La força del vent

La nova gènesi

El disseny de les pales d'un aerogenerador és una obra d'enginyeria. Són l'estructura que suporta tota la força del vent i el seu mecanisme permet la circulació correcta de l'aire per a un moviment efectiu i eficaç de les mateixes pales. El disseny de les pales d'un aerogenerador és una obra d'enginyeria. Són l'estructura que suporta tota la força del vent i el seu mecanisme permet la circulació correcta de l'aire per a un moviment efectiu i eficaç de les mateixes pales.
El disseny de les pales d'un aerogenerador és una obra d'enginyeria. Són l'estructura que suporta tota la força del vent i el seu mecanisme permet la circulació correcta de l'aire per a un moviment efectiu i eficaç de les mateixes pales.

Des de la facultat tot indicava que acabaria treballant en les renovables. Era el boom del primer gran desenvolupament del sector i per a un enginyer com jo semblava la gran sortida laboral. Pels passadissos només se sentia parlar dels projectes nous que s'estaven desenvolupant. Sentíem que, mai millor dit, havia arribat vent fresc a la nostra professió. I ràpidament m'hi vaig embarcar. Primer, construint línies elèctriques per a diversos clients. Era la manera d'entrar en aquest món, conèixer empreses i gaudir d'oportunitats noves. I així em va sorgir la possibilitat d'anar a construir una planta fotovoltaica a Alcanyís. Va ser la meva primera gran experiència i una vegada que em vaig pujar a la roda ja no he parat fins avui, que, després de gairebé dues dècades, soc responsable regional d'Operació i Manteniment d'Eòlica a Enel Green Power.

He viscut en primera persona com s'ha catalitzat l'evolució del sector en aquest temps en què han passat de ser tecnologies secundàries a jugar un paper determinant en la transició cap a una economia descarbonitzada. La producció d'energia eòlica ha avançat tant que, en comparació del primer aerogenerador elèctric de Charles Francis Brush (1888), els actuals són deu vegades més grans, però 500 vegades més eficients.    

Les pales es fabriquen amb polièster o epoxi reforçat amb fibra de vidre. La fibra de carboni o aramida també s'utilitza com a material de reforç. Les pales es fabriquen amb polièster o epoxi reforçat amb fibra de vidre. La fibra de carboni o aramida també s'utilitza com a material de reforç.
Les pales es fabriquen amb polièster o epoxi reforçat amb fibra de vidre. La fibra de carboni o aramida també s'utilitza com a material de reforç.

Aquest progrés accelerat arrenca en un polígon industrial, a centenars de quilòmetres del turó al qual s'han instal·lat de forma mil·limètrica. En una pantalla d'ordinador s'hi apilen els píxels optimitzant dissenys, exprimint la geometria fins que produeix el mínim increment de rendiment. Aquest benefici virtual es trasllada immediatament al món real. Motlles, fibra i resina s'encarreguen que cobri vida. Després, la recepta de l'èxit es guarda amb zel. Els fabricants són equips de Fórmula 1. En cada dècima de segon hi ha plans de negoci de centenars de milions. 

Les pales necessiten maximitzar la resistència a l'aire per transformar l'energia cinètica del vent en electricitat; aquest procés comença gràcies a un gir d'entre 13 i 20 revolucions per minut. Les pales necessiten maximitzar la resistència a l'aire per transformar l'energia cinètica del vent en electricitat; aquest procés comença gràcies a un gir d'entre 13 i 20 revolucions per minut.
Les pales necessiten maximitzar la resistència a l'aire per transformar l'energia cinètica del vent en electricitat; aquest procés comença gràcies a un gir d'entre 13 i 20 revolucions per minut.

El principi físic que guia la fabricació de les pales és, en essència, el mateix que el que s'utilitza a les ales dels avions. Les pales necessiten maximitzar la resistència a l'aire per transformar l'energia cinètica del vent en electricitat, les ales necessiten maximitzar aquesta resistència per sostenir l'avió amb facilitat.

Sembla un desafiament complex. Es tracta d'apoderar-se d'un element que només percebem pel regiment de terminacions nervioses que inunden la nostra pell. Ens pot semblar un repte relativament modern, però des de l'antiguitat l'ésser humà ja intentava dominar el vent, mirant d'apropiar-se de la seva empenta. Al Nil es van col·locar les primeres veles a les embarcacions que comerciaven sobre les seves aigües. I al segle VII van proliferar a Àsia els molins per moldre cereal.

“Les pales necessiten maximitzar la resistència a l'aire per transformar l'energia cinètica del vent en electricitat”.
El disseny de les pales és molt semblant al de les ales d'un avió. Una de les superfícies és arrodonida i l'altra és relativament plana. El vent circula més lent per aquesta segona part. El disseny de les pales és molt semblant al de les ales d'un avió. Una de les superfícies és arrodonida i l'altra és relativament plana. El vent circula més lent per aquesta segona part.
El disseny de les pales és molt semblant al de les ales d'un avió. Una de les superfícies és arrodonida i l'altra és relativament plana. El vent circula més lent per aquesta segona part.

Tanmateix, l'explotació d'aquest recurs natural tal com l'entenem avui neix a la dècada dels seixanta a Dinamarca. Ja aleshores es va comprovar que els rotors més eficients eren els tripala, enfront dels de quatre que eren més habituals al principi. Les últimes màquines que hem instal·lat tenen una potència de 2 MW cada una. Ara, sobretot amb l'eclosió d'eòlica off-shore, hi ha models més potents en el mercat, però aquí, com a la Fórmula 1, també perseguim la fiabilitat en la inversió. Busquem models suficientment provats i que hagin d'estar disponibles el màxim temps possible durant la vida útil del parc.

Amb vents molt forts, a partir dels 25 m/s (90 km/h), l'aerogenerador comença a córrer perill i les pales es col·loquen en bandera i s'opta per aturar la màquina. Amb vents molt forts, a partir dels 25 m/s (90 km/h), l'aerogenerador comença a córrer perill i les pales es col·loquen en bandera i s'opta per aturar la màquina.
Amb vents molt forts, a partir dels 25 m/s (90 km/h), l'aerogenerador comença a córrer perill i les pales es col·loquen en bandera i s'opta per aturar la màquina.

El futur apunta a rotors cada vegada més grans i a materials reciclats per a la seva fabricació. Minimitzar fins al ridícul la petjada de carboni. Sostenibles des del principi, des del primer minut. Aquest sembla que serà la nostra propera destinació. 

“El futur apunta a rotors cada vegada més grans i a materials reciclats per a la seva fabricació. Minimitzar fins al ridícul la petjada de carboni. Sostenibles des del principi, des del primer minut”.

José Mouriño Díaz

Wind O&M Regional Responsible a Enel Green Power.

Contingut relacionat