Si prefereixes veure el web sempre en català, fes clic aquí.
Parlem de col·legis, instituts, centres educatius i campus universitaris, i d'optimitzar recursos en benefici propi, dels alumnes i del medi ambient. I parlem de donar exemple des d'un dels llocs més influents per als joves: la universitat.
D'una banda, és imprescindible conscienciar a les aules sobre la importància de l'eficiència energètica. Però, per a això, és fonamental posar en pràctica a les mateixes instal·lacions dels centres les mesures que s'estan defensant. En resum: no serveix de res saber-se la teoria si el que es veu al voltant no hi coincideix, oi?
A més a més, els centres educatius i les universitats són llocs d'alt consum elèctric, ja que tenen múltiples instal·lacions, que funcionen durant moltes hores al dia molts dies a l'any, i amb una gran afluència de gent. Per aquest motiu, optimitzar el consum i tots els recursos és una necessitat real per a tothom. Però, com fer-ho?
Un model a seguir: instal·lacions eficients
Per sort, a Espanya disposem de grans universitats que, a més, són pioneres en moltes iniciatives de sostenibilitat. Ja hi ha una gran quantitat de mesures implantades a les nostres universitats, que les converteixen en referent i model a seguir d'eficiència energètica per a tothom.
A Madrid, per exemple, s'han posat en marxa tres tipus d'instal·lacions en algunes universitats de la regió: centrals de generació d'energia renovable, aules eficients i punts de recàrrega elèctrica per a cotxes.
La central de generació elèctrica que inclou un gira-sol fotovoltaic intel·ligent capaç de generar fins a 6.200 kWh d'energia a l'any. El gira-sol (smartflower) disposa de 18 m2 de panells solars i funciona seguint el sol fins als últims raigs del dia, per a així mantenir un angle d'incidència de 90 graus.
Per la seva banda, l'aula eficient implanta mesures d'estalvi energètic i millora del confort ambiental. Entre aquestes mesures: canvi de tecnologia en il·luminació LED, control de l'enllumenat que s’encén i s’apaga per presència, regulació de la temperatura amb un sensor instal·lat a l'aula, parada del sistema de climatització quan s'obrin les finestres, ventilació nocturna, etc.
En total, s'estima que aquestes tres mesures permetran un estalvi energètic valorat en més de 5.400 euros durant el primer any, per universitat en què s'implementi.
"Amb tres mesures, obtenim un estalvi energètic valorat en més de 5.400 euros durant el primer any, per universitat en què s'implementi".
Aquestes infraestructures, que es van inaugurar a principis de desembre del 2019 a les primeres universitats, serviran perquè els nostres campus siguin un espai on ens aproximem una mica més als reptes de l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible.
La idea és que aquestes mesures es puguin instal·lar en els anys vinents en gran part de les universitats espanyoles. En altres universitats, s'han aplicat també durant l'any 2020 diverses eines i models de generació i microgeneració d'energies renovables.
El concepte 'campus sostenible', una altra alternativa
A més de tot això, hi ha altres conceptes com el ‘campus sostenible’, en què totes les decisions relacionades amb les infraestructures i el manteniment de les instal·lacions estan encaminades a l'estalvi i a l'eficiència energètica. La finalitat és reduir el consum innecessari d'energia i fomentar la responsabilitat ambiental entre tota la comunitat: la universitat com a entorn saludable i respectuós amb el medi ambient.
Aquest moviment posa en marxa diverses mesures: unes de tècniques i unes altres de difusió. Totes busquen la conscienciació i la participació activa de la comunitat universitària.
Amb les mesures de difusió, per incentivar la participació i la col·laboració activa, es pretén aconseguir una gestió responsable dels recursos energètics i reduir el consum i la contaminació en cadascuna de les accions més quotidianes.
Apagar l'ordinador a les aules d'informàtica, o els llums, al mateix temps que es manté la porta tancada per evitar que s’escapi la calor són algunes de les recomanacions que es recorden mitjançant cartells i adhesius per tot el campus.
"Il·luminació i climatització, entre els aspectes més importants per ser eficients".
Algunes de les mesures més tècniques són la substitució dels llums per opcions de baix consum, l'eliminació de fluorescents en zones comunes ja ben il·luminades o la reducció de l'horari de funcionament de l'aire condicionat. També destaca l’elecció del sistema de calefacció més adequat, o la instal·lació de climatització per polsador a les aules (i no automàtica), per tal d'evitar refrigerar zones sense ús.
Un altre dels punts clau en què cal centrar esforços és fomentar un bon consum de l'aigua. Per això s'han implementat millores dels sistemes d'estalvi d'aigua i s'han pres altres mesures com ara: reduir l'horari de reg, substituir les espècies cespitoses per espècies rústiques o minimitzar l'ús de les plantes de temporada, que comporten més despesa d’aigua i més tasques de manteniment.
La importància d'un bon control i una bona gestió dels edificis intel·ligents
Els àmbits d'actuació en un edifici intel·ligent o sostenible han de començar sempre per un correcte aïllament, la climatització, una il·luminació eficient, controlada i tan econòmica com sigui possible, i una optimització de la xarxa elèctrica. D'altra banda, i unit a això, serà necessari controlar les instal·lacions de manera periòdica per comprovar que tot està bé, que funciona com cal i que la despesa és l'adequada.
En definitiva, es tracta de respondre a preguntes del tipus: quants ascensors hi ha i quants són en realitat necessaris en cada edifici? L'objectiu sempre serà optimitzar les instal·lacions per a la protecció del medi ambient i en favor de la sostenibilitat.
Pel que fa a la gestió de totes les mesures implantades o de les noves infraestructures, es treballa en el monitoratge de les instal·lacions en els edificis. La gestió i el control de les grans màquines de consum, les alarmes o els sistemes de seguretat seran a càrrec d'una sola plataforma en l’àmbit de programari. El pas següent també serà la gestió de l'enllumenat exterior, a les aules, els laboratoris i les sales de recerca.
Projectes d'eficiència energètica: sempre avançant
Un cop vistes les principals mesures d'eficiència energètica que s'estan duent a terme a les universitats espanyoles, és igualment important que els investigadors continuïn treballant en nous projectes i avenços en aquest àmbit.
Aquests especialistes han desenvolupat una metodologia per avaluar la sostenibilitat energètica de les ciutats a través del mesurament de diferents paràmetres i índexs, amb els quals crear el que han anomenat Índex de Sostenibilitat d'Energia Urbana (UESI). L’UESI es basa en el mesurament de 12 indicadors i objectius, i permet avaluar el rendiment energètic global de qualsevol ciutat.
La metodologia, que ja ha estat utilitzada a Barcelona i Màlaga, té en compte els fluxos d'energia i altres conceptes com la qualitat de l'aire o l'eficiència energètica en transports i edificis. A més, l’UESI es pot utilitzar com una eina per dissenyar accions que millorin la sostenibilitat energètica de les ciutats.
La unió dels esforços individuals: quines coses convé millorar?
A tot això que hem vist cal afegir-hi, tant a les universitats com als nostres habitatges o llocs de treball, les mesures bàsiques i personals que cada estudiant, professor, treballador o usuari d'instal·lacions universitàries pot aportar.
Es tracta de petites accions en el dia a dia que sumen, i que són més importants del que en realitat podem arribar a pensar. Entre aquestes accions es pot esmentar pujar les escales, i no fer un ús innecessari de l'ascensor; deixar les portes tancades en sortir o entrar a les aules; tancar les aixetes als serveis o laboratoris per no malbaratar aigua; o apagar l'ordinador en acabar una classe, i no deixar-lo encès, llevat que el professor ho indiqui.
Pensant una mica en tot això, tornem a una de les claus: la conscienciació i la col·laboració individual. Quines d’aquestes mesures posem en pràctica? Puja la gent en ascensor per arribar a la biblioteca que és al tercer pis? De debò és necessari?
La unió d'esforços individuals crea la força de la comunitat. Canviar petits hàbits és senzill, no costa gens (només el fet d’acostumar-s’hi), i pot significar molt.