Convertir una mina en el llac més gran d’Espanya

“Des del moment de la gènesi dels seus projectes miners, a Endesa ja imperaven els criteris de recuperació dels terrenys afectats per l’activitat minera amb l’objectiu últim d’aconseguir tornar els terrenys al seu ús primitiu un cop obtingut el benefici del jaciment.”

Manuel Jiménez Hernando. Planificació i gestió minera.

As Pontes, el llac més gran d’Espanya

El projecte de restauració més emblemàtic és el d’As Pontes, on l’espai que ocupava el buit de la mina s’ha convertit en el llac més gran d’Espanya: 865 hectàrees i 547 hectòmetres cúbics d’aigua on avui es practiquen esports nàutics i hi ha zones de bany i d'esbarjo. El runam exterior, on s’acumulava material estèril procedent del jaciment, és avui un paratge natural amb una coberta vegetal de gran riquesa biològica que la fauna autòctona ha colonitzat en un procés natural. En els darrers estudis, s’hi han identificat 217 espècies vegetals i 205 espècies d’animals vertebrats.

A la resta de centres miners la restauració ha permès recuperar 2.360 hectàrees per a l’agricultura o el desenvolupament de vegetació autòctona i fauna local, tot i tractar-se d’entorns semiàrids de repoblació difícil.

Hi destaca el cas de Puertollano, on 560 hectàrees han tornat a tenir un ús agroramader després de la restauració, amb una productivitat superior a la dels terrenys circumdants no alterats. En l’actualitat, té una plantació de 28.000 oliveres que tenen una producció mitjana anual de 250.000 kg d’oliva, de les quals s’extreu oli d’una qualitat excel·lent.

La singularitat d’aquests projectes ha convertit la nostra experiència en la restauració d’espais miners en un referent nacional i internacional.

“El repte és que la restauració sigui sostenible i tot l’ecosistema creixi sol en el futur.”

Antonio Hermosilla Medina. Administració i Gestió Minera.

Una restauració sostenible

Per garantir la restauració sostenible, el mètode d’explotació que es feia era el de la mineria de transferència. Un mètode que permet compaginar els treballs d’explotació i restauració. D’aquesta manera no cal esperar a la finalització del projecte miner per començar a executar els treballs de restauració de tota la superfície afectada.

Durant aquest procés, tant el runam exterior com el runam interior es van conformant per donar-los formes ondulades semblants a les del relleu de l’entorn. Posteriorment, es cobreixen amb terra vegetal i després s'abona i se sembra amb vegetació autòctona. La fase final del projecte de restauració d’un projecte miner és la recuperació del buit final, generalment a través de l’emmagatzematge d’aigua.

L’èxit d’una restauració sostenible és aconseguir un equilibri entre la massa d’aigua, el desenvolupament de la vegetació de la ribera i la colonització de la fauna autòctona. Aquest equilibri és el que hem aconseguit assolir a As Pontes, Peñarroya, Andorra i Puertollano, quatre espais naturals recuperats que són una referència de desenvolupament sostenible.  

Com destaca Antonio Hermosilla, que des de l’àrea d’Administració i Gestió Minera d’Endesa ha viscut de prop aquesta evolució, és molt gratificant comprovar que s’ha contribuït a crear alguna cosa. “On se sentia l’eco de persones i màquines feinejant, ara se sent el so de les aus, la fauna i els amfibis”.