A Espanya, que per les seves característiques climatològiques és un dels països de la Unió Europea més afectats pels incendis forestals, sempre hi ha hagut una urgència per elaborar plans de prevenció i minimitzar-ne l'impacte, però la situació s'està agreujant amb el canvi climàtic.
El 2022 ha estat el pitjor any de la història quant a superfície cremada, pitjor fins i tot que el 2012, que ostentava el rècord: es van cremar gairebé 278 mil hectàrees (ha), un territori que correspon gairebé a la totalitat de la província d'Àlaba. Malauradament, les xifres del 2023 no permeten ser optimistes: només fins a l'abril, s'han cremat gairebé 40 mil hectàrees, més del doble que en el mateix període de l'any passat i gairebé duplicant la mitjana dels últims deu anys.
Els incendis forestals, cada vegada més devastadors
El concepte d'incendis forestals fa referència al foc que s'estén sense control, sobretot a les zones rurals. Tenen un impacte greu en l'ecosistema, destrossant la flora i la fauna i impedint l'ús del terreny per a pastura o conreu.
Aquests incendis es classifiquen segons l'extensió del terreny cremat i els més devastadors, que ocupen una àrea de 500 hectàrees o més, són els anomenats grans incendis forestals (GIF). Els darrers anys ha augmentat considerablement el nombre d'aquests incidents i només el 2022 n'hi va haver 57, segons les dades del Ministeri per a la Transició Ecològica. El més greu, sens dubte, va ser el de la serra de la Culebra, a Zamora, que va arrasar 26.702 ha.
Causes dels incendis forestals
Hi ha moltes causes darrere dels incendis forestals. Tot i que els responsables últims solen ser els éssers humans (el 96 % dels incendis de causa coneguda són iniciats per persones, segons Greenpeace), hi ha molts factors que influeixen en la propagació d'aquests incendis:
- El canvi climàtic: l'augment de les temperatures i la sequera generen unes condicions ideals perquè el foc s'estengui.
- L'èxode del medi rural: la manca de pasturatge i d'altres activitats agrícoles en els terrenys rurals ha fet que els sòls no es cuidin i es cobreixin de matolls, un combustible perfecte per als incendis.
- Una gestió urbanística de la forest que no té en compte el risc real d'incendis forestals i que no està dissenyada per prevenir-los o mitigar-los.
El paper dels parcs solars i eòlics en la prevenció d'incendis forestals
Precisament, les centrals d'energies solars i eòliques es presenten en el pol oposat a aquest escenari. Com a fonts d'energia renovable, són una de les solucions més sòlides en la lluita contra el canvi climàtic. A més, la seva instal·lació en àrees rurals reactiva l'activitat de la zona, generant llocs de treball i frenant l'èxode a les ciutats. De la mateixa manera, les instal·lacions estan completament netes de matolls i rostolls, la qual cosa minimitza el risc d'incendis i ajuda a evitar que es propaguin encara més.
"On hi ha un parc eòlic es manté la superfície en perfecte estat, es facilita la convivència amb altres usos i les seves pistes són el millor tallafoc per evitar incendis a la zona".
Sens dubte, aquestes centrals d'energia neta funcionen com a autèntics tallafocs que ajuden a evitar la propagació de l'incendi. A Espanya en tenim nombrosos exemples, com el foc de Pucheruelo (Àvila), on el parc eòlic va impedir que les flames arribessin al poble veí de San Juan, o els casos de Barbanza, Corzán (la Corunya) i Couto de San Sebastián (Pontevedra), i el més recent en la línia d'evacuació del parc eòlic de Coriscada, al límit entre les províncies de la Corunya i Lugo, on es va aconseguir que un incendi no arribés a un nucli rural en frenar-ne l'avançament al carrer de la línia, que estava completament net.
Els vials i les plataformes d'aerogeneradors i les línies elèctriques d'evacuació dels parcs eòlics fan la funció de tallafocs eficaços. Per a això, és necessari realitzar campanyes de desbrossament, tala i poda en compliment de les lleis de prevenció d'incendis forestals.
Addicionalment, als emplaçaments envoltats de massa forestal es planten cinturons perimetrals de plantes frondoses autòctones que frenen l'avançament dels incendis forestals, protegint les instal·lacions, aportant tots els beneficis associats a aquestes espècies i afavorint també la integració paisatgística.
Segons explica Juan Virgilio Márquez, director general de l'Associació Empresarial Eòlica (AEE), "on hi ha un parc eòlic es manté la superfície en perfecte estat, es facilita la convivència amb altres usos com ara l'agricultura o la ramaderia i les seves pistes són el millor tallafoc per evitar incendis a la zona".
A més, els treballadors presents als parcs eòlics són una garantia que davant de qualsevol indici es donarà la veu d'alarma, funcionant com un sistema d'ajuda i alerta actiu en la prevenció dels incendis.
Mesures de prevenció d'incendis a la xarxa elèctrica
Hi ha unes altres instal·lacions clau en la prevenció d'incendis forestals: les línies elèctriques. La neteja i la cura de la massa forestal que creix al voltant de la xarxa elèctrica i les revisions exhaustives de totes les instal·lacions són clau per evitar possibles incidents.
La nostra filial de xarxes elèctriques, e-distribución, gestiona línies a Catalunya, Andalusia, Canàries, Balears, Aragó i Badajoz que sumen gairebé 318.000 quilòmetres, l'equivalent a fer vuit voltes a la Terra. Per això les tasques de vigilància i manteniment de la xarxa es duen a terme de manera periòdica i continuada:
- La tala i la poda selectiva de la massa forestal permet crear corredors que funcionen com a tallafocs naturals.
- Les inspeccions termogràfiques realitzades des d'helicòpters i a peu de línia amb una càmera de raigs infraroigs permeten controlar el funcionament del cablejat i detectar si hi ha punts amb risc de sobreescalfament.
- També es fan servir drons per verificar l'amplada dels corredors i les senderes de seguretat que es troben a sota i als costats de la línia i que actuen com a tallafocs.