Les comunitats energètiques locals, una altra manera de generar i consumir energia

Imaginem que un ajuntament promou la instal·lació a la coberta del poliesportiu municipal de panells solars de 100 kW, per generar 140 MWh/any.

A aquest projecte s'hi uneixen 99 veïns que aporten, en aquest cas, un capital social de 100 euros cadascun. La participació equivalent de cada soci és 1 kW i rebran l'energia generada per aquesta potència (1.400 kWh/any) com a descompte d'autoconsum en la factura.

El cost de la instal·lació i la posada en marxa és de 100.000 euros, però aquesta instal·lació es pot finançar. El més senzill és que la comunitat recorri a una empresa de serveis energètics perquè financi l'operació i la gestioni.

Per la seva banda, l'ajuntament fa una aportació extra, la coberta del poliesportiu, sobre la qual s'ha de fer una cessió a la comunitat elèctrica per, almenys, 15 anys. Aquesta cessió es pot monetitzar i augmentar la participació de l'ajuntament en la generació del projecte, encara que, en el cas de l'administració local, solen ser cessions sense retorn econòmic.

Aquest és només un exemple de com es pot formar una comunitat energètica local, també coneguda com a comunitat local d'energies renovables. Un fenomen que no és nou, però que està guanyant rellevància en els darrers anys.  

Participació ciutadana en el sector energètic

Una comunitat energètica facilita que un grup de veïns es beneficiï conjuntament de les mateixes instal·lacions locals de generació elèctrica o tèrmica. Aquesta unió no només suposa un millor aprofitament d'aquesta generació, sinó que, a més, aporta beneficis mediambientals i socials, com ara la millora de l'eficiència energètica o el desenvolupament de sistemes de mobilitat sostenible.

Les comunitats energètiques poden incloure ciutadans del carrer, empreses, administracions públiques o petites i mitjanes empreses. Neixen com un model de participació ciutadana en el sistema energètic i la seva funció principal és generar energia renovable a través de plantes de generació col·lectives per a un autoconsum compartit. Aquestes comunitats poden dur a terme múltiples activitats com ara produir, consumir, emmagatzemar o compartir energia.

Qui pot formar part d'una comunitat energètica?

Qualsevol persona física o jurídica i, en general, qualsevol entitat pública o privada, pot ser membre d'una comunitat energètica renovable.

Per crear-la, els membres han d'identificar l'àrea on s'establirà la planta de producció. Com que es tracta d'una cosa local, haurà de ser a prop dels consumidors i complir els requisits de mida, ubicació i ús.

Segons les dades de la UE, les comunitats energètiques són cada vegada més habituals. El 2019 ja n'hi havia prop de 1.800 a Alemanya, 700 a Dinamarca i 500 als Països Baixos. Aquests són els estats que en tenen més. En el cas d'Espanya, aquestes comunitats estan molt menys desplegades que en altres països europeus: en aquell mateix any només n'hi havia 33 registrades.

Tanmateix, s'espera que aquesta tendència s'incrementi, ja que les comunitats energètiques no només promouen l'economia circular sinó que, a més, donen suport al creixement de les petites i mitjanes empreses, possibilitant-los que puguin formar part del desenvolupament de plantes renovables.  

Beneficis: del mediambiental a l'econòmic

L'activitat i el desenvolupament de les comunitats energètiques locals tenen beneficis com un aprofitament més gran de la capacitat de generació elèctrica o tèrmica, la millora de l'eficiència energètica, el desenvolupament de sistemes de mobilitat sostenible i, fins i tot, un estalvi econòmic per a algunes famílies. No obstant això, aquests no són els únics. Hi ha molts beneficis mediambientals, socials i econòmics. 

Sens dubte, la major part dels beneficis són de caràcter mediambiental: la reducció de les emissions de CO₂, l'abandonament de l'ús de combustibles fòssils, la reducció del malbaratament d'energia i les inversions en renovables.

D'altra banda, entre els beneficis socials hem d'assenyalar l'aposta de la societat per l'energia neta, la reducció de la pobresa energètica i l'impuls de l'economia local i la generació d'ocupació.

Finalment, entre els beneficis econòmics destaca la possibilitat de generació d'ingressos que redunden en el desenvolupament del barri o veïnat. A més, cada membre de la comunitat energètica continua pagant la totalitat de la factura al proveïdor d'electricitat, però, periòdicament, rep un import pel repartiment dels beneficis garantits per part de la comunitat. Aquesta remuneració és equivalent a una reducció del rebut.

Tots aquests beneficis ens convencen que, sens dubte, les comunitats energètiques locals exerciran un paper clau per accelerar el procés de descarbonització.

Com crear una comunitat energètica: pas a pas

1. Busca o uneix-te a un grup amb el mateix objectiu que tu. Envolta't de persones resolutives, flexibles i responsables.
2. Selecciona la forma jurídica del projecte segons les teves necessitats: cooperativa, consorci, empresa d'interès comunitari, fundació, organització sense ànim de lucre, fideïcomís o associació.
3. Contacta amb l'ajuntament de la teva localitat. Comptar amb el suport del govern del teu municipi et pot ajudar de moltes formes.
4. Tria l'objectiu del teu projecte. Recorda que la comunitat energètica no només es limita a l'electricitat, també es desenvolupa en els sectors de la calefacció i el transport.
5. Escull la tecnologia que t'ajudarà a produir i vendre energia, en cas que aquesta sigui la teva activitat principal. Les tecnologies per les quals pots optar són: eòlica, solar, hidroelèctrica i biomassa.
6. Quan decideixis què voleu construir, hauràs de presentar un estudi de disseny i viabilitat, un pla de negoci, llicències d'obra i altres permisos.
7. Aconsegueix finançament. Pots fer-ho a través de: ajuts, crowdfunding, préstecs bancaris, finançament per terceres parts, lísing, fons cooperatiu o suport municipal.

Si vols més informació, consulta el web de l'IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia).