Estalviar energia amb un habitatge passiu

Què és un habitatge passiu

Tot i que pot semblar un concepte nou, la construcció d'habitatges basada en criteris de sostenibilitat i d'aprofitament dels recursos materials i ambientals per estalviar energia és una tendència molt més antiga del que pensa la majoria de persones.

L'arquitectura tradicional sempre ha utilitzat balconades o galeries envidrades com a espai intermedi que permeti mantenir la calor durant l'hivern i protegir del sol durant l'estiu.

Amb el pas dels anys, els models d'edificació van anar canviant i es va prioritzar una menor despesa i l'aprofitament de l'espai. Es van oblidar qüestions bàsiques com l'eficiència energètica, la integració de l'habitatge en l'entorn o l'habitabilitat.

En l'actualitat, però, els habitatges passius tornen a estar de moda. Es construeixen segons l'estàndard Passivhaus, que es basa en un consum d'energia pràcticament nul, la disminució de l'impacte mediambiental i, per descomptat, l'augment de la qualitat de vida.

Un habitatge passiu consumeix 15 kWh per metre quadrat i any en climatització, una gran diferència amb relació als 112 kWh dels habitatges usats.

Gastar diners en construir un habitatge passiu, compensa?

Una de les grans qüestions quan ens referim als habitatges passius és si al cap dels anys se n'amortitza el preu. Si creuem les dades del cost de l'habitatge mitjà amb l'energia de climatització segons el tipus d'habitatge, destaca que, en el cas de la calefacció elèctrica, l'estalvi i l'amortització del cost d'un habitatge passiu és molt més elevat que per a la calefacció de gas.

Després de 25-30 anys d'ús d'un habitatge nou o usat, el cost de la climatització elèctrica es dispara, mentre que en els habitatges passius segueix estable. En el cas de la climatització per gas, la diferència és més notable a partir dels 40-45 anys de l'habitatge.

Parlem amb un arquitecte d'habitatges passius

Hem parlat amb Jesús María Alonso, arquitecte amb diversos anys d'experiència en el disseny d'aquest tipus d'edificacions, sobre els habitatges passius i els seus avantatges.

Pregunta: quins criteris segueixen els habitatges passius per aconseguir un consum gairebé nul d'energia?

- Han de complir uns requeriments determinats pel que fa a la demanda real de calefacció (inferior a 15 kWh/m2), demanda de refrigeració (també inferior a 15 kWh/m2) i demanda d'energia primària (aigua calenta i electricitat).

A més, s'ha de garantir l'estanquitat de la construcció i no superar les 0,6 renovacions d'aire per hora. El compliment d'aquests paràmetres s'ha de formalitzar mitjançant un assaig i una auditoria real tangibles.

Pregunta: I quines són les solucions concretes que aporta?

Les solucions van enfocades a dos vessants principals. D'una banda, la relació de l'habitatge amb el seu entorn i la seva implantació en la parcel·la. Cal tenir molt present el microclima de cada zona, en el moment de fer el projecte.

D'altra banda, també és fonamental la solució constructiva de l'habitatge i els materials que es fan servir: superaïllament, fusteries d'altes prestacions, erradicar els ponts tèrmics, ventilació mecànica amb recuperador de calor…

Pregunta: què els diferencia dels habitatges convencionals?

La principal diferència és l'eficiència energètica. Un habitatge passiu consumeix menys energia per garantir el confort tèrmic a l'interior de la llar que un habitatge convencional. Això té un efecte directe en l'estalvi de consum de fonts d'energia i, a més, ajuda a reduir les emissions de CO2. D'aquesta manera, es pot lluitar contra la contaminació i el canvi climàtic.

Una altra diferència important és la reducció de les tasques de manteniment, ja que en els habitatges passius, l'oscil·lació de canvis de temperatura i humitat a l'interior són menors. Els materials pateixen menys i duren més, i així s'evita l'aparició de patologies de la construcció relacionades amb aquests canvis.

Pregunta: la seva construcció requereix una inversió més gran?

El cost d'execució d'aquest tipus de construccions és superior al dels habitatges "convencionals", però si tenim en compte el temps de vida útil d'un habitatge, el retorn de la inversió extra es produeix ràpidament, entre 5 i 10 anys.

Pregunta: els materials que es fan servir canvien segons la zona on es construeix?

En general, cada lloc té els seus sistemes de construcció tradicionals, que amb el pas del temps es van adaptant a les característiques dels materials existents a la zona.

