Endesa avança en el desmantellament de la central tèrmica d'Andorra amb la voladura de la xemeneia de 343 metres d'alçària

• Per a la voladura de la xemeneia, una de les tasques més complexes del procés de desmantellament en el qual es troba la instal·lació, s'han emprat 265 kg d'explosiu.
• S'han generat al voltant de 25.000 tones de residus que seran valoritzats com a material de farciment, pel seu caràcter inert; per la seva banda, el residu del ferro que constituïa l'armadura del formigó armat es revaloritzarà per al seu ús posterior.
• La central tèrmica d'Andorra es troba al 65 % del procés de desmantellament. Mentre es duen a terme aquests treballs, Endesa està desenvolupant un pla de futur que té com a objectiu reavivar el teixit industrial amb una inversió de 1.500 milions d'euros i la construcció de 1.843 MW de potència renovable, que generarà més de 6.300 llocs de treball en l'etapa constructiva i 370 llocs de treball directes lligats al projecte renovable.

Endesa ha fet avui la voladura de la xemeneia de la central tèrmica d'Andorra, un pas més en el procés de tancament i desmantellament de les centrals de carbó que la companyia està duent a terme i que completarà a la península l'any 2027.

La demolició de la xemeneia de la central, juntament amb la voladura de les tres torres de refrigeració duta a terme el darrer mes de maig, ha suposat una fita, no només pel simbolisme de l'estructura sinó també des d'un punt de vista tècnic. Per a aquesta actuació ha estat necessari dissenyar un procediment exhaustiu amb l'objectiu de garantir unes condicions absolutes de seguretat i efectives de demolició. Aquesta mateixa prevenció s'està aplicant en tots els processos que conformen els treballs de desmantellament i demolició de la planta.

En el cas de la voladura de la xemeneia, el procés ha estat encara més complex, ja que s'ha basat en un projecte específic en el qual s'ha analitzat estructuralment l'afectació dels treballs preparatoris, així com la dinàmica de la voladura, la seva seqüència, la direcció de caiguda, mesures mitigadores de les afectacions, mesures de vibracions i seguretat de tots els elements i estructures afectades.

Per a la demolició s'han utilitzat 170 detonadors no elèctrics, 108 connectadors de superfície, 8 detonadors no electrònics i 265 kg d'explosiu, que s'han col·locat en l'estructura mitjançant trepants distribuïts per dirigir la caiguda en la direcció planificada. En el projecte s'ha fixat un radi de seguretat de 600 metres.

La demolició s'ha realitzat mitjançant l'ús de petites càrregues confinades d'explosiu en barrinades de petita longitud amb l'objectiu d'aconseguir un tascó desestabilitzador. L'ús d'explosius és el procediment més segur per demolir estructures esveltes i especials, sempre que l'entorn ho permet. Per facilitar el procés de caiguda es van realitzar, durant les setmanes prèvies, treballs de tall amb diamant a la base de la xemeneia.

La voladura ha produït unes 25.000 tones de residus (bàsicament formigó), que es gestionaran d'acord amb la normativa mediambiental. Aquests residus seran valoritzats en obra en ser usats com a material de farciment pel seu caràcter inert; per la seva banda, el residu del ferro que constituïa l'armadura del formigó armat es revaloritzarà per al seu ús posterior.

Per minimitzar l'afectació de la pols derivada de l'explosió s'han instal·lat en la direcció de caiguda 4 piscines de 220 metres cúbics de capacitat que contenien aigua de pluja i procedent dels propis processos de la central.

La xemeneia de la central tenia 343 metres d'alçària, 23,5 metres de diàmetre a la base i 9,5 metres de diàmetre a la part superior. Va ser construïda de formigó entre el 1978 i el 1979 i el seu pes aproximat era de 25.000 tones.

Treballs de desmantellament

La central tèrmica de Terol (Andorra), construïda entre els anys 1974 i 1979, ha estat més de quatre dècades operativa, creant un vincle molt arrelat a la zona. Quan Endesa va sol·licitar el tancament de la central el 2019, va iniciar el seu procés de desmantellament i l'elaboració d'un pla de futur per a la zona que preveu la implantació de nova indústria i el desenvolupament de 1.843 MW de nova potència, aquesta vegada, renovable.

