{{article.category}}
{{article.title}}
Sí, jo treballo en una central nuclear, la d'Ascó
Detall sistema postensat de ledifici de contenció.
Encara recordo la cara d'ensurt que van fer els meus companys en un seminari de fotografia, una de les meves aficions, quan els vaig dir que treballo en una central nuclear, la d'Ascó (Tarragona). I ho faig, per cert, des de fa 40 anys, és a dir, abans que comencés a funcionar. En veure la seva expressió d'espant els vaig dir, de broma, que apaguessin els llums per comprovar que no brillava en la foscor. «Que no soc verd fosforescent! Que tinc dues mans amb deu dits! Soc normal!». Els vaig explicar que diàriament veig les mesures de seguretat amb què operem, veig com treballen els meus més de 1.000 companys, la seva professionalitat, i veig tota la formació que han, hem, hagut de superar i superem periòdicament...
Però és cert que a molta gent encara li costa entendre què fem i com es treballa en una central nuclear, i jo em dedico a això. Tots els dies explico a persones de totes les edats el que passa a la planta i en què consisteix l'energia nuclear. Jo ho explico, però mai no he intentat convèncer ningú de res. Només aclareixo els seus dubtes, dono tota la informació que puc.
Inspecció dels tubs, les guies i les soldadures de l'intern superior del nucli.
Quan esmenten qualsevol temor que, per exemple, es repeteixi el que va passar a Fukushima, els explico que totes les centrals del món van haver de reforçar els seus sistemes de seguretat perquè no tornés a ocórrer el mateix que va tenir lloc al Japó.
Però els visitants ja no expressen por, més aviat hi ha molta curiositat. I hi ha visites molt sorprenents, com la d'un nen de quatre anys i mig que va afirmar davant meu, amb total seguretat i convenciment, que ell descobrirà la fusió nuclear. O la d'un d'onze anys que va fer un plànol minuciós de la seva pròpia central, que avui tenim exposat a la nostra. Cinc anys més tard, aquest nen, ja adolescent, va muntar la maqueta de la seva central i... volia fer-la funcionar!
Són les generacions futures, aquests apassionats per la recerca i la tecnologia, qui esbrinaran com aprofitar i treure rendiment al combustible gastat de les nostres centrals, un altre dubte molt comú entre els visitants.
“El poble es va anar transformant. La mentalitat ha anat canviant perquè la qualitat de vida va millorar molt i perquè, amb el pas del temps, els veïns s'han anat adonant que no hi havia motius per témer la planta”.
Revisió connectors termoparells del nucli al cap atuell del reactor.
Un bon veí
Però aquest canvi de mentalitat que veiem entre els visitants, el vivim també dins del mateix poble d'Ascó, abans bàsicament agrícola. No només perquè la qualitat de vida va millorar molt, sinó perquè, amb el pas del temps, els veïns es van anar adonant que no hi havia motius per témer la planta. La central va passar a ser vista com el bon veí que t'aporta facilitats.
Treballar a la planta ens ha aportat a molts dels veïns una seguretat econòmica i una estabilitat que el camp, amb les seves collites unes vegades millors i d'altres pitjors, mai no va poder oferir-nos. Així, la gent va anar abandonant el treball rural i dedicant-se més a la indústria, a la central d'Ascó. El camp va passar a ser una segona font d'ingressos o, senzillament, un entreteniment: després de les vuit hores a la planta et dedicaves a tenir cura del teu terreny.
“La central va passar a ser vista com el bon veí que t'aporta facilitats”.
A banda de viure folgadament, el poble i la comarca van guanyar en infraestructures, gràcies a la contribució que fa la central al municipi amb els seus impostos i als acords i les col·laboracions amb el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i altres ens i municipis, a més dels seus ajuts a nombrosos projectes i iniciatives d'entitats socials i culturals. La planta ha estat la principal font d'ingressos del poble i de la comarca i, sens dubte, una de les grans indústries de la província de Tarragona.
Resclosa dentrada a ledifici de contenció.
Som part de la solució
A més, cada 18 mesos, quan fem la recàrrega de combustible, que dura 35 dies aproximadament, venen treballadors de fora de la planta, prop de 1.000 d'addicionals. Molts són de la nostra comarca, i això suposa una empenta laboral a la zona; d'altres venen de més lluny i s'allotgen als nostres pobles, la qual cosa també suposa un estímul a l'economia local.
Tant els treballadors que venen per tirar endavant les recàrregues com els que som aquí de manera estable compartim algunes característiques que són molt pròpies de la nostra activitat i que ens porten de vegades a bromejar amb les persones del nostre entorn social: "com es nota que treballes en una central nuclear". I en aquesta frase, mig en broma, es resumeix una atenció especial a la seguretat, consciència i responsabilitat sobre les nostres activitats. No som únics, però el nostre perfil professional és una mica peculiar i, sovint, algunes d'aquestes actituds les portem a la nostra vida diària, com ara la d'agafar la barana a l'escala...
“Som part de la solució mentre ens preparem per a la transició energètica”.
Vista general de centre de control d'Ascó II a recàrrega i fotos de detalls de panells a la sala.
“Cada 18 mesos, quan fem la recàrrega de combustible, que dura 35 dies, venen treballadors de fora de la planta, prop de 1.000 d'addicionals, cosa que també suposa una empenta a l'emprenedor de la regió”.
I jo segueixo aquí en aquesta central que és, literalment, l'extensió de la meva casa. De fet, on ara hi ha la torre de refrigeració i el parc de distribució d'energia elèctrica d'alta tensió (380 kV) s'ubicava una de les finques del meu pare, un tros del meu passat des d'on miro cap al futur: som part de la solució mentre ens preparem, com a societat i com a planeta, per a la transició energètica, que té un repte enorme: la descarbonització.
Josep Miquel Biarnes Sanz
Responsable del Centre d'Informació de l'Associació Nuclear Ascó - Vandellòs II (ANAV)