Hibridació d'energia renovable: tot són avantatges

No hi ha dubte que el futur passa per fer front al canvi climàtic i, per a això, una de les opcions més sòlides són les fonts d'energia renovable. El problema d'aquestes alternatives energètiques pot ser el seu cost elevat, la dificultat d'oferir una producció constant i estable en dependre d'elements naturals o l'impacte que té la creació de noves plantes de producció. Enfront d'això, la hibridació pot ser la millor solució.

Què és hibridar energies renovables?

La hibridació d'energia renovable és un procés de generació d'energia que utilitza dues o més fonts d'energia diferents aprofitant una mateixa capacitat d'evacuació. Cal tenir en compte que un dels impediments més grans per al creixement de les energies renovables és la capacitat de connexió, i la hibridació d'instal·lacions existents és una de les solucions disponibles.

Un dels principis en què es basa la hibridació és la complementarietat: per ser més eficients, es busca que cada una de les fonts d'energia funcioni quan l'altra està inactiva per tal de garantir un flux constant. En aquest sentit, un dels exemples més habituals és combinar energia solar fotovoltaica, que funcioni de dia, amb energia eòlica per explotar-la de nit.

Actualment hi ha dues modalitats d'hibridació permeses per la normativa:

• Plantes noves construïdes per a un desenvolupament híbrid.
• Hibridació de nous mòduls de generació partint d'instal·lacions ja existents, sempre que aquestes no es desmantellin.

Avantatges de les hibridacions renovables

Després, la hibridació presenta múltiples avantatges tant per a les companyies productores com per a les institucions i la societat general. Per començar, en compartir infraestructures d'evacuació, com ara les línies elèctriques o les subestacions, l'impacte mediambiental i paisatgístic és molt menor que si calgués construir una planta nova.

Un altre dels avantatges de la hibridació d'energies renovables és que permet impulsar plantes que, per la data de construcció, ja no rendeixen a tot el seu potencial. Per exemple, és el cas de molts parcs eòlics, en què, a més de la repotenciació, s'opta per la hibridació amb altres fonts d'energia. De fet, per al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic la hibridació és una solució estratègica en la seva aposta per les energies renovables:

"La renovació tecnològica de les instal·lacions renovables existents, a través de la remaquinació i repotenciació d'instal·lacions la vida útil de les quals hagi de finalitzar els propers anys i sense la qual és previsible que es produeixi una reducció de la potència instal·lada d'origen renovable. A escala ambiental, la remaquinació, la repotenciació i fins i tot la hibridació poden suposar un menor impacte en concentrar la generació renovable en un entorn concret, reduir el nombre total de màquines i, per tant, la petjada del projecte, i reduir la necessitat de noves esteses de xarxa".

Aquesta possibilitat d'actualitzar plantes ja existents permet, a més, abaratir costos de gestió i logística i augmentar els llocs de treball i la inversió local. També redueix la necessitat d'inversió pública, ja que ja no cal escometre tantes ampliacions a la xarxa per augmentar la penetració de les energies renovables en el sistema.

Tipus d'hibridacions més comunes

Els sistemes d'hibridació se solen classificar segons dos criteris:

• Les tecnologies que es combinen: energia eòlica, fotovoltaica, hidroelèctrica, tèrmica, etc. A Espanya, la hibridació més habitual és la que combina l'energia solar amb l'eòlica, ja que, a causa del clima i les peculiaritats de la nostra geografia, són les fonts d'energia renovable que més produeixen al nostre país.
• Si compten o no amb sistemes d'emmagatzematge d'energia: les plantes que sí que tenen emmagatzematge ofereixen més flexibilitat en hibridar diverses tecnologies. En acumular l'energia que no es pot abocar a la xarxa en els moments de més generació per part de totes dues fonts, es garanteix un millor subministrament després.

Exemples d'hibridacions a Espanya

Espanya ha estat tradicionalment un referent mundial quant a energies renovables, tant per la capacitat instal·lada com a escala tecnològica. Això, unit al compromís polític i social, es continua reflectint actualment en l'adopció de millores tecnològiques, com ara la hibridació.

Per les característiques de les centrals elèctriques d'Espanya i la seva data de construcció, hi ha molt marge d'optimització mitjançant la hibridació. Per exemple, segons estimacions del Govern espanyol, sobre la base d'un estudi dut a terme el 2021, dels 137 MW de potència eòlica amb més de 10 anys d'antiguitat instal·lats a Canàries, es podria arribar fins als 340 MW de potència mitjançant projectes de repotenciació i hibridació. Això suposa un increment del 148 % respecte de la potència inicial.

A Endesa comptem amb diversos exemples d'hibridació reeixits que reflecteixen el nostre compromís amb l'eficiència i la sostenibilitat. Alguns d'ells, duts a terme durant el 2022, són:

• Concurs de transició justa de Pego (Portugal): projecte d'energia renovable híbrid que combina 365 MWp d'energia solar fotovoltaica i 264 MW d'energia eòlica. A més, comptarà amb l'emmagatzematge amb bateria més gran d'Europa: 168 MW.
• Subhasta solar flotant (Portugal): per a la instal·lació de 43 MWp d'energia solar fotovoltaica flotant, 48 MW d'energia eòlica i 49 MW d'emmagatzematge amb bateries a l'embassament d'Alto do Rabagão.
  
• Concurs de transició justa d'Andorra (Terol): permetrà desenvolupar i construir 1.800 MW de nova capacitat renovable híbrida repartida entre set plantes solars, set plantes eòliques, dues plantes d'emmagatzematge amb bateries i un electrolitzador de generació d'hidrogen verd.