Energia nuclear: sí, gràcies
La indústria catalana afronta el repte de la descarbonització a través de l'electrificació per complir els objectius climàtics europeus. El retard en energies renovables i el pla de tancament previst de les centrals nuclears posen en risc el subministrament elèctric, la competitivitat industrial i la sobirania energètica.
Per Salvador Sedó Alabart
Un dels grans reptes que afronta la indústria catalana és la necessitat de descarbonitzar els sistemes productius per reduir emissions i complir l'objectiu de neutralitat climàtica europeu l'any 2050. Per això, les fonts d'energia utilitzades en la producció han de tenir un origen renovable, solar fotovoltaica o eòlica per a la producció energia elèctrica, així com gasos renovables (biometà, biogàs, syngas o hidrogen) per a la producció d'energia tèrmica. I en el cas de la producció d'energia elèctrica hem de tenir en compte l'aportació de l'energia nuclear al mix energètic, que tot i no considerar-se una energia renovable, és una tecnologia que no emet gasos d'efecte hivernacle. I aquí és on el repte abans descrit esdevé un problema.
Complir els objectius renovables previstos?
En uns moments en què parlem d'autonomia estratègica a la Unió Europea, podem dir que, a nivell energètic, Catalunya pot perdre la sobirania i autonomia energètica. Hem perdut el tren de la implantació de les energies renovables. Per molts plans ambiciosos que es vulguin desenvolupar, no podrem complir amb els objectius europeus ni els objectius establerts a la Prospectiva Energètica 20250 (PROENCAT) elaborats pel Govern català.
Per complir objectius del PROENCAT hauríem d'instal·lar 1.500 MW cada any d'aquí al 2030 d'energia renovable. En els darrers anys s'han instal·lat una mitjana de 25 MW anuals. Algú creu factible poder complir aquests paràmetres?
Què suposen les centrals nuclears a Catalunya?
Paral·lelament a això, l'administració catalana continua amb la voluntat de tancar els tres reactors nuclears en funcionament a Catalunya, que aporten “únicament” el 60% de la generació elèctrica. Gairebé res.
Ampliar el cicle operatiu de les centrals nuclears catalanes 10 anys (cicle operatiu habitual) representaria reduir la factura elèctrica a Catalunya a 5.400 milions d'euros en aquest període, significaria garantir el lloc de treball a més de 10.000 persones i evitar la reducció del PIB en 900 milions d'euros per les sinergies generades amb altres sectors industrials. Gairebé res.
Podríem sumar-li que el sistema de xarxes de transport d'energia que ens permetria importar energia d'altres territoris no és a l'altura del que el sector industrial català necessita.
Què aporta l’energia nuclear?
A nivell global, l'energia nuclear es posiciona com un vector fonamental en les polítiques energètiques per la seva capacitat d'assegurar el subministrament, facilitar la independència o sobirania energètica, per representar un cost competitiu i que, a nivell ambiental, és lliure d'emissions de carboni. L'energia nuclear és un element clau per assegurar la transició energètica, la descarbonització de l’economia i la lluita contra el canvi climàtic. Tot i aquestes dades, l'administració catalana i l'espanyola continuen amb el pla de tancament nuclear.
Des de Foment del Treball, com a principal patronal empresarial catalana, hem expressat la nostra rotunda negativa al tancament nuclear. Tancar les tres centrals nuclears significa retardar la descarbonització de la indústria i, per tant, la reducció d'emissions, gran objectiu europeu en matèria de polítiques de canvi climàtic. Podem recordar als nostres governants que l'energia nuclear no és emissiva de carboni?
Què estan fent altres països amb les centrals nuclears?
A tot el planeta hi ha un renaixement de l'energia nuclear. Inversions en nous reactors i el desenvolupament i implantació dels Small Nuclear Reactors, reactors modulars de fins a 300 MW de capacitat de potència, que permeten estalviar costos i temps de construcció i es poden desplegar gradualment per anar ajustant-se a la demanda creixent d'energia i amb un menor impacte al territori.
Alemanya reconeix l’error del tancament nuclear anys enrere, però hi ha dificultats tècniques per poder produir una reversió del tancament dels reactors. Espanya va contra sentit del món sencer, i ja no parlem d'invertir en noves centrals, sinó de tancar les centrals actualment en funcionament. No cometem l'error d'Alemanya, que encara hi som a temps.
I ho fan amb un argument ideològic. La política energètica no es pot fer des d'un punt de vista ideològic, sinó tecnològic i pragmàtic.
A Catalunya, garantir el subministrament elèctric significa mantenir operatives les tres centrals nuclears més enllà de les dates previstes de tancament. No ens podem permetre renunciar a l’energia nuclear.
Sense energia nuclear Catalunya no pot descarbonitzar la seva economia i mantenir la seva indústria, que requereix molta energia.
Sense energia nuclear Catalunya no pot captar noves inversions industrials.
Per tant, hem de manifestar clarament i fermament: ENERGIA NUCLEAR: SÍ, GRÀCIES.