- La seu corporativa d'Endesa ha acollit el IX Seminari Interdisciplinari, en el qual van participar la mateixa companyia, la Càtedra, el MITECO, Energia sense Fronteres, Creu Roja, ECODES i Naturgy.
- L'objectiu de la Càtedra, creada per la Universitat Pontifícia de Comillas, és fer una recerca interdisciplinària centrada en la realitat i servir de punt de trobada per facilitar el contacte entre les entitats i persones implicades en la lluita contra la pobresa energètica.
La situació energètica a Espanya i a la resta d'Europa es va començar a complicar cap al 2021 amb la pujada del preu del gas i va empitjorar fa un any amb l'inici de la guerra a Ucraïna. Això ha impactat directament en el cost del consum d'energia, que ha passat a suposar una proporció important de les despeses domèstiques, a més de formar part del preu de la resta de productes i serveis que consumeix una llar. I els que més ho estan patint són els col·lectius més vulnerables o en els llindars de ser-ho.
Aquest ha estat el punt de partida del IX Seminari Interdisciplinari, celebrat a la seu corporativa d'Endesa i organitzat per la Càtedra d'Energia i Pobresa de la Universitat Pontifícia Comillas, en el qual van participar representants no només de la Càtedra, sinó també d'organismes públics, com el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), organitzacions sense ànim de lucre (Energia sense Fronteres, Creu Roja o ECODES) i companyies energètiques (Endesa i Naturgy). Entre tots han analitzat qüestions com les mesures de suport als consumidors en el context de crisi energètica actual o l'impacte de les mesures contra la crisi sobre les persones vulnerables.
Aquesta visió procedent de diferents actors socials és bàsica per intentar solucionar un problema que, segons l'últim Informe d'indicadors de pobresa energètica a Espanya el 2021, elaborat per la Càtedra d'Energia i Pobresa de Comillas, ja afecta 4,5 milions de persones (el 9,5 % de la població) que no van poder pagar les factures energètiques en la data indicada i 6,7 milions (el 14,3 % de les llars) que no van poder mantenir una temperatura adequada a les seves llars.
Els ponents de la jornada van recordar que des de les administracions públiques s'han posat en marxa diverses mesures. Entre les més significatives s'inclouen: augment dels llindars de renda que donen accés al bo social elèctric, inclusió de nous col·lectius i augment de l'energia amb dret al descompte del bo social elèctric, reducció de l'IVA i altres impostos sobre l'electricitat, límit al preu del gas per evitar que es traslladi al mercat elèctric a través de les tecnologies que generen electricitat amb gas, minoració de la retribució de les centrals no emissores (hidràulica, nuclear i renovables) per evitar beneficis extraordinaris i bonificació en els preus del carburant.
A tall d'exemple, i segons dades analitzades per Endesa, l'impacte final de les mesures introduïdes pel Govern espanyol en la factura d'un consumidor mitjà amb tarifa regulada de la llum (PVPC) és una reducció de 26 euros mensuals. Si, a més, la família és vulnerable i disposa de bo social, les mesures tenen un efecte més positiu, ja que la seva factura es redueix en 69 euros mensuals, mentre que si és vulnerable severa la reducció mitjana és de 64 euros al mes.
Segons Efraim Centeno, director de la Càtedra, "l'experiència passada demostra que sovint les mesures no s'arriben a implantar com es pretén per diferents motius: informació, desconeixement, dificultat dels tràmits...". Per aquesta raó, "des de la Càtedra proposem avançar en la millora de l'efectivitat d'aquestes mesures a través del diàleg, unint els punts de vista de l'acadèmia, l'empresa, les organitzacions en contacte amb les persones vulnerables i l'Administració", afegeix Roberto Barrella, professor de la Universitat Pontifícia Comillas i investigador de la Càtedra.
En el seu discurs de benvinguda, José Casas Marín, director general de Relacions Institucionals i Regulació d'Endesa, va remarcar l'excepcionalitat de la conjuntura actual: "Després de la pandèmia i ara amb la guerra d'Ucraïna, la crisi energètica actual està tenint un impacte més gran de l'esperat i la pobresa energètica és un assumpte de gran importància. Espanya ha estat pionera a Europa i ha plantejat moltes mesures per pal·liar-la, en especial per als consumidors més vulnerables". Per la seva banda, Juan José Alba, director de Regulació d'Endesa, va proposar que "mentre s'aborda l'automatització establerta en l'Estratègia nacional de pobresa energètica, seria convenient millorar la coordinació entre les administracions públiques i les empreses encarregades de la gestió, així com agilitar els tràmits del bo social perquè es puguin realitzar de forma més automàtica i centralitzada, per exemple desenvolupant una plataforma nacional per a la gestió de clients vulnerables en risc d'exclusió social mitjançant tecnologia blockchain. A més, l'eficiència energètica dels habitatges és un problema al nostre país i, en particular, per als col·lectius vulnerables, per la qual cosa és fonamental plantejar mesures exprés i de baix cost per millorar l'eficiència energètica a les llars vulnerables i, per tant, el seu consum energètic".
