Si prefieres ver la web siempre en español, haz click aquí.
Estudis de gravació mítics: Abbey Road
Els estudis Abbey Road són un dels llocs més icònics en la història de la música. En funcionament des del 1931, la seva història discorre en paral·lel amb la de la cultura del segle XX. De les seves entranyes n'han sortit grans discos, però també avenços tecnològics importants en el camp de la gravació musical. En aquest article coneixerem una petita píndola de la seva història a través d'alguns dels artistes que hi van gravar els seus discos, alguns d'ells espanyols.
Els estudis Abbey Road es van inaugurar el 12 de novembre del 1931, després de fusionar-se amb la Columbia Graphophone Company per formar Electric and Musical Industries, EMI; de fet, fins al 1970 va ser amb aquest nom que es van conèixer els estudis. Tot i que al principi es van dedicar a les gravacions clàssiques, entre els clients de l'estudi aviat van començar a aparèixer grups de jazz i big bands, avantsala de les primeres gravacions britàniques de rock & roll a finals de la dècada de 1950.
Des d'una mica menys de 20 euros per la polsera més barata, a la més cara, de més de 250 euros, Wear Your Music ofereix l'oportunitat de fer un regal original a un músic o un fan. A més, s'envien en una caixa de DVD també reciclada.
Concretament el 1959, uns quants anys abans que The Beatles travessessin la porta d'Abbey Road, Cliff Richard hi gravava el seu primer senzill, 'Move It', fent els primers passos d'un camí que, a més del Fab Four, recorrerien posteriorment multitud de bandes, construint gran part de la història de la música popular recent.
A partir dels vuitanta, l'estudi va començar a acollir gravacions de bandes sonores, actualment una de les seves especialitats, atesa la grandària de l'estudi 1, amb capacitat per acollir orquestres senceres. La primera gran banda sonora que s'hi va registrar va ser ni més ni menys que la de la pel·lícula 'A la recerca de l'arca perduda' de les aventures d'Indiana Jones, el 1981. N'han seguit moltes, entre les més populars, la trilogia del Senyor dels anells o les històries de Harry Potter i Star Wars.
Però parlar d'Abbey Road és també parlar de The Beatles. I viceversa. La seva història és inseparable de la del quartet de Liverpool. Lennon i companyia no només hi van gravar pràcticament totes les seves cançons, sinó que van contribuir a impulsar l'evolució de la tecnologia musical en convertir-se els seus discos, especialment a partir de 'Revolver', en un desafiament per a les tècniques de gravació de l'època. Naturalment, també va contribuir a la llegenda de l'estudi la icònica foto creuant el pas de zebra de la portada del seu últim disc, 'Abbey Road', convertint el lloc en un punt de pelegrinatge per als fans del grup.
També s'hi va gravar una de les obres mestres imprescindibles del segle passat, 'The Dark Side of the Moon', de Pink Floyd. Un àlbum que es va convertir en una fita de la música popular, amb més de 50 milions de còpies venudes a tot el món. A Abbey Road també es va barrejar i va masteritzar el ja clàssic 'The Bends', segon disc de Radiohead, o el tercer d'Oasis, 'Be Here Now', per esmentar alguns exemples.
Per descomptat, també trobem bandes espanyoles entre les que han gravat a Abbey Road. Sense anar més lluny, Mecano hi va enregistrar part de les pistes del seu cinquè disc 'Descanso dominical'. Després de la dissolució de la banda, la cantant, Ana Torroja, també hi va gravar el seu àlbum debut, 'Puntos cardinales'. Un altre exemple és 'Eloise', el mític èxit de Tino Casal (original de Barry Ryan, per cert), publicat el 1987 dins del seu disc 'Lágrimas de cocodrilo'. No es va reparar en les despeses per a aquesta gravació en la qual es van invertir vuit dies només per gravar la veu.
Ja al segle XXI, concretament el 2016, Dani Martín hi gravava el seu tercer treball discogràfic en solitari, 'La montaña rusa'. Poc després, el 2018, va ser Manuel Carrasco el que va acudir fins a Abbey Road per gravar el vuitè àlbum de la seva carrera, 'La cruz del mapa', a més de fer-hi una sèrie de revisions acústiques d'alguns dels temes del disc.
Ja en la dècada dels 2020, trobem una de les últimes bandes espanyoles que han passat per Abbey Road: Ginebras. La banda de pop indie hi va gravar el juny del 2022 'Muchas gracias por venir', que tanca el seu últim disc '¿Quién es Billie Max?', molt recomanable. El millor de tot és que van aprofitar l'oportunitat per recollir tota l'experiència en un divertidíssim documental que es pot veure al seu canal de YouTube, dividit en dues parts.
Sens dubte, Abbey Road és un dels pilars de la música popular. Si et continua picant la curiositat per conèixer la seva història, pots descobrir-la pràcticament de primera mà al documental 'Si las paredes cantasen', estrenat l'any passat, amb testimonis de Paul McCartney, Ringo Starr, Elton John, Roger Waters o els germans Gallagher. Això sí, per separat.