El desmantellament de la central tèrmica Terol és una operació de gran complexitat tècnica que mobilitza un gran nombre de recursos: Al voltant de 250 persones de mà d'obra directa s'estan ocupant dels treballs fins a la seva finalització el 2025. Com a acompanyament, Endesa ha promogut cursos de formació en prevenció de riscos laborals en treballs de desmantellament i operació en instal·lacions industrials, dels quals s'han beneficiat 170 persones de la zona, per tal de promoure la contractació local de personal especialitzat, una acció que ha permès formar més de 2.000 persones a tot Espanya per a diferents qualificacions relacionades amb la nostra activitat.

L'equip humà que s'ocupa d'aquests treballs procedeix majoritàriament d'antigues empreses contractistes o de residents a la comarca d'Andorra-Sierra de Arcos i limítrofes, ja que Endesa, dins del seu compromís amb la sostenibilitat, va donar prioritat en el concurs d'adjudicació de l'obra a les ofertes que incloguessin el nombre més gran de treballadors locals.

La planificació exhaustiva i la coordinació de tots els aspectes de seguretat, salut i medi ambient està tenint caràcter prioritari. En aquest sentit, el projecte de demolició el gestiona un equip altament qualificat, tal com requereix una tasca tan complexa com la d'Andorra. Els treballs segueixen un projecte minuciós, amb l'objectiu d'evitar accidents laborals, tenint en compte l'elevat nombre de personal implicat.

Des del punt de vista mediambiental, s'aplica un sistema de demolició selectiva per segregar i caracteritzar cadascuna de les 260.000 tones que formen el volum de la demolició. Per reduir en la mesura del possible les afectacions a l'entorn, s'ha implantat un pla de vigilància ambiental amb especial atenció a les emissions i els abocaments durant l'execució dels treballs.

Dins del compromís d'economia circular pel qual aposta Endesa, es preveu la reutilització dels residus de formigó, per a la qual cosa Endesa ha instal·lat a Terol equips d'alta capacitat per obtenir una valorització completa d'aquest àrid reciclat, que s'emprarà en el farciment dels buits generats en les obres, així com en la remodelació morfològica del terreny després de les demolicions. L'objectiu és revaloritzar el 90 % dels residus que generin aquests treballs.

Central tèrmica d'Andorra

La central tèrmica Terol, situada a Andorra, constava de tres grups, amb una potència total de 1.100 MW. Cada grup disposava de caldera, turboalternador i torre de refrigeració. Completaven la instal·lació el parc de carbons i calcària, el sistema d'evacuació de cendres i escòria, la planta de dessulfuració i la xemeneia de 343 metres d'alçària per a l'evacuació dels gasos de combustió.

Es va construir amb l'objectiu de fer un ús extensiu dels lignits negres procedents d'explotacions situades a la conca minera de Terol, barrejats amb carbons d'importació. El lignit es transportava fins al parc de carbons de la central i els carbons importats es transportaven per vaixell fins al port de Tarragona i, des d'allà, per ferrocarril fins a la planta. Com a combustible auxiliar per a arrencades i suport a la combustió s'utilitzava gas natural.

Durant les quatre dècades d'activitat, va produir 224.000 GWh, equivalents al consum d'electricitat peninsular durant un any. Per a això va necessitar 142 milions de tones de carbó, de les quals 110,9 milions de tones van ser de carbó nacional i 31,7 milions de tones, de carbó importat.

Per tal de fer compatibles el desenvolupament econòmic i l'ús d'aquests lignits amb la conservació del medi ambient al llarg de la vida de la central, es van dur a terme una sèrie d'actuacions, que van comportar inversions superiors als 400 milions d'euros. Com a resultat d'aquestes inversions, la central va aconseguir estabilitzar les emissions a l'atmosfera en nivells inferiors a 1 tona per megawatt hora produït.

