ets un freak de sa música?

El retorn del vinil com a format musical ha impulsat el col·leccionisme no exempt d'un punt fetitxista que molts porten fins a l'extrem amb els seus artistes favorits; per exemple, múltiples edicions del mateix disc. Però el que se n'enduu la palma és Zero Freitas, un brasiler que té el rècord de ser el propietari de la col·lecció de discos més gran del món: més de 8 milions. L'objectiu, segons explica, és crear l'arxiu musical més ambiciós i gran del món que contingui tots els discos d'arreu del món. Tots. I això és el que pretén.

Un altre cas extrem, però a la inversa, és el de "Once Upon a Time in Shaolin", el setè disc del col·lectiu de hip-hop novaiorquès Wu-Tang Clan. Només es va fabricar una còpia física d'aquest àlbum doble i no s'ha digitalitzat, per la qual cosa únicament la persona que la posseeixi pot gaudir de les seves 31 cançons. Això sí, no és barat, el seu últim propietari conegut és el col·lectiu de criptomonedes PleasrDAO i va pagar per la còpia l'equivalent a 4 milions de dòlars.

Sense arribar a aquests límits, podem esmentar també entre els principals freaks musicals l'argentí Rodolfo Renato Vázquez, un veritable fanàtic de The Beatles que conserva una col·lecció d'11.000 peces dels de Liverpool. Dues mil d'aquestes peces formen part d'un museu que ell mateix va crear i va inaugurar l'any 2011 a Buenos Aires. Òbviament no hi ha només discos, sinó que la col·lecció inclou revistes, llibres, diaris, partitures, cartells, autògrafs, fotografies, vídeos, material promocional, passis d'escenari o entrades a concerts, entre moltes altres coses. Amb una quantitat una mica inferior, el londinenc Matthew Lee té la col·lecció més important dels Rolling Stones. Segons ell mateix explica, l'esquella de "Honky Tonk Women" el va atrapar per sempre quan només tenia 12 anys. Va començar llavors un camí que l'ha portat, per exemple, a posseir 18 de les 100 còpies que es van editar de "Dead Flowers" com a senzill, l'única còpia coneguda del primer contracte d'enregistrament i actuació de la banda, un acetat original de la primera gravació d'estudi de la banda, el primer pòster de concert conegut del març del 1963 i molts números 1 dels seus discos numerats. En aquest punt, i com que aquest article parla de freaks, no ens podem estar d'esmentar el danès Claus Solvig, fan incondicional de Black Sabbath i propietari de la col·lecció més important d'elements relacionats amb Ozzy Osbourne, o Jeff Vrabel, d'Indianapolis, als Estats Units, que, pel que sembla, segons el Llibre Guinness dels Rècords, és capaç d'identificar en un minut 20 cançons de Bruce Springsteen a partir de la lletra. Una fita que, segons ell mateix afirma, li ha costat 40 anys aconseguir.

Però els discos estan per punxar-los, i d'això en sap molt el DJ irlandès Norberto Loco, que va aconseguir el 2015 batre el record d'hores punxant música. Concretament, del 19 al 27 de novembre d'aquell mateix any va aconseguir el repte d'arribar a les 200 hores de sessió. 

És cert que es tracta d'una fita impressionant, però es queda molt petita en comparació amb "Longplayer". Una peça musical composta per l'intèrpret de banjo Jem Finer, membre del grup folk de gran èxit The Pogues. Finer utilitza un banc d'ordinadors situat al Trinity Buoy Wharf Lighthouse de Londres (Regne Unit) per seqüenciar combinacions simultànies de sis peces musicals breus interpretades amb contes tibetans. La peça es va iniciar quan els rellotges van entrar al nou mil·lenni, l'1 de gener de 2000, i no repetirà la mateixa combinació exacta de música fins a l'últim segon del 31 de desembre de 2999, quan la peça pot començar la seva segona interpretació. Exacte, durarà 1000 anys. 

Si això et sorprèn, et recomanem que facis una ullada a l'obra de Bull of Heaven, el duo experimental estatunidenc format per Clayton Counts, ja mort, i Neil Keener. Ells van aconseguir crear el disc més llarg de la història: 310: Px0(2^18×5^18)p*k*k*k, amb una durada de 3343 quindecilions d'anys. Us prometem que hem intentat entendre el concepte, però ens ha volat el cap. Aquí teniu la referència a discosgs.com.

Tornant a terrenys més abastables de l'espai i el temps, cal esmentar la banda madrilenya Kitai, que té el rècord del concert més llarg de la història després de superar en alguns minuts les 24 hores d'actuació a la Sala Sol de Madrid, del 13 al 14 de novembre del 2018.

En el nostre viatge al frikisme musical no podem deixar de banda els sibarites dels equips musicals. Alguns són capaços d'invertir veritables milionades a escoltar la música el millor possible. Per fer-ho, n'hi haurà que no admetin menys que aquests altaveus Kharma Enigma Veyron. Es tracta d'un dels equips d'àudio més sofisticats del planeta, ja que, a més de tenir una potència impressionant, els seus altaveus dinàmics compten amb la tecnologia més avançada. Això sí, primer has d'aconseguir els 375.000 euros que costen.

Bastant més econòmics, menys aparatosos i, per què no dir-ho, molt i molt moderns, són els auriculars Focal Utopia by Tournaire. Els pots aconseguir per uns miserables 115.000 euros. Això sí, estan fabricats amb or groc de 18 quirats i diamants. El so, per descomptat, també és espectacular.

Per tancar aquest article, tornem a l'àmbit del col·leccionisme i arribem a Irun, a Guipúscoa, on Lourdes Yarza i José Luis Loidi tenen la col·lecció d'instruments musicals més gran del món. Ni més ni menys que 4400 instruments musicals tradicionals de tots els continents. Entre ells, tambors fets amb cranis humans. Sí, ho has llegit bé.

Bé, fins aquí arriba aquest viatge pel costat més extrem de la passió per la música i els músics. T'hi sents identificat? Doncs benvingut al club!