
Si prefereixes veure el web sempre en català, fes clic aquí.
Si prefereixes veure el web sempre en català, fes clic aquí.
Tots som protagonistes i contribuïm d'una manera més important o menys al canvi climàtic. Els productes que comprem, l'energia que produïm, el transport que utilitzem, els residus que generem… Tot influeix directament en l'acceleració del canvi climàtic.
Empreses de diferents sectors alliberen CO2 i altres gasos diàriament i, com més diòxid de carboni hi ha a l'atmosfera, més calor es reté. Això provoca l'anomenat escalfament global i les seves diferents conseqüències, per exemple alteracions en el clima, en la producció alimentària, en el subministrament d'aigua i especialment en la salut humana i de la biodiversitat.
Tot i això, hi ha diverses eines per avançar cap a un futur millor. La pedra angular per aconseguir els objectius de la Unió Europea és el règim de comerç de drets d'emissió que limita les emissions de les instal·lacions d'alt consum energètic i del transport aeri entre països de la UE.
La UE ha establert objectius molt ambiciosos en la reducció d'emissions i per aquest motiu les activitats dels sectors previstos en aquest mercat que emeten CO2 a l'atmosfera han de pagar per això i comprar drets d'emissió en aquest mercat. Això, sens dubte, és beneficiós per al medi ambient i per això hem d'entendre per què afecta directament la nostra factura de la llum.
La Unió Europea sempre s'ha caracteritzat per ser el referent pel que fa a ambició climàtica, així com pels seus objectius de reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
El règim europeu de comerç de drets d'emissió va ser concebut com una eina per facilitar el compliment dels compromisos contrets per la Comunitat Europea després de l'aprovació del Protocol de Kioto (1997). Així, el 13 d'octubre del 2003 es va aprovar la Directiva 2003/87/CE del Parlament Europeu i del Consell, per la qual es va establir un règim per al comerç de drets d'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle a la UE. D'acord amb l'establert en aquesta Directiva, l'1 de gener del 2005 va començar a funcionar el règim de comerç de drets d'emissió (RCDE). Actualment, s'aplica al 40 % de les emissions de la Unió Europea.
L'RCDE té un nombre determinat de crèdits per subhastar i les empreses han de disposar dels permisos suficients per cobrir les seves emissions tots els anys; generalment els drets acumulats serveixen d'un any per al següent.
Tanmateix, aquests drets no es reparteixen a totes les empreses per igual. Mentre que als sectors industrials en risc sever de fuita de carboni se'ls assignen de forma gratuïta els drets d'emissió suficients per cobrir el 100 % de les emissions, a la resta dels sectors industrials els cobreixen així només un 30 %. De fet, per a aquests últims està previst que per al 2030 sigui un 0 %, com ocorre amb la generació d'electricitat des del 2013.
Aproximadament el 43 % dels drets d'emissió del règim de comerç de drets són d'assignació gratuïta i el 57 % restant se subhasta en el mercat, on companyies com les elèctriques acudeixen a comprar-los.
Així mateix, si les companyies emissores no en tenen prou amb els permisos de què disposen, han de reduir les seves emissions o comprar més permisos a un altre emissor en el mercat. Aquest mecanisme està aconseguint que les empreses prenguin decisions encaminades a reduir les seves emissions i, per tant, acostar la UE a un futur més sostenible.
L'objectiu és reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. De fet, la UE pretén reduir les seves emissions en un 55 % per al 2030 respecte del 1990 i assolir la neutralitat carbònica el 2050. Per això, la solució que s'ha establert és assignar un preu a les emissions contaminants que ajudi a redirigir la inversió pública i privada cap a models de producció i consum que contribueixen a descarbonitzar l'economia.
El preu el fixa el mercat amb el model de l'oferta i la demanda. El comerç d'emissions funciona amb un sistema 'Cap and Trade'. En aquest cas, 'Cap' fa referència al límit total de les emissions que la UE posa en circulació, que cada any va reduint per assolir l'objectiu proposat. Per la seva banda, 'Trade' fa referència al fet que els drets d'emissió estan subjectes a comerç.
Per entendre-ho bé, un dret d'emissió equival a una tona d'emissió de CO2 i, actualment, el preu del CO2 voreja els 60 €/tona.
El preu dels drets d'emissió de CO2 ha variat significativament des de la seva entrada en vigor l'any 2005. Fins al 2017, el preu del carboni era realment baix a causa, principalment, de la crisi econòmica i de les altes importacions de crèdits internacionals que van crear un superàvit de drets d'emissió que va conduir a un nivell de preu baix.
Va ser la Unió Europea qui, a partir del 2014, va decidir reduir els drets en circulació, mitjançant mesures de xoc com l'anomenat backloading (ajornament de part de les subhastes del 2014 - 2015 - 2016) i mesures estructurals com la posada en marxa de la Reserva d'Estabilitat de Mercat (que estableix el mecanisme de control del superàvit existent i dels que es puguin generar en el futur, per exemple, del generat el 2020 com a conseqüència de la COVID-19).
L'aprovació i entrada en operació l'any 2019 d'aquesta mesura va suposar l'inici del rally alcista en la cotització, perquè el preu pugés i, d'aquesta manera, les empreses es veiessin obligades a reduir les seves emissions. Aquest fet, el Brexit i la sortida del Regne Unit del règim de comerç d'emissió de la UE, però sobretot l'aprovació de l'increment de l'ambició per part de la UE establint un objectiu de reducció d'emissions per al 2030 del 55 % respecte del 1990, i la publicació de les reformes previstes en el règim de comerç sobre la base d'aquest nou objectiu, han derivat en un increment molt rellevant del preu del CO2.
Mentre que el preu mitjà anual el 2018 va vorejar els 15 euros, en els dos anys següents va ser d'aproximadament 25 euros. En l'acumulat del 2021, la mitjana és de 50,15 euros, assolint el seu pic diari al novembre (67,54 euros) i el seu mínim al gener (31,17 euros).
L'evolució del preu del carboni i, sobretot, el seu increment durant els darrers anys impacta en la factura de la llum i se suma a la pujada important del preu del gas. Tot i que els drets d'emissió representen un mecanisme que afecta les finances de les empreses que contaminen, aquesta pujada acaba repercutint en la factura final dels consumidors.
Actualment, la producció renovable no és suficient per cobrir la gran demanda d'electricitat. Per això, cal continuar produint energia a les centrals de cicle combinat, que per ser generadors d'electricitat han d'adquirir drets de CO2 en el mercat de règim de comerç de drets d'emissió per poder emetre a l'atmosfera durant la seva activitat. En concret, amb els preus actuals dels drets d'emissió de CO2, aquests repercuteixen en el cost de producció de l'electricitat en aproximadament 20 euros/MWh.
En resum, mentre els cicles combinats siguin els que marquin el preu del quilovat en la generació elèctrica, el preu del CO2 seguirà impactant en el preu de la llum. Almenys, això passarà a curt o mitjà termini, mentre no sigui possible cobrir la major part de la demanda amb energies renovables i les nuclears.
Tot i que el comerç de drets d'emissió representa un mecanisme bo per combatre el canvi climàtic i eficaç per descarbonitzar, afecta els costos de producció de les empreses elèctriques. Aquesta pujada, unida a l'increment del preu del gas, principal responsable de la pujada del preu de la llum, acaba repercutint en la factura dels consumidors.