Desenvolupament renovable

La central tèrmica de Terol (Andorra) ha estat operativa més de quatre dècades, creant un vincle molt arrelat a la zona. Quan Endesa va sol·licitar el tancament de la central el 2019, va iniciar el seu procés de desmantellament i l'elaboració d'un pla de futur que preveu la implantació de nova indústria i el desenvolupament de nova potència energètica, aquesta vegada, renovable.

Andorra passarà de produir energia amb carbó a generar energia neta amb una potència instal·lada de 1.843,6 MW gràcies a set projectes renovables hibridats, dos projectes d'emmagatzematge amb bateries, un projecte d'hidrogen verd i un compensador síncron.

Aquest desenvolupament renovable va acompanyat d'un pla socioeconòmic per a la zona que té com a objectiu generar ocupació i valor a l'entorn de la que va ser una de les centrals tèrmiques més grans d'Espanya.

El desenvolupament renovable plantejat per Endesa per a Andorra no només consisteix en la construcció de nova capacitat eòlica i solar, sinó en la hibridació d'aquests projectes i l'emmagatzematge amb dues plantes de bateries, cosa que els converteix en únics ja que fa possible aprofitar al màxim el rendiment d'aquestes tecnologies, més qualitat i seguretat energètica, i equilibri en el servei en produir el màxim nombre d'hores possible. Les noves plantes renovables s'ubicaran a Albalate del Arzobispo, Híjar, Samper de Calanda, Castelnou, Andorra, Calanda, Alcañiz, La Puebla de Híjar, Jatiel i Alcorisa.

A aquests projectes s'hi afegeix un electrolitzador de 15 MW que permetrà gestionar els excedents d'energia renovable per a la producció d'hidrogen verd que ajudarà a descarbonitzar indústries de l'entorn, la construcció d'una fàbrica d'electrolitzadors i un compensador síncron que permetrà abocar aquesta energia renovable amb més qualitat afavorint el bon funcionament de la xarxa de transport elèctric.

Per a la construcció d'aquestes instal·lacions, Endesa, a través de la seva filial renovable Enel Green Power España, invertirà més de 1.500 milions d'euros i, juntament amb el pla socioeconòmic, generarà més de 6.300 llocs de treball en total, dels quals més de 370 seran ocupacions directes lligades al projecte renovable. S'hi sumaran, una vegada estigui desplegat tot el pla de desenvolupament socioeconòmic, altres llocs de treball estables de llarg termini. Tot això eleva a 500 els llocs de treball fixos i de llarg termini que generarà aquest pla d'Endesa i els seus 30 socis el 2028, la qual cosa comporta superar àmpliament els llocs de treball directes i indirectes que generava la central tèrmica.

Aquestes iniciatives renovables tindran una hibridació més, aquesta vegada amb el sector primari, ja que totes les instal·lacions estaran obertes a aquest tipus d'activitat. Endesa ja ha signat preacords amb empreses ramaderes d'oví amb arrelament a la zona, amb empreses amb activitat pelletera i amb empreses agrícoles-ramaderes d'oví.

També es durà a terme agrovoltaica als parcs de Calanda, Santa María (al municipi de Samper de Calanda) i San Macario (al municipi d'Andorra), que comptaran amb la col·laboració de Cierpe per al cultiu de cereal i de Natur Nature per a les aromàtiques. En aquests cultius s'incorporaran components d'innovació i tecnologia per al sector a través de la col·laboració amb les empreses Biorizon Biotech i John Deere, amb les quals s'han signat sengles preacords.

John Deere, líder a escala mundial en el sector de la maquinària agrícola, amb una presència important a la zona, aportarà la sensorització dels cultius agrovoltaics, a través de sensors i mecanismes per al monitoratge de diferents paràmetres de cultiu (humitat del terreny, temperatura, desenvolupament del cereal, etc.). Biorizon Biotech, una empresa espanyola enfocada en el camp de la biotecnologia, aportarà la seva experiència en l'ús de les microalgues com a adob en l'agricultura intensiva i ecològica, desenvolupant tècniques i processos únics destinats a potenciar el creixement i la protecció de plantes i fruits.

