Cara a cara amb un Milà Reial

Paisatge de Valencia del Mombuey, un petit poble fronterer amb Portugal.

Surto de Madrid per l'A5 direcció Extremadura. Vaig en un cotxe de lloguer, encara que m'hagués encantat anar amb la meva moto, els paisatges d'aquesta zona són impressionants, però aquesta vegada no vaig per plaer, sinó per feina, encara que al final es va revelar un gran plaer.

El motiu del meu viatge és gravar un episodi del videopodcast Conexión a Tierra, en aquest cas sobre la conservació del Milà Reial. Vaig direcció Badajoz i em desvio cap on marca el GPS, Valencia del Mombuey, un petit poble fronterer amb Portugal que em rep amb el seu ritme pausat i un imponent silenci. No estic acostumat a tanta calma, la vista es perd entre camps i un horitzó que convida a la introspecció.

Segueixo amb obediència l'indicador del GPS per por de perdre'm. En un punt indeterminat de la carretera em desvio per un camí, veig algú que m'espera; per sort es tracta d’Alfonso Godino, coordinador tècnic a AMUS, que em fa el gest de seguir-lo. Conduïm mentre travessem diverses finques, obrint i tancant tanques, fins que finalment ens aturem. “Ja hem arribat”, em diu.

Apago el motor del cotxe i el primer que em sorprèn és el silenci absolut, interromput només pels sons de la natura: el vent bressant les branques, petits animals movent-se entre la vegetació. Miro al meu voltant i no veig cap signe de civilització, ens trobem en allò que per mi és una zona desconeguda, enmig del no-res o potser és al centre de tot. 

Un Milà Reial es llança sobre el cadàver d'una ovella morta al Muladar de l'ONG AMUS situat a la localitat de Valencia del Mombuey.

Un grup de milans posats sobre un arbre vell.

Un grup de milans mengen una ovella morta al muladar de l'ONG AMUS situat a la localitat de Valencia del Mombuey.

És precisament en aquests paratges on es duu a terme el projecte LIFE EUROKITE d'AMUS, en què col·labora Endesa, i que està dedicat a la recuperació del Milà Reial, una de les aus més emblemàtiques del nostre ecosistema. La peculiaritat d'aquesta iniciativa és el compromís amb la mínima intervenció humana, cosa que permet que la natura segueixi el seu curs.

Caminem uns metres fins arribar a un transportí on ens espera un impressionant exemplar jove de Milà Reial en procés de recuperació. Tot just té mes i mig de vida, qualsevol ho diria. Alfonso m'explica la seva història, em diu que l'au està tranquil·la pel que la traurà sense cobrir, i comença a treure-li aquesta mena de caputxa que impedeix la visió de l'au, entenc que amb ella posada, està més tranquil·la. Amb un gest acurat, obre la porta, la treu amb delicadesa i per primera vegada a la meva vida, em trobo cara a cara amb un Milà Reial. 

El Milà Reial després d'haver-li tret la caputxa.

Ens mirem l'un a l'altre. Em criden l'atenció els seus ulls color mel, el seu plomatge brillant i net, les seves arpes i bec afilats semblen trets d'una altra època, m'adono que és un animal imponent i preparat per a la supervivència, encara que això impliqui el sacrifici de les preses, sembla d'un altre món.

Alfonso em proposa una cosa inesperada: subjectar-lo. I en aquell moment penso, què faig jo, un urbanita amb un Milà Reial a les mans, mai no ho hauria imaginat. No hi ha marge per al dubte i és difícil dir-li que no a Alfonso, perquè a més, soc conscient que és una d'aquelles coses que només passa una vegada a la vida. Amb tant respecte com nerviosisme, accepto. M'explica com fer-ho correctament, assegurant-se que l'au se senti segura. Fa broma que, si s'escapa, la multa puja a 12.000 euros. No sé si ho diu seriosament, però la meva tensió augmenta.

Estén els braços i, en aquell instant, les meves mans entren en contacte amb el Milà Reial. Quan entro en contacte amb l'au, noto a través de les meves mans que el seu cor batega a tota velocitat, molt més ràpid que el meu. És en aquell moment quan m'adono que l'ocell està més nerviós que jo. Em sorprèn la seva lleugeresa i actitud immòbil. Aleshores, Alfonso m'explica l'origen de l'expressió espanyola “amilanarse”: l'au, en un intent de protegir-se, fingeix estar morta romanent immòbil, per evitar així un possible atac. Com a prova, em demana que apropi un dit al bec. Confiant en la seva experiència, però amb el dit tremolós, ho faig i el milà es manté impassible.

Un pollet de Milà Reial recuperat gràcies al suport econòmic a l'ONG AMUS.

Després d’aquells minuts màgics per a mi, és hora de deixar-lo tranquil perquè hem d’anar a la ciutat, a Valencia de Mombuey, on Alfonso i la seva parella Sofia avui tenen una trobada amb nens del medi per ensenyar-los la importància d’aquesta espècie a les noves generacions. “És fonamental que els nens la coneguin i aprenguin a valorar-la, ja que a la zona se n'alliberen nombrosos exemplars cada any”, em comenta Alfonso. Els petits, sens dubte més agosarats que jo (potser perquè no els han parlat de la multa), s'animen a tocar-lo i fins i tot a sostenir-lo sense tremolors pel mig.

Els petits es queden meravellats amb aquesta “motxilla” que els mostra Alfonso, mentre se la col·loca al Milà Reial. Són els innovadors sistemes de seguiment que el projecte LIFE EUROKITE ha implantat en alguns exemplars, es tracten d'uns transmissors GPS equipats amb panells solars que permeten registrar, en temps real, la ruta dels exemplars i transmetre-la via satèl·lit. Entre el 2020 i el 2024, s'han marcat més de 700 individus i s'està fent seguiment de més de 3.000 d'aquesta espècie i altres rapinyaires, proporcionant dades clau per conservar-les.

Aquesta experiència m'ha permès comprendre, d'una manera única, l'equilibri entre la intervenció humana i la vida silvestre. Grans professionals apassionats per la seva feina són els que ho fan possible. A més, el projecte LIFE EUROKITE no només protegeix una espècie clau, sinó que també ens recorda que la veritable sostenibilitat implica conviure amb la natura, no dominar-la. Un aprenentatge que m'emporto amb mi de tornada a la ciutat, amb la certesa que la conservació és un esforç conjunt i continu.