Les colònies de ratpenats trien Endesa

Una de les assignatures pendents a Espanya és la conservació dels ratpenats (quiròpters), un tema que també desperta un interès creixent en l'àmbit europeu. El seu declivi preocupant i la seva importància ecològica com a bioindicador de l'estat de salut dels ecosistemes, així com la seva tasca antiplaga i de regulació de poblacions d'insectes, el converteixen en un mamífer que ha de ser protegit, d'acord amb la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura).

A Espanya s'han trobat 32 espècies de quiròpters criant, hivernant o aparellant-se. Totes aquestes espècies es troben incloses al Llistat Espanyol d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial: dotze es consideren vulnerables i una (Myotis capaccinii), en perill d'extinció. Catorze estan catalogades dins la Directiva Hàbitats (43/92/CEE); onze, a l'Annex II (Espècies d'Interès Comunitari); i les tres restants, a l'Annex IV (Espècies d'Interès Comunitari que requereixen protecció estricta).

Un dels hàbitats per excel·lència dels ratpenats són les galeries de les centrals hidroelèctriques per la seva combinació de foscor, tranquil·litat, humitat i temperatures suaus a l'hivern i a l'estiu. A les instal·lacions d'Endesa s'han localitzat molt sovint colònies de ratpenats, especialment en túnels laterals o d'accés a les comportes. En alguns casos, el tipus de tancament de les galeries els dificulta accedir-hi i criar-hi, una situació que podria millorar gràcies a l'aplicació de mesures d'adequació determinades perfectament compatibles amb la gestió de la infraestructura.  

Amb el Projecte Endesabats i amb la col·laboració d'experts del Laboratori de Biodiversitat i Conservació Animal del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, volem millorar el coneixement i la conservació dels ratpenats cavernícoles, dels seus requeriments ecològics i de la seva relació amb el funcionament de les centrals hidroelèctriques. També volem posar en relleu la importància d'aquestes infraestructures per a l'espècie de quiròpters amenaçats, a més de proposar mesures de gestió per procurar-ne la conservació i la presència en aquesta mena d'instal·lacions.

L'estudi s'ha anat desenvolupant en diferents fases:

• El 2013 i 2014 es van estudiar les poblacions de ratpenats que habitaven en les centrals i en les infraestructures situades en trams alts de riu. Mentre que, el 2015, l'estudi es va centrar en els trams mitjans de les conques del Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i la Vall d'Aran. També realitzem la inspecció dels refugis, el cens de les poblacions i la caracterització dels individus. Aquest any, es van capturar 918 ratpenats d'11 espècies diferents, de les que quatre eren considerades vulnerables i una (el 66% dels capturats), en perill d'extinció (M. capaccinii), d'acord amb el Catàleg Espanyol d'Espècies amenaçades. A més, ens vam adonar que més del 60% de les galeries estudiades van ser habitades en algun moment per ratpenats.
• El 2015, es va descobrir una important colònia de quiròpters en una de les galeries que pertanyen a la central de Camarasa (Lleida) amb aproximadament 400 individus de M. Capaccinii, i uns 200 individus de l'espècie Miniopterus shreibersii, tots ells considerats com a vulnerables. En els successius anys el projecte, Endesabats va continuar centrant en l'estudi d'instal·lacions situades en trams baixos de riu i en el seguiment de les colònies més importants descobertes en anys anteriors.
• Durant el 2019, continuem amb el mostreig per a ampliar la informació dels ratpenats en les nostres instal·lacions, estudiant la població de quiròpters en centrals de Galícia i la dinàmica poblacional de les colònies del Ratpenat Peugròs (Myotis capaccinii) i els seus moviments entre àrees en la zona de Mequinenza.
• En aquest mateix any, es van capturar 1.190 ratpenats de 13 espècies diferents en 4 localitats (3 a Galícia i 1 a Catalunya). Es van marcar amb emissors 4 femelles de Ratpenat peugròs per a estudiar les seves zones de caça i trobar altres colònies de cria en el riu Ebre i Segre, gràcies a la qual cosa es va localitzar una important colònia de cria de 1.000 individus en una mina antiga del municipi de Serós.
• El 2021, es van incorporar dotze gravadores per a monitorar el comportament de les colònies establertes en els entorns de les nostres centrals hidràuliques. Aquests dispositius, desenvolupats pel mateix Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) en col·laboració amb el Museu de Ciències Naturals de Granollers, permet registrar sons sense necessitat d'interferència humana. Reduint l'intrusisme, s'obté informació més real del comportament d'aquestes espècies.
• A Aragó, aquests dispositius s'han col·locat en diferents coves i túnels d'origen hídric i a Catalunya s'han instal·lat en els recintes de les centrals de Camarasa i Canelles. Amb les dades extretes aquests primers mesos, hem pogut ratificar aquestes localitzacions com a refugi d'aparellament de gran importància, a més d'establir patrons fenològics molt precisos. A Galícia, en 8 de les nostres infraestructures estudiades (Campañana, Peñarrubia, Eume, Quereño, Ventureira, Ribeira, Bárcena i Cornatel) s'han trobat més de 15 espècies de ratpenat identificades mitjançant captures d'individus i enregistraments d'ultrasons.
• L’any 2023, s’han instal·lat sensors de llum que detecten i comptabilitzen les persones que entren a diferents coves vinculades a instal·lacions hidràuliques de Catalunya (a la comarca de la Noguera) per determinar si la presència humana impacta (o no) a les colònies de quiròpters. Els resultats obtinguts es creuaran amb les dades que es recullen amb les gravadores de so i càmeres de foto trampeig que també hi ha instal·lades per poder extreure millors conclusions i, així, seguir contribuint en la conservació dels ratpenats.

Aquest projecte està permetent destacar el paper clau que juguen les infraestructures de la majoria de les centrals, ja que acaben esdevenint refugis per als ratpenats que els afavoreixen per realitzar el seu cicle de vida (cria, aparellament i hibernació). També està permetent comprovar com els embassaments afavoreixen la comunitat de ratpenats proporcionant-los zones de caça com són les aigües tranquil·les que es concentren en la presa i el bosc de ribera que creix als voltants.

Aquests anys d'estudi i de recopilació de dades ens està permetent a Endesa incorporar diverses actuacions per a adequar les nostres instal·lacions hidràuliques i poder afavorir les colònies de ratpenats. Entre les mesures adoptades es troben: condicionar les entrades als túnels, col·locar caixes-refugi específiques i disminuir la lluminositat en determinats punts crítics per als quiròpters.