{{article.category}}
{{article.title}}
El turisme que va arribar amb el vent
L'Espanya rural conté llocs de gran valor històric i natural. Parc eòlic de Paradela.
Des del peu dels aerogeneradors amb prou feines es distingeix el curs del riu: l'alçada fa perdre perspectiva. A dalt, al capdamunt, la vegetació viu castigada per la contínua empenta del vent, per aquesta energia que sembla inesgotable i que a Paradela (Galícia) acaba convertida en electricitat. Però en el curs del Loio, un dels innombrables afluents del Miño, la imatge és diferent.
Els senders que recorren les ribes del riu s'amaguen entre cúpules naturals construïdes pels castanyers i els roures. Allà dins només ressonen el cant dels ocells, el cruixir de les branques i l'etern i hipnòtic moviment de l'aigua. Quan la ruta s'obre, les vinyes es desplomen fins a submergir-se pràcticament en el poderós torrent que ve de les muntanyes.
Revitalització i patrimoni natural
És la màgia de la Ribeira Sacra, que va meravellar els romans. La construcció dels parcs eòlics ha servit per revitalitzar-la, per posar en valor el patrimoni històric i natural d'aquesta localitat de la província de Lugo. La ruta del Loio, que s'ha recuperat com a part del projecte de construcció del complex de producció d'energia verda, s'estén al llarg de 16 quilòmetres entre arbres centenaris, cascades, molins i ponts.
La idea és que el turisme també serveixi per diversificar l'economia local, centrada en l'agricultura i la ramaderia, i sigui un catalitzador per fixar població en un punt d'aquest mapa imaginari que s'edifica sota l'expressió "l'Espanya buidada", en un lloc de l'interior de Galícia que no s'escapa d'un dels problemes més grans als quals s'enfronta la nostra societat: l'abandonament del camp.
Destinacions imprescindibles en la naturalesa
Però el de Paradela és només un exemple d'aquestes noves oportunitats que van arribar amb el vent. La Guia d'ecoturisme eòlic, impulsada per l'Associació Empresarial Eòlica i Vientos de Futuro, recull 10 rutes impressionants per l'Espanya rural en les quals els parcs eòlics són el teló de fons en paisatges de somni. Des de la Sierra del Perdón, a Navarra, que els pelegrins del Camí de Sant Jaume troben poc després de deixar Pamplona; fins a la Serra da Capelada, a la província de la Corunya, on hi ha els penya-segats més alts de l'Europa continental i que és un lloc únic per contemplar com la terra es fon de manera abrupta amb l'oceà Atlàntic.
La Terra Alta, a Tarragona, amb el seu massís muntanyós dels Ports des d'on s'endevina la desembocadura de l'Ebre; la Rueda de Jalón, a Saragossa, custodiada pels perfils escarpats de La Muela; Campo de Borja, també a Saragossa, amb la imponent llacuna de La Estanca creada per emmagatzemar l'aigua del riu Sorbán; els voltants de Huérmeces, al cor de l'erm de Las Loras, a Burgos, amb la gorja del riu Úrbel.
La bellesa immensa de Medinaceli, a Sòria; les esplèndides rouredes a la llera del Boeza, un emblema de l'Alt Bierzo; l'extraordinària fusió del riu Sil amb el Miño, en una orografia fascinant, entre muntanyes separades per l'aigua; o Coaña, amb un dels castres més espectaculars de tots els que es coneixen al territori entre els rius Navia i Eo, frontera amb Galícia, són altres d'aquestes destinacions ineludibles per als qui gaudeixen de la força del vent i el poder infinit de la natura.
Quan viatges per la carretera, en bus, tren o bicicleta, a l'horitzó, a la llunyania, els aerogeneradors giren al so del vent integrant-se de manera harmoniosa en l'entorn natural.