina el sistema elèctric i emet consignes als generadors perquè ajustin la seva producció.
Com es mesura la tensió?
A Europa, l'estàndard operatiu se situa en 420 quilovolts (kV), amb un marge de seguretat fins als 440 kV. Això significa que les centrals elèctriques estan protegides per desconnectar-se automàticament si la tensió supera els 440 kV, la qual cosa deixa un marge operatiu de 20 kV (de 420 kV a 440 kV).
No obstant això, a Espanya, REE ha elevat el llindar de normalitat fins als 435 kV, reduint el marge operatiu a només 5 kV. Aquesta mesura, en la pràctica, no redueix les tensions, només considera “normals” valors més alts.
El marge operatiu de 5 kV és molt petit, similar a l'error de mesura, la qual cosa pot provocar que qualsevol desviació pugui desencadenar desconnexions en cascada.
Aquesta pràctica s'ha aplicat des de 2010 per part de REE i es va incloure en el Reglament Europeu de Requisits de Generació com a una excepció només per a Espanya.
L'apagada del 28 d'abril: un crit d'atenció
El 28 d'abril de 2025, Espanya va viure una apagada provocada per una combinació d'alta producció renovable (especialment fotovoltaica), baixa demanda i falta de recursos per controlar la tensió.
El sistema va sofrir una fallada generalitzada del control de tensió:
- La generació convencional programada era insuficient per respondre als nivells de tensió registrats.
- La generació renovable no podia participar activament en el control per limitacions reguladores.
- Les variacions ràpides de producció eòlica i solar van afectar directament la tensió, provocant desconnexions en cascada.
Encara que les empreses generadores van complir amb la normativa vigent, el sistema no comptava amb els recursos necessaris per evitar la fallada. En els mesos posteriors, REE ha continuat identificant problemes similars, especialment en dies amb alta penetració renovable i baixa demanda.
El problema de fons radica en l'obligació de les renovables d'operar amb factor de potència constant, la qual cosa limita la seva capacitat per a contribuir al control de tensió.
El marc normatiu
Fins a juny de 2025, el Procediment d'Operació 7.4 (PO 7.4), que regula la participació dels generadors en el control de tensió, distingia entre generació convencional (nuclear, hidràulica, cicles combinats) i renovable.
- Les centrals convencionals havien de mantenir la tensió dins d'un rang establert al punt de connexió, però no estaven preparades per respondre davant variacions brusques.
- Les renovables operaven amb un factor de potència fix, cosa que significa que la seva aportació d'energia reactiva era proporcional a l'activa. Així, qualsevol variació en la producció solar o eòlica afectava directament la tensió del sistema.
Aquest marc, aprovat l'any 2000, no contemplava les tecnologies actuals ni l'alta penetració renovable.
Altres països han modernitzat els seus esquemes, obligant a tota la generació —incloses les renovables— a participar en el control dinàmic de tensió. Els resultats són evidents: tensions estables i sense incidents, fins i tot en sistemes amb alta generació renovable.
L'actualització del PO 7.4 el juny de 2025 representa un pas endavant, però la seva implantació serà lenta i parcial. En la pràctica, el sistema continuarà funcionant com fins ara durant bona part de 2026, mentre que altres països fa gairebé una dècada que operen amb control dinàmic.
Quines solucions hi ha?
La clau està a incorporar a les renovables al control dinàmic de tensió i reforçar la xarxa amb equips de compensació. Des del sector es defensa una solució estructural, realista i alineada amb Europa:
- Control dinàmic de tensió en totes les tecnologies
Implantar el control per consignes en temps real, com preveu el nou PO 7.4. En molts casos, no requereix inversió addicional, només habilitar funcions ja disponibles en els inversors. - Inversió en xarxa i tecnologia
Instal·lació urgent de reactàncies i STATCOM en punts crítics. - Normes tècniques coherents i coordinació institucional
Mantenir els límits europeus de 420 kV i reforçar la col·laboració entre REE, CNMC, MITERD, distribuïdors i generadors.
El problema de tensió a Espanya no és una anomalia puntual, sinó el resultat d'un model obsolet i una falta d'inversió en estabilitat. Altres països han demostrat que la solució funciona: permetre que les renovables participin activament en el control de tensió i dotar al sistema dels equips necessaris.
El futur energètic d'Espanya no s'improvisa, es planifica amb intel·ligència tècnica, amb criteris de mercat i amb visió de país. La transició energètica comporta desafiaments estructurals que han d'afrontar-se amb responsabilitat i visió a llarg termini.
Contenido relacionado
Xarxa elèctrica
Està la xarxa elèctrica preparada davant els esdeveniments climàtics extrems?
Xarxa elèctrica
eUSRacing: el talent jove a la ‘pole’ de la moto elèctrica
Xarxa elèctrica
MICROGRID LIVING LAB CATEPS: la flexibilitat de la demanda posada a prova
Xarxa elèctrica
El funcionament del sistema elèctric
Xarxa elèctrica