També hi haurà apiaris solars amb apicultors de la zona per a la producció de mel solar gràcies als 200 ruscs que s'instal·laran a les plantes renovables amb el mateix enfocament de valor compartit que el de les plantes de Las Corchas i Los Naranjos (a Carmona), un model d'èxit reconegut en el sector. Als emplaçaments fotovoltaics on es col·loquin els apiaris solars s'impartiran cursos d'apicultura, així com activitats d'apiturisme per al foment del comerç local. Per a això ja s'ha arribat a acords de col·laboració amb apicultors locals.

Pla d'acompanyament socioeconòmic - Sector secundari

El desenvolupament industrial ha estat també una de les claus del projecte d'Endesa. Empreses com Soltec, Pretersa, Capillar IT SL o H2B2, i institucions com la Fundació de l'Hidrogen a Aragó s'han unit a l'aposta de la companyia pel futur d'Andorra.

En aquest sentit s'han arribat ja a acords amb Soltec per a la construcció d'una fàbrica de seguidors solars a l'entorn de la central tèrmica. Aquesta fàbrica generarà 40 llocs de treball fixos un cop estigui operativa.

Endesa també ha arribat a un acord per a l'ampliació de la indústria de prefabricats de formigó ubicada a La Puebla de Híjar, que generarà 80 llocs de treball més a la zona, dels quals almenys un 30 % seran ocupats per dones.

Una altra de les iniciatives industrials desenvolupada per a Andorra és la construcció d'un centre de segona vida de les turbines eòliques que generarà 32 llocs de treball fixos, i un centre d'economia circular de reciclatge i cerca de nous usos per a elements i equips de parcs renovables que arribin al final de la seva vida útil que generarà 15 llocs de treball més.

La innovació també és present amb el projecte de plataforma digital Smart Rural Andorra que desenvoluparà l'empresa saragossana Capillar IT SL, que generarà 24 llocs de treball a la zona per desenvolupar un projecte d'optimització de la cadena logística d'empreses del sector agroalimentari a Andorra i la seva comarca per tal de connectar els centres de producció amb els centres de consum urbà, mitjançant solucions de transport no emissores de CO2. Per a això es crearà una eina digital basada en la logística col·laborativa que integri l'oferta dels productors agrícoles connectant-los amb la demanda existent als grans punts de consum majorista.

Aquest és un pas més en la digitalització de l'entorn d'Andorra, a la qual s'uneix el desenvolupament de 10 comunitats energètiques. Es tracta d'Andorra, Híjar, Albalate del Arzobispo, La Puebla de Híjar, Jatiel, Castelnou, Ejulve, Molinos, Alacón i Alcorisa. En aquestes localitats s'hi instal·laran plantes d'autoconsum en 40 emplaçaments públics amb una potència total de 3.000 kWp que beneficiarà 3.800 persones, afavorint l'autonomia i l'eficiència energètica d'aquestes localitats.

Com a part d'aquest pla d'acompanyament, també s'ha arribat a un acord d'intencions amb l'empresa H2B2 per a la instal·lació d'un centre de fabricació d'electrolitzadors a l'entorn d'Andorra. Aquest centre de fabricació generarà 15 llocs de treball fixos un cop estigui operatiu.

La Fundació de l'Hidrogen a Aragó tindrà un paper rellevant en el projecte d'hidrogen verd de 15 MW plantejat a Andorra, ja que, d'una banda, participarà en el disseny de l'electrolitzador i, de l'altra, oferirà formació en tecnologies de l'hidrogen verd a empleats que participin en la construcció i l'operació del projecte.

Pla d'acompanyament socioeconòmic - Sector terciari

A l'entorn d'Andorra no només hi haurà indústria i activitat rural, sinó també un projecte de futur que impulsa el comerç local i el turisme com a protagonista. Endesa ha volgut fomentar també el sector terciari com a clau d'activitat econòmica i ocupació a la zona.

