Els invents més innovadors del segle XXI (I)

Quan l'iPad va arribar al mercat, un altre invent recent ocupava el seu lloc a les llars de mig món: el netbook, un ordinadors portàtil de mida reduïda que es va fer molt popular a partir del 2007. Però la tauleta de Jobs era molt més còmoda d'utilitzar i molt més lleugera, i comptava amb aplicacions úniques.

L'impacte de l'iPad va ser tan gran que l'any 2013 les empreses Asus i Acer, les principals productores de netbooks, van anunciar la seva decisió de deixar de fabricar aquest tipus de dispositius; a més, l'invent de Jobs va representar l'obertura del mercat de les tauletes i el tret de sortida perquè altres companyies es llancessin a produir dispositius similars massivament. Les xifres van tornar a encimbellar Jobs: dos anys després de la presentació de la seva tauleta, Apple ja havia venut 84 milions d'iPads a tot el món.

Les impressores 3D autoreplicants

Encara que sembli un invent recent, la impressió en 3D va sorgir als anys 80, quan Chuck Hull, fundador de 3D Systems, va patentar l'estereolitografia, un mètode que permetia imprimir objectes sòlids de resina mitjançant l'ús de llum ultraviolada. Tanmateix, aquest tipus d'impressores només estaven destinades a l'ús industrial, sobretot a causa del preu elevat.

Tot va canviar l'any 2004 amb l'aparició de RepRap, un projecte de codi obert que pretenia fomentar la creació d'impressores 3D autoreplicants. És a dir, aparells capaços d'imprimir cadascuna de les seves parts, les quals poden ser acoblades posteriorment fins a arribar a replicar la mateixa impressora.

Impulsats pels avenços de RepRap, Adam Mayer, Bre Pettis i Zach Smith van crear l'any 2009 Makerbot Industries amb un objectiu clar: dissenyar un kit d'impressora 3D que qualsevol persona pogués muntar a casa seva. Després de funcionar durant tres anys dins l'àmbit del codi obert, Makerbot va llançar el seu disseny Replicator 2 i va deixar de compartir els seus dissenys amb altres programadors; a més, la companyia va obrir la primera botiga comercial d'impressores 3D.

Actualment, i gràcies a l'esforç d'aquests innovadors, la impressió 3D es troba gairebé a l'abast de qualsevol. En un futur no gaire llunyà, milions de llars comptaran amb una impressora d'aquest tipus. Les possibilitats són enormes: podrem imprimir coses tan útils com penjadors, prestatges, motlles per cuinar o fins i tot coberts.

Els cors artificials

La importància d'un cor sa per a la supervivència d'un ésser humà és vital. Per això, des de fa dècades un bon nombre de científics ha estat investigant la possibilitat de crear versions artificials d'aquest òrgan.

Els primers experiments amb reemplaçaments sintètics daten dels anys 30, tot i que es van realitzar en gossos. Va ser el 1969 quan els doctors Denton A. Cooley i Domingo Liotta van realitzar el primer implant d'un cor artificial total. Ja al segle XXI va aparèixer el primer cor artificial completament autocontingut, l'AbioCor, creat per la companyia Abiomed. Es va utilitzar per primera vegada el 2011, estava fet de plàstic i titani i funcionava amb una bateria interna. El seu principal desavantatge era la seva curta durada: divuit mesos.

Afortunadament la ciència mai descansa: el 2013 el francès Alain F. Carpentier va presentar un cor artificial amb millors prestacions que les de l'AbioCor, el Carmat, dissenyat amb teixits animals biosintètics (els quals, tractats amb productes químics, pretenen evitar rebuigs de l'organisme del pacient), i que era capaç de bombar sang mitjançant sensors elèctrics i amb una esperança de vida més gran.

El cotxe sense conductor de Google

Pensar a fer un viatge en cotxe sense un conductor a bord sonava a ciència ficció fa anys. Ara, però, el desenvolupament de vehicles intel·ligents ha esdevingut una de les tendències innovadores de moda.

L'empresa Google ha estat una de les pioneres en aquest camp gràcies al seu projecte Google Self-Driving Car, que es va mantenir en secret durant força temps. El 2010, l'empresa va anunciar que ja tenia una petita flota de vehicles al carrer, sis Toyota Prius i un Audi TT. Aquests vehicles van recórrer sense conductor milers de quilòmetres.

El funcionament d'aquest cotxe es basa en un sistema de sensors situats a punts estratègics del vehicle. N'hi ha un a la roda que permet recollir informació sobre l'estat i el moviment dels pneumàtics, un altre al sostre que permet gravar en 360º i que, gràcies al seu programari de reconeixement, pot distingir tot el que l'envolta, i una càmera frontal que recull informació sobre els llums dels altres vehicles. També té diversos detectors de moviments que ajuden el vehicle a mantenir la distància amb la resta d'objectes.

Els LED blaus

Tot i que els LED blaus no van aparèixer al segle XXI sinó a finals del XX (exactament, l'any 1995), volem incloure'ls en aquesta llista perquè el seu reconeixement a nivell mundial no va arribar fins al 2014, quan els seus descobridors, Isamu Akasaki, Hiroshi Amano i Shuji Nakamura (considerat el pare del descobriment), van rebre el premi Nobel de Física gràcies a les seves innovacions en aquest terreny.

Els primers LED que es van desenvolupar (ja fa seixanta anys) només emetien llum entre els colors vermell i verd. L'objectiu de tots els investigadors que treballaven en aquests díodes era assolir el blau, ja que permetria, combinant els tres colors, la il·luminació amb llum blanca. No obstant això, aconseguir una proesa tecnològica semblant era impensable. En paraules d'Enrique San Andrés, professor de Física Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid,

Tanmateix, l'any 1993, Nakamura i els seus col·legues van aconseguir crear un xip que generava la llum blava desitjada utilitzant nitrur de gal·li com a material semiconductor.

Aquesta font de llum artificial es troba present en la vida quotidiana de milions de persones de tot el món, il·luminant cases, fars de cotxes o pantalles de telèfons mòbils, entre altres coses. El baix consum i la llarga vida útil en fan una opció fantàstica per practicar la eficiència energètica en el nostre dia a dia.