Hidrogen verd

Avui dia, el 98 % de l'hidrogen que es consumeix a escala mundial prové de fonts fòssils, per la qual cosa en el seu procés productiu emet grans quantitats de CO₂ (entre 10 i 20 tones de CO₂ per cada tona d'hidrogen), aproximadament una quantitat equivalent a les emissions del Regne Unit i Indonèsia de forma conjunta. A diferència d'aquest hidrogen que prové de fonts fòssils i es denomina hidrogen gris, l'hidrogen verd és el que s'obté a partir de l'electròlisi de l'aigua emprant energia generada per fonts renovables. L'adopció de l'hidrogen verd és fonamental per aconseguir els objectius de reducció d'emissions en determinats processos productius, com es descriu a continuació.

La descarbonització de la majoria dels sectors es pot dur a terme a través de l'electrificació directa, que en general és una manera de descarbonitzar més eficient que l'ús de l'hidrogen verd, ja que l'eficiència de conversió dels electrolitzadors comercials actuals està al voltant del 60 %. Tanmateix, hi ha sectors en què el camí cap a l'electrificació per reduir les emissions no és el més eficient o, directament, no és possible; són els anomenats "sectors difícils d'abatre", com el sector del refinament de petroli, la producció d'amoníac, la producció de metanol, la producció de l'acer o indústries amb requeriments de calor d'alta temperatura. Són sectors que necessiten una gran quantitat d'energia i que poden descarbonitzar-se de manera eficient usant hidrogen verd. És en aquests sectors on s'han d'enfocar els esforços, donant a l'hidrogen verd el lloc que ha de tenir en la transició energètica i sent conscients que aquesta tecnologia encara no està en ple desenvolupament, encara no és competitiva i requereix grans quantitats d'electricitat renovable per al seu funcionament. Per això cal continuar investigant i, mentre es treballa en aquesta línia, comptar amb ajuts que permetin que el desenvolupament tecnològic i la implementació més gran (escala) facin viable la tecnologia de l'hidrogen verd, anàlogament al que va succeir fa pocs anys amb la mobilitat elèctrica.

A causa de la baixa densitat de l'hidrogen, l'eficiència i competitivitat en la seva utilització es redueixen significativament si ha de ser emmagatzemat durant períodes llargs de temps o transportat a mitjanes i llargues distàncies. Per això és important que la seva producció es dugui a terme prop de les mateixes indústries que el consumiran, evitant-ne el transport en la manera del possible. En cas que calgui transportar energia, diversos estudis mostren que és més eficient transportar l'energia en forma d'electricitat, i posar l'electrolitzador al costat del centre de consum, que transportar hidrogen, especialment en cas que la capil·laritat de la xarxa elèctrica existent sigui molt més gran que la de la xarxa de gas/hidrogen, com és el cas d'Espanya. També cal tenir en compte que la fiabilitat de la xarxa elèctrica és molt alta, mentre que la d'una xarxa d'hidrogen està per demostrar.

D'altra banda, l'impacte ambiental, el risc per a la seguretat dels éssers vius i la dificultat de desenvolupar el permitting associats a canonades de gran mida i longitud dedicades al transport d'hidrogen són molt més grans que en el cas del transport d'energia mitjançant línies elèctriques existents. A més, la instal·lació de canonades dedicades al transport d'hidrogen representa una alternativa menys flexible que la instal·lació de línies elèctriques equivalents, ja que, d'una banda, els usos de l'electricitat són més amplis que els usos de l'hidrogen i, de l'altra, el flux d'energia a les canonades és unidireccional, mentre que a les línies elèctriques és bidireccional.

Com a conclusió es pot afegir que l'hidrogen verd serà un element clau en la transició energètica com a complement a l'electrificació en aquells sectors amb emissions difícils d'abatre (refinament de petroli, amoníac o indústries que facin servir calor d'alta temperatura, entre d'altres). Atès l'estat actual i incipient de la tecnologia de l'hidrogen verd, i els costos i eficiències associats, la utilització d'aquest recurs s'ha de fer únicament en sectors en què no hi hagi una altra alternativa més eficient de descarbonització, evitant el transport d'hidrogen a llargues distàncies.