Electrificació: salt al buit o futur pròxim?

És innegable que el sector de l'automoció i tota l'envergadura que arrossega s'han transformat radicalment al llarg dels últims anys. Un dels engranatges de l'economia nacional i generador indiscutible de milions de llocs de treball directes i indirectes al nostre país està vivint una evolució sense precedents, a una velocitat precipitada i en un context volàtil. Un entorn canviant enfocat a la construcció dels fonaments d'una nova mobilitat en la qual, al capdamunt, sobresurtin valors sostenibles i alineats amb la protecció del planeta i el medi ambient. Una nova mobilitat en la qual tenen cabuda una gran diversitat de tecnologies i en la qual partim amb la premissa principal que, per assolir la meta de la sostenibilitat, primerament, hem de ser sostenibles en termes econòmics.

Una mobilitat del demà a la qual aquells que tenim l'orgull de formar part d'aquest sector no hem de fer cas omís, sinó que hem de treballar per construir ponts que ens ajudin a caminar cap endavant, mirant a aquesta mobilitat zero emissions que transformarà les nostres ciutats en uns entorns altament hiperconnectats, nets, segurs i conscienciats amb la sostenibilitat.

Un compromís que, en particular des del sector del lloguer de vehicles, pioner de la mobilitat compartida, portem per bandera. Un compromís real que passa per complir les directrius europees i per fer del nostre sector una indústria compromesa amb el menor impacte mediambiental possible. De fet, els vehicles de lloguer tenen la flota menys contaminant, atesa la seva taxa de renovació. Emetem de mitjana 14 grams menys de CO₂ per quilòmetre recorregut en comparació de la mitjana de la resta de vehicles que circulen per les carreteres espanyoles (no oblidem que l'antiguitat del nostre parc automobilístic assoleix ja gairebé els 14 anys). Per això, és important ressaltar que el lloguer de vehicles i, per tant, la mobilitat compartida és part de la solució i no del problema. Si es pot atribuir alguna cosa a la nostra indústria és el fet de ser un actiu important quant al seu paper descongestiu del trànsit, tant entre poblacions com dins d'aquestes, permetent als usuaris prescindir de vehicles en propietat i oferint al turista una experiència còmoda i senzilla. 

Des de la nostra Federació som partidaris d'establir un Pla de difusió sobre vehicles elèctrics, que destaqui per la seva labor pedagògica, per tal de permetre explicar als usuaris potencials el funcionament dels carregadors d'accés públic, el tipus de recàrrega o el seu estat. Igualment, Espanya es mereix un Pla de desplegament efectiu de punts de recàrrega elèctrica que prevegi finalitats concretes que garanteixin la cobertura necessària perquè es compleixin els objectius de penetració del vehicle elèctric al nostre país. També hi han de tenir cabuda els aparcaments d'aeroports, ports i estacions de tren que donin el servei adequat a empreses de lloguer i particulars. A més, hem de proporcionar a l'usuari, uns incentius fiscals millors i majors per a l'adquisició i la compra del vehicle elèctric, juntament amb una millora d'experiència de client (per exemple, permetent el pagament amb els mètodes habituals).

Naturalment, no podem oblidar els ajuts a l'adquisició d'aquest tipus de vehicles electrificats. Per què projectes com el Pla MOVES de vegades es veuen qüestionats? Per què s'ha beneficiat d'aquests ajuts un menor percentatge de consumidors del que s'esperava? Creiem, fermament, en una anàlisi que abasti els problemes que n'han obstaculitzat l'aplicació per a particulars, empreses i grans flotes.

I, en particular, les companyies de lloguer de vehicles necessiten un IVA superreduït per a la compra i el lloguer de vehicles de zero emissions, una cosa imprescindible per a tots dos àmbits, compra i lloguer, per tal d'evitar distorsions en el mercat, més encara dins d'un context en què aquest tipus de vehicles continuen amb aquest nivell de penetració baix.

Espanya es mereix un model de mobilitat propi, que, si bé miri al mirall les decisions correctes de països veïns, actuï per les seves necessitats i particularitats pròpies. Per exemple, ens cal un marc regulador estable, capaç de transmetre missatges clars i inequívocs al mercat, però també a l'esfera social. Una vegada que el nou Govern sigui definit, el projecte de Llei de mobilitat sostenible ha de ser rescatat, un punt de partida excel·lent per treballar al voltant dels eixos següents: dret a la mobilitat, autonomia, multimodalitat, descarbonització, innovació i digitalització, inclusió i no discriminació, i diàleg.

Per arribar correctament a la meta sense cap mena de bretxa ni fissura, és vital la col·laboració publicoprivada. Hem de comptar amb una coordinació i homogeneïtat normativa més grans entre tots els actors de la mobilitat: Rent a Car, ciutadans, companyies tecnològiques, energètiques, fabricants d'automòbils, carreteres, DGT, AENA, ADIF, ports, punts d'interès turístic principals, Govern, ajuntaments, comunitats autònomes... Aquesta és una cadena de valor nova i molt complexa i, amb la voluntat i coordinació de tots, de ben segur que aconseguirem arribar a posicionar-nos novament com una indústria líder i d'avantguarda a Europa.