Manuel García, director general de Política Energètica i Mines del MITECO, va recordar que "Espanya s'ha anticipat i ha liderat el debat a Europa davant les crisis que hem viscut i continuem vivint. Calia actuar amb diligència amb els instruments que ja teníem, per la qual cosa hi ha reformes estructurals que estan encara pendents". Pel que fa al bo social elèctric, ha remarcat que "s'ha facilitat l'accés i la renovació del bo social, del qual són perceptores 300.000 llars més, tot i que estem lluny de totes les que podrien acollir-s'hi. Som conscients que hi ha possibilitats de millora, com ara simplificar l'accés al bo social i que sigui automàtic, però no és tan senzill perquè Espanya és un Estat descentralitzat en comunitats autònomes, per la qual cosa la coordinació entre administracions és molt important".
Les organitzacions socials també van fer un advertiment. Segons va comentar Sara Casas, de Creu Roja Espanyola, "el 75 % de la població que hem atès desconeixia com gestionar o si podia acollir-se a les mesures. A més d'aquest desconeixement, hi ha també molta pobresa energètica amagada i un ampli col·lectiu que encara no està protegit per aquests escuts de protecció social".
En aquest sentit, Fernando Urquiza, d'Energia sense Fronteres, va coincidir en aquest desconeixement i va subratllar que "les mesures generals per a tota la població s'estan aplicant als sectors vulnerables. El problema és que les mesures específiques per a aquests col·lectius, com el bo social elèctric, no els arriben perquè desconeixen que existeixen o perquè desconeixen que han canviat les condicions i ara se'n poden beneficiar". I pel que fa al bo social tèrmic, Urquiza va afegir que "la proposta actual és escassa tant en quantitats com en abast".
Per la seva banda, Leire Díez, d'ECODES, va comentar que "el nombre de famílies que s'acosten tant als nostres punts d'assessorament energètic com a les nostres col·laboracions amb entitats socials continua augmentant. Cal informar de forma més eficaç sobre el bo social, perquè moltes famílies no saben que hi tenen dret o com poden demanar-lo. Automatitzar la concessió d'aquest dret augmentaria el nombre de famílies que se'n poden beneficiar". A més, va assenyalar que seria important "disminuir la demanda energètica d'aquestes famílies a través de la rehabilitació".
En aquest sentit, Ester Sevilla, de la Fundació Naturgy, va destacar "la forta aposta per la rehabilitació energètica d'habitatges que manté la Fundació Naturgy des del 2018. Al tancament de l'any passat, 3.600 habitatges s'han acollit al nostre programa", i va reclamar la presència d'altres sectors a més de l'energètic, com el de la construcció, per aportar mesures que millorin l'eficiència energètica dels col·lectius vulnerables.
Sobre la Càtedra d'Energia i Pobresa
La Universitat de Comillas, amb la col·laboració d'empreses del sector energètic i agents socials, va crear la Càtedra d'Energia i Pobresa, constituint-la en un àmbit privilegiat des del qual donar coherència als estudis, les propostes legislatives, les accions formatives i de divulgació que contribueixin a la mitigació i idealment l'eradicació d'aquesta problemàtica al nostre país. La seva acció està centrada en dues direccions: fer una recerca interdisciplinària centrada en la realitat i servir de punt de trobada per facilitar el contacte entre les entitats i persones implicades en la lluita contra la pobresa energètica.
Sobre Endesa
Endesa és la primera companyia elèctrica d'Espanya i la segona de Portugal. A més, és el segon operador de gas del mercat espanyol. Desenvolupa un negoci integrat de generació, distribució i comercialització, i ofereix també, a través d'Endesa X, serveis de valor afegit orientats a l'electrificació dels usos energètics en llars, empreses, indústries i administracions públiques. A més, s'ha creat la nova línia de negoci, Endesa X Way, dedicada íntegrament a la mobilitat elèctrica. Endesa està fermament compromesa amb els ODS de les Nacions Unides i, com a tal, promou decididament el desenvolupament d'energies renovables a través d'Enel Green Power España, la digitalització de les xarxes a través d'e-distribución i la responsabilitat social corporativa. En aquest últim àmbit actuem també des de la Fundació Endesa. El nostre equip humà suma prop de 9.260 empleats. Endesa forma part d'Enel, el grup elèctric més gran d'Europa.