
Tesla contra Edison: la guerra que va generar el corrent altern
Nikola Tesla i Thomas Edison són dos dels grans inventors de la història. Tots dos es van enfrontar en intentar imposar els seus sistemes de transport d'electricitat. Aquesta és la història de la guerra entre el corrent altern i el corrent continu.
El segle XIX va ser el segle dels grans inventors. Una època apassionant pels seus avenços científics, en què el desenvolupament ple del capitalisme va generar lluites i confrontacions entre diverses idees i patents.
Un d'aquests camps de batalla va ser l'electricitat, on es van enfrontar dues personalitats molt diferents: Nikola Tesla, defensor del corrent altern (CA) i Thomas Alba Edison que advocava pel corrent continu (CC). Però abans d'arribar a aquest enfrontament, que els diaris de l'època van anomenar "La guerra dels corrents", cal posar-se en context.
Corrent continu i corrent altern
Sense detenir-nos en detalls tècnics, n'hi ha prou de saber que la matèria està formada per àtoms i que, a la seva capa externa, hi ha electrons que no estan units fortament al nucli de l'àtom. Això permet que puguin anar-se'n, desplaçar-se d'un punt a un altre i generar corrent elèctric en fer-ho.
Tot corrent elèctric és un flux d'electrons que es desplaça des d'un pol positiu cap a un pol negatiu. La manera en què flueixen aquests electrons és el que diferencia el corrent continu del corrent altern:
- Corrent continu: no varia amb el temps, ja que flueix de manera estable i en una sola direcció. És el corrent de les piles i de les bateries.
- Corrent altern: flueix de manera cíclica i la seva magnitud i adreça fluctuen en intervals regulars. És el corrent que va per les línies elèctriques i que arriba als endolls de les cases.
L'avantatge principal del corrent continu és que, en general, és més segur que el corrent altern. Necessita menys aïllament i s'hi poden fer servir voltatges més baixos. A més, té l'avantatge que pot emmagatzemar-se en bateries.
L'avantatge principal del corrent altern és que, quan es transporta al llarg de distàncies grans, es perd menys energia que amb el corrent continu. A més, és fàcil transformar-lo en corrent continu.
“El corrent continu és més segur, però el corrent altern és més eficient a l'hora de transportar-lo i transformar-lo.”
El naixement d'una rivalitat
Nikola Tesla, d'origen serbi, va néixer el 1856 en un petit llogaret del que avui és Croàcia. De ment privilegiada, amb 25 anys va obtenir el seu primer treball com a enginyer a Hongria. Des d'allà es va mudar a França, on va treballar en una filial del que seria el seu gran rival: Thomas Edison. El 1883, el seu talent descomunal el va portar als Estats Units per treballar amb el mateix Edison.
El nord-americà, sis anys més gran que ell, ja era un inventor de gran prestigi. Acabava de perfeccionar i patentar la bombeta. El xoc entre aquests dos genis no va trigar a sorgir.
L'electricitat en aquells anys feia un salt qualitatiu i quantitatiu. La demanda es multiplicava, s'hi construïen centrals més grans i calia transportar més energia a distàncies cada vegada més llargues. L'extens Oest americà necessitava llum per il·luminar ciutats i indústries cada cop més grans.
Thomas Edison defensava el corrent continu, un sistema més car i ineficient per la dissipació de part de l'energia en forma de calor. Nikola Tesla, en canvi, era partidari del corrent altern. La guerra havia començat.
La guerra dels corrents
Tesla va demostrar que el corrent continu d'Edison era car i ineficaç. Com més gran era la distància, més energia es perdia pel camí. Com a alternativa, Tesla va presentar el seu propi sistema: el corrent altern.
La idea de Tesla permetia que l'electricitat generada a les centrals fos elevada a una tensió alta i transportada al llarg de distàncies enormes sense gairebé pèrdues d'energia. Quan arribava a la destinació, era fàcil i barat emprar transformadors per distribuir-la en mitjana i baixa tensió. Aquest és el sistema que es fa servir avui dia per fer arribar l'energia des d'una central fins a casa.
