El voltor negre torna als Pirineus

L'any 2000, l'aparició de l'EET (encefalopatia espongiforme transmissible), també anomenada "crisi de les vaques boges", va tenir conseqüències importants per al medi ambient i la conservació de les espècies. Les normatives que es van imposar arran d'aquesta alarma sanitària van obligar a retirar els cadàvers d'animals de totes les explotacions ramaderes, la qual cosa va provocar una crisi alimentària per a les espècies de rapinyaires necròfagues que, consegüentment, van veure com minava la seva població.

A Endesa, dins el nostre Pla de Conservació de la Biodiversitat, vam veure la necessitat d'incentivar i de donar suport a iniciatives d'alimentació assistida que ajudessin a restablir aquest equilibri perdut per a moltes espècies necròfagues. Des del 2011, impulsem el projecte de creació de Punts d'Alimentació Suplementària (PAS) als Pirineus de la mà de l'associació TRENCA i, més recentment, també de l' associació Naturaleza Rural. Una iniciativa que dona suport al seu programa de reintroducció del voltor negre, una espècie que havia desaparegut  d'aquesta zona.

Aquestes actuacions concretes s'emmarquen en la nostra tasca continua d' adequació de les línies elèctriques per a la protecció d'aquestes espècies. De manera paral·lela a aquests projectes, a Endesa centrem els nostres esforços en l'aïllament de les línies que aquestes aus utilitzen com a suport, la instal·lació de balises reflectores i totes les millores que calguin, amb l'objectiu d'evitar incidents i contribuir a la conservació de les espècies.

Fins al 2016 s'han instal·lat tres PAS  a la zona dels Pirineus de Lleida, que han permès cobrir les necessitats que les aus carronyaires no podien cobrir de manera natural, a més de proporcionar-los aliment amb un control sanitari. L'èxit del programa farà que pròximament s'expandeixi. En l'actualitat s'ha posat en marxa la instal·lació i la gestió de fins a tres PAS més cap a la zona dels Pirineus d'Osca.

Funcionament dels PAS 

Els ramaders i els grangers de la zona cedeixen els terrenys per als PAS i participen en el lliurament de carronya, aportant, per exemple, les baixes de les seves explotacions. Aquests productes carnis no aptes per al consum humà s'afegeixen als que faciliten els escorxadors de la zona.

El personal tècnic de TRENCA, de la mà d'Endesa, és el que coordina tot el procés, fa el seguiment de les espècies i ordena les tasques de manteniment i de neteja de les menjadores.

La tècnica d'aportació d'aliment s'ha millorat amb els anys. Se centra en peces petites i una mica amagades, que són les preferides del voltor negre, el trencalòs i l'aufrany. D'aquesta manera no es beneficia altres espècies carronyaires que no tenen problemes de població a la zona, com és el cas del voltor comú, que menja peces grans i en bandada.

Educació ambiental i difusió 

El projecte d'implementació de Punts d'Alimentació Suplementària per a aus necròfagues dels Pirineus va lligat a l'educació ambiental. Durant l'any 2016 s'ha difós entre les escoles i col·legis de la zona a través de tallers i xerrades didàctiques. A més, cada any es permet que les persones interessades facin una visita per conèixer de prop les aus necròfagues.

Aquest projecte ha aconseguit una envergadura important i ha estat publicat en importants revistes de caràcter científic com 'Journal of Applied Ecology' i 'Nature'.

L'objectiu de futur és que aquestes aus no necessitin els PAS per alimentar-se i es puguin desenvolupar de manera natural. Els PAS continuaran proporcionant un   suport important per a la gestió de bestiar o altres animals morts, que suposa un benefici tant ambiental com econòmic.