A la recerca del disc de vinil ecològic

El 2022 es va produir un punt d'inflexió en la història de la indústria musical dels últims 35 anys: les vendes de vinils van superar les de CD. Segons dades de Promusicae, en un mercat físic que continua minvant (va suposar únicament el 12,26 % del total), el vinil creix un 15 % i se situa ja per sobre del 52 % del mercat físic en facturació. Aquesta dada és important perquè, en unitats, es continuen comprant més CD que vinils (2,6 milions d'unitats enfront dels 1,7 milions de vinils venuts el 2022), però el públic està disposat a pagar més per aquest format.

Ja sigui per nostàlgia, per l'atractiu del format, per pur postureig o pel mojo del so, el fet és que cada vegada és més habitual trobar aquest format en els discos d'artistes tant emergents com consolidats, i fins i tot estrelles de la talla de Rosalía o Taylor Swift han optat per editar els seus discos en vinil.

Lamentablement, la demanda més gran en la fabricació de vinils comporta uns costos mediambientals importants, principalment a causa de les antigues tècniques de fabricació, que en molts casos no han canviat en els últims cinquanta anys, i la gestió del material mateix amb què es fabriquen, el clorur de polivinil (PVC o vinil), que és tòxic i complicat de reciclar.

Per contrarestar en la manera del possible aquests efectes i poder seguir gaudint dels nostres vinils, la companyia Deepgrooves, situada als Països Baixos, ha dut a terme una sèrie d'innovacions en el seu procés de fabricació que la converteixen (segons ells mateixos asseguren) en la planta de premsat de vinils més ecològica del planeta. Entre elles, hi ha l'eliminació de metalls pesants en el procés de fabricació, substituint-los per calci i zinc. A més, el funcionament de la maquinària es produeix mitjançant energia verda, gas verd i energia solar. Les etiquetes i caixes tenen certificació FSC, utilitzen tinta ecològica, cinta adhesiva en paper biodegradable... En fi, multitud de mesures que es duen a terme en una fàbrica gairebé 100 % circular en termes de residus, reciclatge i energia.

Molt a prop d'allà hi trobem Green Vinyl Records. Es tracta d'un projecte col·laboratiu entre vuit empreses holandeses l'objectiu de les quals és reduir la quantitat d'energia i residus utilitzats en el procés de fabricació dels discos de vinil. En aquest cas, l'aposta passa directament per substituir el PVC per un nou compost anomenat EP808 que, segons asseguren, "pot aconseguir un so igual o millor gràcies al seu espectre de freqüència més ampli, no pot deformar-se i també té una vida útil més llarga". A més, és 100 % reciclable i l'emmotllament consumeix un 60 % menys d'energia. Tampoc no es fa servir paper per a la realització de les etiquetes, ja que les imprimeixen directament a l'LP. Les empreses involucrades en aquest projecte són: Symcon B.V., Polymer Research Group B.V., Geelen installations, Koot Automation & Service, MPB Mechanical Parts, Record Industry, Fontys Foundation, University Applied Natural Sciences i Mikrocentrum.

Evolution Music Ltd, al Regne Unit, també aposta per un canvi en els materials de fabricació, substituint el vinil per bioplàstics derivats de productes vegetals, com ara l'oli de soja, el blat de moro o la fècula de patata, que conservarien la qualitat en el so i no requeririen canvis en les plantes de premsat.

Una altra empresa emergent britànica, ElasticStage, planteja un canvi significatiu respecte als processos tradicionals, mitjançant una forma progressiva de produir vinils i material gràfic. ElasticStage no premsa vinils, sinó que cada disc fabricat és una gravació de primera generació. Amb el seu sistema, asseguren, s'eliminaran els llargs terminis de lliurament actuals, que poden arribar a ser de dotze mesos, i els artistes podrien vendre els seus LP des del minut u. El procés eliminaria també l'ús de productes químics nocius i consumiria menys energia.

També des de fa anys sona el format anomenat Vinil d'Alta Definició, tallat mitjançant làser, la qual cosa evitaria l'ús de productes químics tòxics i milloraria la vida útil dels vinils, que ja de si mateixa és llarga.

En definitiva, sembla que el vinil ha tornat per quedar-se (almenys uns anys més), i que segurament seguirà anomenant-se així independentment del material amb què es fabriqui en el futur. Del retorn dels cassets en parlem un altre dia.