Arriben nous aires i nous veïns

En els darrers anys reinventar-se i trobar noves activitats lligades al turisme li ha obert noves oportunitats per fixar població i rebre una mitjana de 25.000 turistes l’any. Algunes de les activitats són visitar la casa de Goya, el Museu del Gravat, conèixer una de les poques congestes que queden en peu a Aragó, visitar el búnquer i les trinxeres en què es van protegir protagonistes de la Guerra Civil, etc.

Amb l’inici de la construcció del parc eòlic de 24 MW d’Endesa a la zona, a través  d' Enel Green Power España, EGPE (un dels quatre parcs previstos a la província de Saragossa), un altre perfil de visitant ha aparegut a Fuendetodos, però entre setmana.

El desenvolupament dels projectes renovables ha reactivat l’activitat econòmica. "La poca indústria que hi pot haver ara és tot al voltant d’aquest tema. Pots mirar al teu voltant i tens un munt de cases amb les teulades enfonsades, perquè les han anat abandonant", comenta Ángel Camín, treballador del parc de 7 turbines a Loma Gorda, que s’encarrega del formigó dels fonaments dels aerogeneradors. L’activitat i el soroll han tornat a la zona. Com Ángel, altres 463 persones, entre llocs directes i indirectes, treballen en el procés de construcció del parc.

Enrique Salueña, alcalde de Fuendetodos, va ser un dels primers a tenir clar que l’arribada dels nous projectes verds a la zona serien una oportunitat. "Gràcies al fet que ja estan posant en marxa els parcs eòlics, l’ajuntament va treure ofertes de treball per a la gent que volgués treballar als parcs i diverses persones d’aquí hi han estat treballant", comenta orgullós. I no només per a veïns de Fuendetodos. La formació i els cursos que Endesa ha impartit sobre renovables s’ha estès a 60 persones de la zona. Es tracta de formar la gent local per trencar la tendència dels joves que se n’han d’anar a Saragossa per trobar noves oportunitats.

Valor compartit a Fuendetodos

Més enllà de la generació d’ocupació en el procés de construcció i de la posterior operació i manteniment de qualsevol projecte eòlic o solar, Endesa es diferencia d’altres companyies per implementar un model de desenvolupament que preveu accions de creació de valor compartit als entorns. Per a això, ha volgut conèixer de primera mà les necessitats de la zona, per contribuir i tirar endavant projectes que eren al calaix, esperant un moment millor. Per a tots aquests projectes, la companyia ha destinat 140.000 euros.

És el cas de la restauració de l’ antiga congesta coneguda com a Pilón Bajo. "Si no hi hagués nascut Goya, Fuendetodos hauria estat famós per la neu i el seu comerç", apunta José Luis Ona, arqueòleg que treballa en la recuperació d’aquests colossos de pedra. En el seu moment, hi van arribar a existir fins a 20 congestes, construccions semicirculars de pedra en què es guardava la neu per transformar-la en gel i conservar-hi aliments o medicines. Fuendetodos va arribar a ser el principal subministrador de gel de la comarca i un dels més importants de Saragossa. Aquest tipus de construccions d’arquitectura popular, reconegudes com a Patrimoni Cultural, tenen el seu origen al segle XVI i van estar en ús fins al segle XX. En l’actualitat, la congesta de Culroya és l’única que es manté en peu a Fuendetodos, i és una de les cinc que continuen desafiant el pas del temps a la zona.

Les restes de la congesta Pilón Bajo reposen als voltants del parc eòlic. Aquesta joia ha patit el pas dels segles i l’espoli de les seves pedres, que es van fer servir per a altres fins constructius. "A mi, personalment, com a arqueòleg, em sembla perfecte", comenta José Luis en referir-se a aquest tipus d’ actuacions de conservació i de recuperació del patrimoni o a l’adequació i la senyalització de la ruta de senderisme que també s’hi ha fet.

Una localitat amb més població i més vida

Es tracta d’un passeig que convida a rememorar els usos i els costums d’una vida no tan llunyana en el temps, més lligada al camp, a la ramaderia o a l’activitat comercial al voltant del gel. "Gràcies a això recuperarem moltes coses que tenim perdudes" apunta l’alcalde de Fuendetodos.

Pascual López, professor del taller del Museu del Gravat, fa 23 anys que imparteix cursos per explicar les tècniques d’aquest art. "Passen milers de nens i els proposem que, a més de veure la casa de Goya, hi puguin fer el seu gravat".  Amb el seu accent, que rememora terres més càlides i el seu origen murcià, Pascual afirma rotund: "Els parcs eòlics..., això és com or, si hi ha diners l’Ajuntament aporta a taller, i al taller hi soc jo".

Nous aires i gegants nous i silenciosos que començaran a girar les seves aspes abans que acabi aquest any. Arriben a Fuendetodos per quedar-s'hi; i no només per formar part del nou paisatge, també per ser part del motor dinamitzador de l’activitat a la comarca, com un veí més.