En aquest sentit, un dels acords més rellevants ha estat l'ampliació del Balneari d'Ariño, que permetrà la creació d'almenys 27 llocs de treball permanents a la zona, servint d'atractiu turístic per a la comarca. Així mateix, s'ha desenvolupat un projecte d'impuls rural, que té com a protagonistes Apicultura La Cerrada i el seu Museu d'Apicultura d'Andorra, i que comptarà amb la involucració de l'Hotel Santa Bárbara i la casa rural Arkha, amb qui s'impulsaran iniciatives de turisme sostenible.

Endesa s'ha compromès a construir un Centre de Recerca i Divulgació d'Avifauna que impulsarà una recerca d'excel·lència i tindrà com a objectiu principal el coneixement i l'estudi de les espècies presents a l'entorn.

A això s'hi uneix la implantació de la "Milla verda de la transició energètica", una ruta senderista al perímetre de la central que connectarà les instal·lacions renovables i les iniciatives de sector primari del pla socioeconòmic, i que comptarà amb guies locals i incorporació de degustacions de productes de comerç local.

A la propera Puebla de Híjar també es podrà realitzar la Ruta Val de Zafán, una ruta de referència en el turisme de la zona gràcies al condicionament com a via verda de la línia de ferrocarril Val de Zafán a través de la instal·lació d'un kit fotovoltaic sobre el pont de la Torica per aconseguir una il·luminació eficient al llarg de tot el túnel de la Mina.

I com que totes aquestes iniciatives tenen la inclusió com a premissa, Andorra es convertirà en el tercer pictopoble inclusiu d'Espanya gràcies a la instal·lació d'una sèrie de pictogrames al seu nucli urbà, que es realitzarà en coordinació amb l'Ajuntament, com a municipi sensible a la discapacitat, aportant-li visibilitat i l'atracció d'un tipus de turisme en auge com és el "turisme inclusiu".

Pla de formació

Endesa acompanya aquest pla amb un programa de més de 300.000 hores de formació relacionada amb l'activitat que generaran les plantes renovables, plantejat per a més de 5.000 beneficiaris i que afavorirà els col·lectius més vulnerables en entorns rurals com són els joves, les dones i les persones aturades.

El pla formatiu està constituït per un primer bloc en energies renovables, que comptarà amb diferents cursos de muntadors de panells solars, d'operació i manteniment d'instal·lacions renovables, i d'instal·lació de solar d'autoconsum, i un segon bloc de formació en activitats del sector primari, que es realitzarà en col·laboració amb entitats de referència a la zona com són AFAMMER (Associació de Famílies i Dones a l'Entorn Rural), ASAJA (Associació de Joves Agricultors), CFP San Blas i la Fundació Joan XXIII, i ATADI per a persones amb discapacitat. Amb ells s'han definit més de 30 mòduls formatius que van des de l'agricultura ecològica, aromàtiques, comerç electrònic, carnet digital, apicultura, etc. Finalment, es planteja formació també en clau d'inclusió, amb un programa formatiu dissenyat amb la Fundació Joan XXIII per a persones amb discapacitat basat en el desbrossament i compostatge.

Sota la denominació d'Escola Rural d'Energia Sostenible i en col·laboració amb totes aquestes entitats es llançaran diferents edicions en un calendari previst per al període 2023-2025.

Sobre Endesa

Endesa és la primera companyia elèctrica d'Espanya i la segona de Portugal. A més, és el segon operador de gas del mercat espanyol. Desenvolupa un negoci integrat de generació, distribució i comercialització, i ofereix també, a través d'Endesa X, serveis de valor afegit orientats a l'electrificació dels usos energètics en llars, empreses, indústries i administracions públiques. Endesa està fermament compromesa amb els ODS de les Nacions Unides i, com a tal, promou decididament el desenvolupament d'energies renovables a través d'Enel Green Power España, la digitalització de les xarxes a través d'e-distribución i la responsabilitat social corporativa. En aquest últim àmbit actuem també des de la Fundació Endesa. El nostre equip humà suma prop de 9.260 empleats. Endesa forma part d'Enel, el grup elèctric més gran d'Europa.