Tot el que necessites saber sobre el reciclatge d'electrodomèstics

El primer pas és conèixer les tres erres: Reduir, reutilitzar, reciclar.

La regla de les 3R ens ajuda a construir un món millor basat en el consum responsable i la utilització i recuperació eficient dels recursos que utilitzem en el dia a dia. En el cas dels electrodomèstics, aquesta gestió és especialment important si tenim en compte que:

• D'una banda, contenen components que es poden tornar a fer servir...
• I de l’altra, també n’inclouenalguns que són perillosos i que cal tractar correctament.

Per això és tan important que tots els electrodomèstics inservibles es retirin de manera adequada i als llocs habilitats. Per fer la retirada correcta, el consumidor té diferents opcions, i és fonamental que les conegui.

Obligacions de recuperació i reciclatge dels venedors

A l'hora de reciclar un electrodomèstic, hi ha dues vies principals de començar el procés de recuperació. Una, la més comuna, és quan s'adquireix un altre electrodomèstic millor a causa del deteriorament del vell o perquè volem millorar-lo, especialment en termes d’ eficiència energètica.

Així, quan el  consumidor compra un electrodomèstic nou, el punt de venda està obligat a fer-se càrrec de l'antic sempre que es compleixi una condició essencial: que l’electrodomèstic nou sigui equivalent o faci les mateixes funcions.

Aquesta recollida és gratuïta, i també s’ofereixen dues opcions fonamentals per dur-la a terme. Si parlem d’un gran electrodomèstic (una nevera, una rentadora o un rentaplats, per exemple), es pot recollir en el moment en què es lliura el nou. Si és un petit electrodomèstic, es pot portar al punt de compra. Aquest lliurament no cal que sigui immediat; un cop es compra l'electrodomèstic nou, es disposa de fins a 30 dies naturals per fer-ho.

A més, la normativa actual estableix que tota empresa que vengui electrodomèstics i que disposi de zones de venda de 400 m² o més està obligada a tenir un punt de recollida per a aparells petits de menys de 25 centímetres. Aquesta obligació s'estén també a les empreses de venda en línia. El consumidor sempre té dret a rebre una còpia del justificant de recollida de l'electrodomèstic en el qual s'indiqui la data de lliurament, la classe d'aparell, la marca i el número de sèrie.

Deixalleries

L'altra possibilitat és desfer-se directament de l'electrodomèstic sense substituir-lo. Per fer-ho hem d'utilitzar una de les deixalleries que el teu ajuntament o mancomunitat posa a l'abast de tothom en tot moment. Les deixalleries són llocs per a la recollida de diferents tipus de residus d'origen domèstic. 

A més d’establir uns espais fixos, molts ajuntaments també disposen de deixalleries "mòbils" que, en dies i horaris determinats, es posen a disposició del ciutadà en llocs propers als seus domicilis perquè hi puguin deixar especialment objectes voluminosos, com els grans electrodomèstics.

Sigui deixalleria fixa o mòbil, el que sí que té especial importància és la manera de dipositar els electrodomèstics. No es poden llençar mai.D'una banda, això dificultaria i fins i tot faria impossible el reciclatge posterior dels components, i de l’altra, es podrien emetre substàncies perilloses al medi ambient. Aquests residus s’han de dipositar en una àrea d'emmagatzematge dissenyada especialment per a aquests tipus de residus, en la qual el sòl ha d'estar impermeabilitzat. També és rellevant, sobretot en el cas dels grans electrodomèstics, que se sol·liciti un justificant de lliurament.

El paper del gestor de residus

Després del lliurament a la botiga o a la deixalleria, el paper del consumidor ha acabat, però el camí del reciclatge de l'electrodomèstic tan bon punt comença. És en aquest moment quan assumeix el paper principal el gestor de residus.

Aquesta mena d'empreses o consorcis, públics o privats, s'encarreguen d’organitzar la recollida separada, de transportar els materials a la planta de reciclatge, de fer-ne el seguiment i, finalment, de processar tant els materials recuperables a la planta de reciclatge com d’emmagatzemar com cal els que no ho són, i de fer el tractament posterior dels residus.

El primer pas després de la recollida sol ser dur-los a un magatzem temporal. Cada vegada hi passen menys temps, en aquesta àrea, tant per reduir les possibilitats de qualsevol tipus de contaminació –especialment als sòls i aqüífers– com per disminuir-ne el deteriorament amb la finalitat de donar una segona vida als materials. En aquest emmagatzematge temporal ja s'han identificat i separat els electrodomèstics en funció de la perillositat i del tractament que han de rebre.

Un cop a la planta de reciclatge, es desmunten i se n'extreuen els elements de valor i les substàncies perilloses. Tots dos s'extreuen de manera selectiva, s'aïllen i s'emmagatzemen correctament, sempre posant un èmfasi especial en les substàncies perilloses.

A partir d’aquí, les dues classes de components segueixen camins separats. Entre els materials perillosos, n'hi ha alguns, sobretot metalls pesants com el cadmi o el plom, que es poden reutilitzar després d'un tractament.D’altres, com el mercuri, se solen emmagatzemar amb les màximes mesures de seguretat.

Mentrestant, els altres elements de valor com l'acer, l'alumini o el coure, entre molts d’altres, es distribueixen a empreses productores per tornar a iniciar un cicle en què tothom (consumidors, comerços, administracions i gestors de residus) té un paper fonamental. 

Ara ja saps el procés que fa que un electrodomèstic pugui aportar valor fins i tot després d'esgotar-se la seva vida útil. Només depèn de tu fer les coses bé i sumar el teu gra de sorra a la cadena de reciclatge.