Societat Espanyola d'Electricitat: el valor dels pioners

En l'actualitat l'electricitat i la llum són un servei bàsic a la nostra vida i a les nostres cases, però això no sempre ha estat així. És cert que l'electricitat sempre va existir, ja que és una força de la naturalesa. No obstant això, vam haver d'esperar milers d'anys per descobrir-ho.

Evolució de la generació elèctrica a Espanya

Per avançar cap a un futur millor, el sector de l'energia ha hagut de recórrer un camí molt llarg en el passat. Com en totes les coses, hi va haver un inici, que en aquest cas va tenir lloc el 30 d'abril del 1881. Aquest dia es va fundar a Barcelona la Societat Espanyola d'Electricitat (SEE), la primera empresa elèctrica que va néixer amb l'objectiu de transmetre a distància el fluid elèctric necessari. 

Immediatament després de la seva creació, l'empresa va instal·lar als locals d'una antiga fàbrica de fils i tèxtils de Barcelona la seva primera central elèctrica. Aquest fet va donar pas a l'era de l'electrificació industrial a Espanya. Per tant, va ser una empresa pionera, d'una banda, en la producció de material elèctric i, de l'altra, com a producte d'electricitat comercial.

Anys més tard, a mitjan 1883, l'SEE va instal·lar la seva central de generació més important, "Les Hortes de Sant Bertran", que es va acabar convertint en la instal·lació principal de la companyia.

"En aquella època no era fàcil edificar una indústria com la de la producció d'energia elèctrica. Calia tenir demanda, disposar d'una xarxa de distribució i construir una central que, en aquell moment, era realment cara de construir i mantenir a causa del consum de carbó", explica Luis Urteaga, catedràtic de la Universitat de Barcelona. "La Societat Espanyola d'Electricitat, com tots els pioners, va tenir algunes dificultats, com ara la incertesa tecnològica o la inseguretat respecte de quina solució tècnica era la més adequada en aquell moment."

Una de les primeres ocupacions del nou espai urbà de les Hortes de Sant Bertran va ser la central tèrmica instal·lada per l'SEE l'any 1883. Les ampliacions successives d'aquesta central van crear una gran illa industrial la superfície de la qual, així com la potència de les seves edificacions i especialment les tres xemeneies, van ser elements emblemàtics d'aquesta part de la ciutat i un símbol de Barcelona.

L'SEE va trobar moltes dificultats per ampliar la seva clientela i obrir nous camps de consum. Per això, el 1894 la societat va ser adquirida per la gran empresa alemanya AEG que, a la darreria d'aquell mateix any, va fundar la Companyia Barcelonesa d'Electricitat (CBE). Immediatament després de la seva construcció i com a primera actuació, la CBE va adquirir tots els béns, les concessions i els serveis de l'SEE.

Ja el 1897, la CBE va posar en servei la central tèrmica de Mata, també coneguda com les Tres Xemeneies. Aquesta es va convertir en un símbol del Paral·lel i va ser, juntament amb la central tèrmica de Vilanova, la primera gran central de generació elèctrica posada en servei a Barcelona. 

Entre el 1911 i el 1912, la CBE va iniciar les negociacions amb la Barcelona Traction Light and Power Co (RFE), que van finalitzar amb la compra de la Barcelonesa d'Electricitat per part de l'RFE. Gairebé arribats als anys cinquanta, el Jutjat de Reus va declarar en fallida la Barcelona Traction, la qual cosa va donar lloc a un llarg litigi en el qual el Tribunal de la Haia, el 1970, va acabar declarant la legitimitat de la fallida decretada el 1948.

Pocs anys més tard, el 1951, es va constituir la societat Forces Elèctriques de Catalunya (FECSA) com a postora en la subhasta dels béns de la Barcelona Traction. Per això, el 17 de juny del 1952 va adquirir definitivament els béns d'aquesta.

En aquell moment ja havien passat vuit anys des del naixement d'Endesa el 1944, però va ser el 1991 quan Endesa va llançar una OPA per adquirir el 40% de FECSA. Finalment, el 1998, Endesa va iniciar un procés de consolidació corporativa i reordenació societària mitjançant la fusió per absorció de les seves companyies elèctriques a Espanya, inclosa FECSA.

Com l'electricitat va revolucionar la vida a les ciutats

L'energia elèctrica i el seu ús van canviar completament la vida a la ciutat, revolucionant especialment els camps de la il·luminació, el transport i la indústria.

En primer lloc, l'electricitat va introduir una forma d'il·luminació més neta i espectacular que la il·luminació per gas. Aquest nou sistema d'il·luminació va trigar a imposar-se, però va tenir clients molt fidels des del principi. Restaurants, bars i comerços, entre d'altres, van adoptar aquesta forma d'il·luminació ràpidament.

El segon camp en què va influir l'energia elèctrica va ser el transport. Fins aleshores, els mitjans de transport que existien a les ciutats eren els tramvies tirats per mules o cavalls. Només en alguns casos hi havia línies de ferrocarril que utilitzaven màquines de vapor. Tal com assenyala l'historiador Urteaga, "el transport electrificat va introduir una nova modalitat de transport neta, eficient i segura, que es va acabar imposant respecte dels sistemes actius".

En tercer lloc, l'energia elèctrica va revolucionar el camp de la indústria. L'aplicació de motors elèctrics va permetre desenvolupar processos productius nous i, sobretot, ordenar l'espai de les fàbriques amb més neteja i eficàcia que el sistema antic, basat en màquines de vapor o en motors de gas. Els nous motors elèctrics van afegir potència i, sobretot, flexibilitat. Van poder aportar l'energia que requeria cada procés productiu. 

En definitiva, l'energia elèctrica va triomfar perquè va aportar versatilitat i va ser capaç de produir una nova forma d'il·luminació, d'energia i de força motriu aplicada al transport i a les indústries i, també, va aportar una nova font d'energia calorífica: la calefacció elèctrica.

La transició cap a un model sense emissions            

Al contrari del que moltes persones podrien pensar, les primeres centrals termoelèctriques van permetre reduir la contaminació de les ciutats. De fet, gràcies a la seva arribada van anar desapareixent les petites centrals autoproductores pròpies de cada indústria i, amb elles, el nombre de xemeneies en funcionament entre els carrers de la ciutat. 

El sector elèctric va obtenir un impuls definitiu amb l'extensió de l'energia hidroelèctrica, que va ser possible, al seu torn, gràcies a l'aplicació del corrent altern, que permetia que l'electricitat recorregués grans distàncies. Així, l'origen de l'electricitat podia estar a quilòmetres de distància de les indústries i, alhora, generar-se aprofitant la mateixa força de l'aigua.

Antonio Mera, responsable del Fons Històric de la Fundació Endesa, assenyala aquest moment com clau en el desenvolupament de l'energia elèctrica: "Si triéssim un moment disruptiu clar seria l'aposta per la hidroelectricitat, una energia lliure d'emissions que produïa uns costos de generació molt més econòmics".

En aquells últims trenta anys del segle XX, les innovacions tecnològiques van donar pas a la incorporació d'altres energies renovables com la solar tèrmica, la fotovoltaica i l'eòlica. En l'actualitat, l'emergència climàtica ha provocat que les renovables ja superin en potència instal·lada altres fonts d'energia de la península.