Guitarres elèctriques made in Spain

Des del segle XVII Espanya és epicentre de la història de la guitarra. De fet, el qualificatiu d'espanyola arriba en el moment en què, a Madrid, el músic i poeta Vicente Espinel hi va afegir la cinquena corda (sí, les primeres només en tenien quatre). Encara hauria d'arribar-ne la sisena, al segle XVIII. És a partir d'aquell moment quan la guitarra adquireix la seva forma actual, en gran part gràcies a Antonio de Torres Jurado, considerat el pare de la guitarra moderna. Torres va introduir una sèrie d'innovacions en el disseny de l'instrument orientades a millorar-ne el so, com ara l'augment de la mida del cos, l'ús de fustes d'alta qualitat i la incorporació d'una estructura de reforç en ventall sota la tapa harmònica. Durant el segle XIX, la guitarra espanyola va experimentar un auge de popularitat gràcies a la tasca de compositors i virtuosos de la talla de Fernando Sor o Francesc Tàrrega, que van crear un repertori clàssic extens i sofisticat per a l'instrument. Paral·lelament, la guitarra espanyola també es convertia en element central en el flamenc, un dels nostres principals valors culturals i Patrimoni Immaterial de la Humanitat des del 16 de novembre del 2010.

Però, en aquell moment, alguna cosa s'estava ordint a l'altre costat de l'Atlàntic. El 1833, un lutier alemany anomenat Christian Frederick Martin va arribar cap als Estats Units i allà va començar a construir guitarres amb la guitarra clàssica espanyola com a base. Això sí, amb alguns canvis en el disseny, com ara l'ús de cordes de metall. Així va néixer la guitarra saxona o guitarra acústica, tal com la coneixem avui.  Alguns anys més tard, a finals de segle, un altre dels protagonistes de la nostra història, Orville H. Gibson, va fundar la Gibson Guitar Corporation, incorporant certes innovacions en el disseny de les guitarres, amb tapes tallades i arquejades, com les d'un violí. A mitjan segle XX, Gibson va ser pionera en la fabricació i comercialització de les guitarres elèctriques, amb el model Les Paul com a punta de llança. Gairebé al mateix temps, també als EUA, Leo Fender va fundar la seva companyia homònima i el 1954 va llançar la Stratocaster, una altra guitarra icònica que es va convertir en un estàndard en el món de la música. Acabaven de néixer els dos models més populars de guitarres elèctriques de la història. Tant és així que moltes de les marques que van arribar després tenen algun model inspirat en un d'aquests dos, juntament amb el també molt popular Telecaster.

Durant moltes dècades, l'hegemonia de la construcció de guitarres elèctriques va quedar als Estats Units, però, si tornem a l'inici d'aquesta història, hem de tornar a Espanya, on trobarem alguns constructors que fabriquen de forma artesanal guitarres elèctriques de gran qualitat. Aquí teniu alguns exemples.

Mojo Guitars

En aquest petit taller de Sevilla dirigit per Fau Trujillo no fan dues guitarres iguals. Cada model és únic, això sí, principalment inspirats en els models de Fender Telecaster i Esquire dels anys 50, amb una sola pastilla. Guitarres simples, belles i efectives per al rock, pop i blues, segons indiquen al seu web.

Bacce Custom Guitars

'We make it possible' és el lema del lutier Daniel Cabezas, el nom propi darrere d'aquest petit taller a la localitat madrilenya de Rivas Vaciamadrid. Segons explica, la seva filosofia és construir instruments musicals excepcionals, atenent els desitjos dels seus clients i amb una producció totalment artesanal. Que són excepcionals salta a la vista simplement fent una ullada a l'originalitat dels models que han fabricat fins ara.

Dama Guitars

Per arribar al taller de Juanjo Lorente, de Dama Guitars, cal arribar al mateix cor de la Manxa. Aquest expert lutier ha aconseguit que El Romeral es converteixi en un lloc de pelegrinatge per a músics, sobretot atrets per una de les seves innovacions principals: les pastilles fetes amb fusta i fabricades, per descomptat, de forma artesanal, igual que les seves guitarres acústiques i elèctriques. A més, si t'interessa el món de la construcció de guitarres, no et perdis el seu canal de YouTube.

Vegarelics

Després d'una llarga trajectòria en el món de la música com a backliner i tècnic en gires per a M-Clan, Fito o Barón Rojo, Tony de Vigo va decidir començar el 2013 a crear instruments basats en l'època daurada de Fender i Gibson. Però no va ser fins al 2020 quan Vegarelics es va fer realitat a Heredades, Alacant, incorporant l'acabat envellit (relic) com una de les seves senyes d'identitat. Guitarres i baixos d'altíssima qualitat fets a mà al segle XXI amb el to dels cinquanta i seixanta.

Pigs Guitars

D'Alacant marxem a Manresa (Barcelona), on té el seu centre d'operacions Pigs Guitars, amb les seves pròpies versions dels models clàssics de Fender i Gibson, tant en baixos com en guitarres. Segons indiquen al seu web, també fabriquen guitarres clàssiques i flamenques.

Naturalment, com a bressol de la guitarra espanyola, si es busca un instrument de qualitat tant per a clàssic com per a flamenc, convé no marxar gaire lluny d'Espanya. Entre els constructors de referència, cal destacar els instruments d'Antonio Morales, José Ramírez o Gerundino Fernández, els models dels quals han passat per les mans de mestres com Paco de Lucía, Raimundo Amador, Vicente Amigo, Tomatito o Niño Josele.

Toques la guitarra, music lover? Tens alguna de les marques de què parlem a l'article? Ens n'hem deixat alguna? Explica'ns-ho! Som a Instagram, Twitter i Facebook.