
De mina de carbó a entorn paradisíac: la història del llac d'As Pontes
Odile Rodríguez de la Fuente, biòloga i filla del famós divulgador, ens acompanya en un viatge al passat. Al seu costat, recordem la història de l'entorn natural d'As Pontes i descobrim com una mina de carbó pot convertir-se en llac gràcies a un procés de rehabilitació ambiental.
Una imatge val més que mil paraules. Podríem dir-te que una rehabilitació ambiental és un procés que consisteix a alterar un espai degradat o contaminat amb l'objectiu de tornar-li el seu valor natural i socioeconòmic. Però, en aquest cas, preferim ensenyar-t'ho. Ensenyar-te i explicar-te tot l'increïble treball que hi ha darrere del paradís natural d'As Pontes.
El llac d'As Pontes, a la província de la Corunya, a més de ser el llac artificial més gran d'Espanya amb 865 hectàrees, també és un dels grans exemples del poder transformador de l'ésser humà. Per conèixer la seva història hem de viatjar al Paleolític, retrocedint gairebé 30 milions d'anys, perquè, encara que sigui difícil de creure, aquest llac era abans un dipòsit de lignit. Es tractava del jaciment miner més gran d'Espanya.
En funcionament des de la dècada dels quaranta, aquesta mina va passar a mans d'Endesa l'any 1972 amb l'objectiu d'emprendre una nova etapa econòmica. Tot i això, fa només 14 anys de l'existència d'aquest gran llac. No va ser fins al 2008 quan, després del tancament del jaciment amb motiu de l'enduriment de la normativa europea sobre les emissions, vam decidir donar una segona vida a aquest forat amb més de 300 metres de profunditat.
Com explica José Antonio Menéndez, últim director de la mina d'As Pontes, "hem de ser conscients que l'activitat industrial, generalment, té uns impactes negatius en el medi ambient. Tanmateix, si es fa d'una manera planificada des de l'inici i tens clar quin és l'objectiu final, l'activitat humana és compatible amb el medi natural". Això va ser el que va succeir. Després de molts anys de rehabilitació, aquest indret ha demostrat que la transformació sostenible és possible gràcies a entitats com la nostra, amb un compromís ferm amb el medi ambient.
Actualment, la pedra dona pas a l'aigua cristal·lina, a la vida i a la biodiversitat, en un paisatge caracteritzat per blaus i verds. I és que, a més del forat de la mina convertit en llac i platja de sorra, el runam exterior que va albergar tones de material procedent del jaciment és avui dia un paradís natural.
Belén Soto, responsable de Medi Ambient d'Endesa, explica que "han estat molts anys de restauració per, al final, obtenir quatre hàbitats diferenciats —praderia, matollar, arbrat i zones humides— que han anat evolucionant al costat de la fauna de manera natural". A més, hi afegeix que "tota l'evolució d'aquesta restauració és un exemple que l'activitat industrial pot ser compatible amb la cura del medi sempre que hi hagi una bona planificació inicial de l'activitat".
“Aquesta restauració és un exemple que l'activitat industrial és compatible amb la cura del medi sempre que hi hagi una bona planificació inicial”.
– Belén Soto, responsable de Medi Ambient d'Endesa.
Així és com As Pontes va passar de tenir una mina enorme de lignit a posseir un llac que atrau molt de turisme a la zona. "El que en un principi va poder tenir un impacte negatiu en l'economia de la regió, per la seva dependència de la mina, es va acabar pal·liant amb els beneficis d'un entorn naturalitzat per a esports nàutics i oci", afirma José Antonio Menéndez.
Aquest indret ja s'ha convertit en un punt de trobada turístic per a famílies i amants de l'esport. Però, a més, enguany també s'ha estrenat com el segon espai d'aigües continentals de Galícia i el primer a la província de la Corunya amb Bandera Blava. Aquesta certificació, atorgada per la Fundació Europea d'Educació Ambiental (FEE), exigeix tres requisits: qualitat de l'aigua, accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda i serveis vinculats a la seguretat.
“El que va poder tenir un impacte negatiu en l'economia de la regió es va acabar pal·liant amb els beneficis d'un entorn naturalitzat”.
– José Antonio Menéndez, últim director de la mina d'As Pontes.
Com explica Elena López, regidora de Turisme d'As Pontes, "aquesta certificació és molt important per l'espai singular de què es tracta. És una mina convertida en llac i això a la gent li sorprèn molt ja que la qualitat de l'aigua és excel·lent". A més, l'entorn recuperat ha obert noves oportunitats, com assenyala la regidora: "Som un poble industrial que ara té vocació turística. Aquesta rehabilitació està obrint un munt d'oportunitats al voltant del turisme sostenible. El llac d'As Pontes s'ha convertit, sens dubte, en un exemple de restauració ambiental al nostre país".
Contingut relacionat


A 1.580 metres d'altitud, el món canvia

L'energia eòlica no és només una tecnologia més

El turisme que va arribar amb el vent
/prueba-mejor-calidad/_1AY0504-Editar%20copia%20galeria%20(1).jpg)
Tres, dos, u... Continuem!