La rivalitat entre Tesla i Edison no era només una batalla d'idees. Era també una guerra econòmica entre empreses. Thomas Edison es va aliar amb J.P. Morgan, el banquer més poderós dels Estats Units, per electrificar amb corrent continu tot el país. Aquest va ser el germen de la totpoderosa General Electric. Nikola Tesla va crear la Tesla Electric Company i es va associar amb l'inventor i empresari George Westinghouse Jr.
Edison sabia que el seu sistema era menys eficient, però renunciar-hi significava renunciar a sumes de diners ingents. L'empresa de Tesla va anar guanyant cada vegada més contractes, ja que els seus avantatges eren evidents. Però llavors va topar amb un obstacle seriós: hi va haver diversos accidents mortals de tècnics i operaris a causa dels voltatges alts del corrent altern. Amb cada mort, el bàndol d'Edison s'ocupava de desprestigiar Tesla i el seu corrent altern amb l'ajuda de diversos diaris de gran tirada.
El joc brut va arribar fins al punt d'organitzar demostracions públiques, amb el millor estil circense, en què partidaris d'Edison aplicaven primer un corrent continu lleu a un animal i el deixaven atordit. Després li aplicaven corrent altern de voltatge alt i l'electrocutaven. L'objectiu era que s'estengués el pànic sobre les conseqüències d'electrificar el país amb corrent altern. El mateix Edison va baixar al fang escrivint articles alarmistes en els quals qualificava el corrent altern d'"amenaça constant" per a llars i persones.
“La guerra dels corrents va ser una guerra bruta en la qual no van faltar premsa sensacionalista i espectacles circenses.”
A la causa de Tesla tampoc no va ajudar el fet que en aquells anys s'inventés la cadira elèctrica (patentada per l'empresa d'Edison) i que fes servir corrent altern per executar els condemnats. La guerra de la propaganda estava perduda. Va ser ràpida i sorollosa.
No obstant això, amb el pas dels anys, el corrent altern es va imposar com el millor sistema per electrificar el país, i es van augmentar les mesures de seguretat en línies elèctriques i subestacions. Va ser el sistema escollit tant a la Fira Mundial de Chicago de 1893 com a les instal·lacions elèctriques de les cascades del Niàgara.
El geni no va poder gaudir de la victòria, ja que Tesla s'havia vist obligat a vendre la seva patent a Westinghouse. Però, finalment, l'empresa d'Edison, ja rebatejada com General Electric, va admetre implícitament la derrota quan va sol·licitar la llicència de la patent de Westinghouse per fer servir corrent altern en els seus projectes d'electrificació.
La vellesa de dos genis
El final d'aquesta "guerra" no va suposar una reconciliació entre els dos científics, ans al contrari. El 1912, el Nobel de Física va ser per al suec Nils Gustaf Dalén, per inventar la vàlvula solar amb què es podia encendre i apagar de manera automàtica la flama dels fanals els capvespres i les albes. Entre la comunitat científica, sempre s'ha rumorejat que si el premi va ser per a un "inventor menor" va ser perquè s'hi va haver d'improvisar un guardó després de la negativa de Tesla de compartir el Nobel amb Edison pels mèrits de tots dos en l'estudi de l'energia elèctrica.
Què se'n va fer, d'aquests dos genis? Malgrat "guanyar" la guerra, Tesla va passar a l'oblit. Va seguir dedicant el seu temps a la ciència, en desenvolupaments com la bobina Tesla o la il·luminació sense fils, invents "extravagants". Les seves idees eren molt avançades i no va aconseguir plasmar-les en avenços pràctics. Va morir amb una imatge de científic excèntric i retirat.
Edison es va fer milionari gràcies a les desenes de patents com la bombeta o el fonògraf. Es va convertir en un dels inventors més coneguts i aplaudits de la història. Només en aquests darrers anys, la figura de Tesla, nom de la marca més coneguda de cotxes elèctrics ha començat a ser revalorada.
“El corrent altern de Tesla va canviar la història de la civilització, però ell va morir pobre i considerat per molts com un científic boig.”
Contingut relacionat