Actualment, els sistemes de construcció i la seva indústria s'han globalitzat i això fa que sigui més prescindible recórrer-hi.

El repte és complementar els materials tradicionals de cada zona amb els nous materials per a l'envoltant tèrmic de l'habitatge, de prestacions superiors. 

Pregunta: quan us encarreguen un projecte d'habitatge passiu, el primer que feu és un estudi de les condicions climàtiques de la parcel·la? Quines altres anàlisis prèvies es fan?

És fonamental ser conscient del microclima de la parcel·la i adaptar-hi les solucions. Igualment, també és important analitzar i trobar l'equilibri entre l'orientació de l'habitatge respecte a l'assolellament i les vistes que ofereix la parcel·la, avaluar-hi la presència d'aigua, les masses boscoses o altres obstacles que facin ombra, etc.

Pregunta: amb relació a les cases tradicionals, quin és l'estalvi energètic d'aquests habitatges? Pot arribar al 100 %? O, dit d'una altra manera, és possible que el consum d'energia sigui nul?

L'estalvi és considerable i arriba fins i tot al 90 % en la demanda de climatització. El consum nul, en casos reals, és molt difícil d'assolir.

Pregunta: com estalvien energia aquests habitatges?

Bàsicament, aprofiten les energies netes (solar, geotèrmica) per aportar calor i retenen aquesta calor a l'interior de l'habitatge gràcies al seu sistema de construcció, de gran inèrcia tèrmica.

En el cas dels climes càlids, on preval el sistema de refrigeració, cal adequar-ne la construcció amb l'ús de materials dissipadors de calor, com l'aigua, i amb la implantació d'un sistema de climatització/refrigeració intel·ligent. També es fan servir recuperadors de calor amb possibilitat de bypass, per minimitzar les pèrdues derivades de la renovació de l'aire.

Pregunta: és possible canviar la qualificació energètica d'un habitatge construït fa uns anys, de manera que s'adapti a les exigències de consum nul?

Depèn de cada cas en concret i de com s'hagi construït l'edifici en el seu moment. Però el cost de les obres que s'han executar per adaptar l'habitatge existent a les exigències de consum nul seria totalment desproporcionat amb relació al valor de l'habitatge. 

A les obres de reforma executades darrerament, encara que no sigui possible assolir el consum nul, sí que es millora notablement l'eficiència energètica de l'habitatge.

Pregunta: qui en sol·licita la construcció? Particulars, constructores, administracions públiques?

La demanda actual la fan molts sectors de la població i les persones particulars cada vegada es preocupen més per aquesta qüestió, sobretot en obra nova.

L'incentiu de les administracions públiques mitjançant subvencions està dinamitzant en gran mesura aquest tipus d'actuacions, especialment en els casos de reformes i rehabilitacions del parc immobiliari.

Pregunta: els avantatges per al medi ambient són innegables, però també ho són per a l'usuari particular?

Hi ha, òbviament, l'avantatge de l'estalvi en consum, que es tradueix en la reducció de la factura. Però també hi ha l'avantatge del confort tèrmic, que repercuteix en la qualitat de vida.

Pregunta: són realment l'habitatge del futur, o bé la demanda es centra més en els habitatges intel·ligents?

Les dues coses són compatibles i complementàries, i així ha de ser. D'una banda hi ha l'edificació com a aparell i la seva relació amb el clima i, de l'altra, el seu funcionament. La domòtica permet adaptar-ne l'activitat a les característiques particulars de la situació climàtica i a les necessitats puntuals dels habitants.La domótica permite adaptar su actividad a las características particulares de la situación climática y a las necesidades de los moradores en cada momento.

Pregunta: quina és la situació d'Espanya respecte a la resta d'Europa. Hi ha interès en aquest tipus d'habitatges?

Fins fa poc, per la situació climàtica d'Espanya, l'usuari no veia com a prioritària la necessitat d'adaptar la construcció a l'eficiència energètica, com en el cas dels països nòrdics, per exemple. Esta situación está cambiando, ya que la gente es cada vez más consciente de que, aprovechando las bondades climáticas del país y con pequeños gestos a la hora de construir, el beneficio obtenido a la larga es importante.

Aquesta situació està canviant, ja que la gent és cada vegada més conscient que, gràcies als avantatges climàtics del país i els petits gestos a l'hora de construir, el benefici obtingut a la llarga és important.