Una pàtina de realitat sobre les infraestructures de recàrrega de vehicles elèctrics
La mobilitat elèctrica redueix el soroll, les emissions de CO2 i altres partícules contaminants del transport rodat. A més, és capaç d'interactuar amb el sistema elèctric. El seu desplegament avança, però el mapa de punts de recàrrega públics per a cotxes elèctrics podria ser més gran si s'eliminessin les barreres existents relacionades amb la concessió de llicències i permisos, i amb la falta de professionals qualificats per instal·lar-los.
Per Arturo Pérez de Lucia
Pocs dubten ja que la mobilitat elèctrica tindrà un paper clau en el present i futur de l'automoció i de la mobilitat rodada a Espanya, a la resta d'Europa i a gran part del món.
Vivim una revolució industrial, tecnològica i de serveis en la mobilitat i en l'automoció, enfocada cap al vehicle elèctric, connectat, compartit, digitalitzat i autònom, que suposarà una transformació en el trànsit rodat com no havia tingut lloc des de fa més de 120 anys, quan l'arribada dels motors de cicle Otto va relegar a l'ostracisme, en una mica més d'una dècada, el parc de carruatges tirats per cavalls.
No obstant això, el vehicle elèctric continua sent un mercat disruptiu, no tant des del punt de vista tecnològic, que conceptualment no ha variat gaire més des de finals del segle XIX —quan es fabricaven cotxes alimentats amb bateries que es recarregaven en instal·lacions a les quals es connectaven per mitjà d'un cable—, sinó social o psicològic, ja que suposa una transformació profunda dels modes de transport rodat de persones i mercaderies.
El vehicle elèctric cobreix dos aspectes clau en el món en què vivim. Un és el mediambiental, ja que, en ser zero emissions en la propulsió i alimentar-se d'energies procedents de fonts renovables, s'entén com un aliat en l'objectiu cap a una sostenibilitat més gran lligada a la reducció de les emissions de CO2 i, sobretot, de partícules contaminants i de soroll, especialment en entorns urbans.
L'altre és l'energètic, ja que es tracta de l'únic sistema de propulsió capaç d'interactuar amb el sistema elèctric per ajudar a equilibrar la corba de demanda, impulsar les energies renovables, la generació distribuïda i l'emmagatzematge energètic, tres claus de l'eficiència energètica en un món cap al qual ens dirigim i en què cada vegada hi ha més reclam de serveis basats en l'electricitat.
Això cobra un sentit especial en un escenari geopolític complex com el que vivim, més enterbolit encara pel conflicte a Ucraïna, que evidencia la necessitat, per a un país com Espanya, de prescindir el màxim possible de les importacions de cru i gas de tercers països, perquè som un territori al qual recursos autòctons com el sol, el vent i l'aigua poden subministrar la matèria primera necessària per alimentar les bateries dels vehicles elèctrics.
Espanya és un país industrial en l'automoció basada en la combustió, en la qual ocupa llocs de lideratge a Europa i al món, raó per la qual la transformació dels vehicles que es fabriquen cap a l'electrificació suposa un factor afegit de dificultat, amb la finalitat d'aconseguir mantenir la competitivitat i l'ocupació en un sector que suposa més del 10 % del PIB.
No obstant això, cal tenir en compte que els mateixos fabricants ja han fet els seus plans per posar fi a la fabricació de vehicles de combustió, fins i tot alguns de cara al 2026, al 2030 d'altres i la pràctica totalitat al 2035, mentre que n'hi ha que ja només produeixen vehicles elèctrics.
També des de la perspectiva industrial, les infraestructures de recàrrega compten a Espanya amb empreses importants que fabriquen tota classe de punts de recàrrega per al mercat nacional i exteriors.
De fet, la quota de mercat d'aquests fabricants s'eleva al 20 % a Europa amb creixements anuals en ràtios del 50 %, sent empreses molt internacionalitzades, amb bases operatives principalment a Europa i els Estats Units, i un referent en equips per a la recàrrega en alta potència.
A més, ofereixen un lideratge tecnològic i industrial en sectors convergents com el de les energies renovables i l'emmagatzematge energètic, i sumen xifres de 300 milions d'euros de facturació (el 75 % exportacions a Europa i els Estats Units), segons dades del 2022 extretes de l'Anuari de la mobilitat elèctrica 2022-2023 d'AEDIVE, Associació Empresarial per al Desenvolupament i l'Impuls de la Mobilitat Elèctrica.
Un dels arguments principals que s'esgrimeixen per injuriar l'arribada del vehicle elèctric és la falta d'infraestructures de recàrrega d'accés públic.
En aquest sentit, cal assenyalar que Espanya compta actualment amb un desplegament raonable d'aquest tipus d'infraestructures de recàrrega operatives, que es podria incrementar de forma immediata en un 34 % amb les instal·lacions encara sense energitzar per les barreres vinculades, principalment, a la concessió de llicències i permisos per part de les administracions públiques.
El Govern ja treballa, mercès al grup que va posar en marxa el 2022 amb la Secretaria d'Estat d'Energia, per buscar en col·laboració amb l'ecosistema empresarial solucions que accelerin aquest procés.
En qualsevol cas, i sent els operadors de recàrrega (CPO), integrats en AEDIVE, els que porten a terme el desplegament d'aquest tipus d'infraestructures, ja es va establir un escenari base del Pla nacional integrat d'energia i clima (PNIEC) amb 3,5 milions de turismes 100 % elèctrics, pel qual, i si es resolen les barreres que avui dia en llasten el desplegament, es plantegen les forquilles següents en el desenvolupament de la xarxa de càrrega pública a Espanya:
- Fins a 70.000 PRPVE (punts de recàrrega públics per a vehicles elèctrics) el 2025.
- Fins a 255.000 PRPVE el 2030.
En un escenari de fort impuls a l'electrificació de la mobilitat elèctrica, amb 5 milions de turismes 100 % elèctrics el 2030, la xifra objectiu assoliria els 340.000 PRPVE (punts de recàrrega públics per a vehicles elèctrics) el 2030.
Per a aquest desplegament, els CPO preveuen inversions de més de 3.000 milions d'euros fins al 2030.
Altres reptes vinculats als punts de recàrrega són els relacionats amb la peremptòria necessitat de disposar de més professionals instal·ladors, un sector que es veu desbordat per l'ingent volum de projectes no només lligats al vehicle elèctric, sinó també a les energies renovables.
A tall de mostra, les empreses instal·ladores a Catalunya ja han anunciat que requereixen 18.000 tècnics de manera immediata per atendre la demanda actual i, per a l'any 2050, es necessitaran 160.000 treballadors en el sector de les instal·lacions tècniques tan sols en aquesta comunitat autònoma.
A València també s'ha fet palesa la falta de professionals instal·ladors i el sector de les renovables (eòlica i fotovoltaica) busca contra rellotge 2.500 treballadors tan sols per als parcs ja aprovats.
Per tant, cal accelerar el procés formatiu de professionals en aquest sector, ja que la velocitat en la implementació de les infraestructures de recàrrega dependrà no només de la superació de barreres administratives, sinó també de la manca de professionals capaços d'escometre aquestes instal·lacions amb els criteris de seguretat i eficiència requerits.
Vist en positiu, la mobilitat elèctrica avança en un rumb constant que augura un creixement important en la competitivitat i l'ocupació, i en la transformació d'un parc rodat que proporcionarà una solució eficient als problemes de qualitat de l'aire mitjançant la gestió adequada dels processos de càrrega i descàrrega, que afavorirà la implantació d'energies renovables, evitarà abocaments i reduirà les emissions de carboni.