La música, protagonista de les millors sèries

Per començar aquest petit repàs recorrerem a una de les sèries del moment: "The last of us". Aclamada tant per la crítica com per l'audiència, aconsegueix portar a la petita pantalla l'ambient angoixant i perillós que es respira al món a la vora de l'extinció en què es desenvolupa el videojoc del qual sorgeix aquesta història. Gran part d'aquesta atmosfera s'aconsegueix gràcies a la banda sonora composta, igual que en les dues entregues del videojoc, pel compositor argentí Gustavo Santaolalla. Lluny de grans ostentacions instrumentals i efectisme innecessari, se centra en una composició minimalista i orgànica amb la qual aconsegueix multiplicar tant el costat emocional de la història com el més aterrador. Un treball espectacular que es complementa d'una manera genial amb la selecció de cançons d'altres artistes que també apareixen al llarg de la trama, entre els quals hi ha Depeche Mode, Pearl Jam, Linda Ronstadt o Hank Williams. Obviant el seu treball al costat de Kevin Kiner a "Narcos: México", i filant amb l'estil de The last of us, destaquem també les seves composicions per a la sèrie d'animació, alhora inquietant i deliciosa, "The House".

La música s'esmuny d'una forma diferent, però molt interessant i original, a la sèrie "The Boys": a través de les samarretes de bandes musicals que porta en Howie. El que al principi no deixa de ser anecdòtic per als aficionats a la música (sobretot al rock) es converteix en un divertit fil conductor transversal a la història que genera en l'espectador curiositat pel grup que apareixerà a la següent samarreta. Sense aparèixer a la banda sonora, els grups que apareixen a les seves samarretes són una espècie de secundari que contribueix a diferenciar-lo de la resta de personatges i a establir la personalitat del protagonista: un home de mitjana edat que encara se sent jove i connectat amb la cultura popular. Pel que fa al rock, al Howie no se li queda res al pap: al llarg de les tres temporades que s'han estrenat fins al moment l'hem vist amb samarretes d'AC/DC, Kiss, Ramones, James Taylor, Billy Joel, Van Halen o Journey, entre d'altres. La playlist que us deixem aquí és d'alt voltatge. Com ho és el còmic en què està inspirada la sèrie, que també us recomanem.

Sense sortir-nos de l'àmbit dels grans èxits del rock, la sèrie "1899" també inclou la música d'una forma curiosa: tancant els capítols amb cançons al·lusives a la trama. Cadascun dels vuit capítols acaba amb un gran tema. El primer, White Rabbit, de Jefferson Airplane, un dels himnes de la psicodèlia dels seixanta. La fosca melodia de la cançó comença a sonar en un moment en què tot és una incògnita en la història, generant un moment àlgid en l'espectador. La cançó, inspirada en l'estrany món d'Alícia al país de les meravelles, li ve que ni feta d'encàrrec. Sense entrar en spoilers (compte, en qualsevol cas!), les cançons del final de la resta dels capítols són Child in Time (Black Sabbath), The Killing Moon (Echo and the Bunnymen), Don't Fear the Reaper (Blue Öyster Cult), The Wizard (Black Sabbath), All Along the Watchtower (Jimi Hendrix), The Wind (Cat Stevens) i Starman (David Bowie). Us deixem per aquí la playlist oficial amb la resta de cançons que sonen durant els capítols.

Aquests són únicament tres exemples relativament actuals de com implementar la música en les sèries d'una forma diferent, però, com dèiem al principi, les bandes sonores també poden servir per descobrir música nova. Això és el que ofereix una altra de les millors sèries dels últims anys: "Better Call Saul". Si entreu en aquest enllaç, trobareu una vasta playlist de més de 10 hores plena de sorpreses musicals en què escoltareu des de la rumba dels Gipsy Kings fins al disco funk de Milestones, passant pel costat més soul de Little Richard.

Per acabar, us deixem algunes recomanacions de sèries en què la música és un protagonista més. "Nashville", que segueix la vida de diversos músics country que lluiten per fer-se un nom en aquesta ciutat. "Vinyl", en què un executiu de discos a la Nova York dels anys 70 lluita per mantenir el seu segell discogràfic en una indústria en canvi constant. I finalment, "The Get Down", que narra la història d'un grup d'adolescents al Bronx en la dècada dels 70, mentre es desenvolupa el moviment del hip-hop.