Cultura
Si prefieres ver la web siempre en español, haz click aquí.
"One man band", el format més sostenible
A Music Lover creiem fermament que música i sostenibilitat han d'anar de bracet. Per això, dedicarem aquest article a les bandes més sostenibles de totes, les que només tenen un músic, també conegudes com a "one man bands". Alerta, spoiler: hi ha més d'un freak.
Comencem pel principi. Una "one man band" és un músic que toca diversos instruments alhora. Sovint fa servir dispositius mecànics o electrònics, com ara pedals d'efectes tipus looper, per aconseguir o recrear el so de diversos instruments addicionals mentre en toca un de principal. Alguns també fan servir enregistraments d'instruments prèviament gravats per acompanyar-se en viu, però això és una mica trampa, de manera que els hem exclòs de la llista.
Un tipus d'Arizona que apareix als seus concerts amb un vestit d'home bala i un casc de pilot espacial amb un telèfon acoblat a tall de micròfon sens dubte és una opció que cal tenir en compte a l'hora de decidir si anar o no a un espectacle musical (us deixem a vosaltres triar si sí o si no). Al més pur estil Daft Punk, ningú no sap qui és ni es coneix el seu rostre, però no t'importarà si vols gaudir del blues, punk, slide guitar i rock & roll més greixós.
A Espanya tenim un partenaire a l'altura, o fins i tot més ambiciós. Es tracta de Vurro (sí, amb ve baixa). No posarem ni una coma a la informació que se'n pot trobar a la xarxa. Ull viu!
"Segons la llegenda, en un poble petit i remot en algun lloc de les muntanyes, un granger va perdre la seva vaca en una tempesta de neu. Estimava tant l'animal que no va deixar de buscar-lo durant dies. Es va desmaiar a la neu i va tenir una visió: va veure el lloc exacte on era la vaca. Es va despertar i va caminar per trobar-la, però els llops l'havien atacat i estava enterrada sota la neu, morint. En la seva agonia, l'animal li va cedir el cap al granger i es van convertir en un, donant a llum Vurro: meitat home, meitat vaca".
Fins aquí, la llegenda. La realitat és que veure aquest tipus en acció és impressionant.
També hi ha éssers sobrenaturals, com ara Hombre Lobo Internacional, que, segons ell mateix assegura, és una "One Wolfman Band", banda d'un sol home llop. Igual que els anteriors, toca la bateria amb els peus i el seu instrument principal, en aquest cas la guitarra, amb les mans. El que passa és que també té la mania (o necessitat) d'udolar a la lluna plena, però això ens ocorre a molts. Les seves víctimes preferides són els humans als quals els apassiona el rock and roll primitiu, brut i desenfrenat. També se'n desconeix la identitat humana.
Tornem del més enllà per conèixer Ortiga, el projecte musical del gallec Manuel González. Després de finalitzar la seva etapa anterior com a part del duo Esteban i Manuel, molt recomanables, i no només per haver inventat el cumbiatune, l'artista de Santiago de Compostel·la va iniciar la seva carrera en solitari com a Ortiga, apostant per la fusió de la cúmbia, el merengue, la bachata i l'autotune. A diferència dels anteriors, loopers i samplers són els aliats d'Ortiga als seus concerts, al costat de la guitarra i els teclats com a instrument principal. Sigui com sigui, és impossible no ballar-hi.
En la mateixa línia, inclourem en aquesta llista el sempre somrient Ed Sheeran. I realment no per res en especial, simplement es va marcar una gira mundial omplint estadis ELL SOL, fent versions dels seus temes adaptades a una guitarra, un teclat i un looper. Flipes.
Per cert, si voleu veure com funciona un pedal looper us recomanem aquest vídeo, també d'Ed Sheeran. Qui necessita una banda?
Tornem a l'àmbit més friki, tot i que sense perdre l'elegància. Aquí trobem Donny Benét. A mig camí entre la banda sonora de Corrupción en Miami i la d'una pel·lícula porno trobem la proposta d'aquest australià que, sens dubte, t'obligarà a moure l'esquelet (i els malucs) irremeiablement.
Canviem de terç, radicalment, per viatjar a un lloc més seriós i evocador. Us presentem Amorante, nom artístic del multiinstrumentista guipuscoà Iban Urizar. Ell defineix el seu estil com a música popular i sens dubte pot ser-ho, atesa la seva innegable influència del folklore tradicional, combinant instruments com la guitarra espanyola, l'ukelele o la corneta amb mitjans tecnològics (de nou, l'inevitable looper, entre d'altres) per obtenir un resultat únic i original, amb una sensibilitat aclaparadora i hipnòtica. Imprescindible en aquesta llista.
Sense abandonar el País Basc i sota el nom de RRUCCULLA trobem la jove productora d'electrònica i baterista Izaskun González. En aquest cas, el seu instrument principal és la bateria, que combina amb bases electròniques per aconseguir una proposta tan experimental com potent. De vegades abstracta, de vegades ballable, la música de RRUCCULLA no deixa indiferent ningú que estigui disposat a escoltar-la amb atenció. I a ballar-la, és clar.
