Els invents més innovadors del segle XXI (II)

Avui us portem la segona entrega de la nostra sèrie d'articles sobre els invents més importants dels últims setze anys. Avenços tecnològics ideats per les ments més brillants del planeta, que tenen una cosa en comú: fer la vida de les persones una mica més fàcil.

Rainmaker

Aqua Sciences, una empresa nord-americana de Florida, va presentar l'any 2006 el seu Rainmaker (literalment, creador de pluja), una planta mòbil capaç d'extreure grans quantitats d'aigua potable de l'atmosfera.

Mitjançant un procés (no revelat al cent per cent) que s'aprofita de les propietats de la sal i del fenomen de l'osmosi inversa, Rainmaker aconsegueix absorbir, descontaminar i purificar les molècules d'aigua presents a l'aire. El sistema funciona mitjançant generadors elèctrics (autònoms o externs), i el model més gran, de 12 metres d'alçada, pot produir fins a 2600 litres d'aigua en un sol dia.

La utilitat d'aquest invent podria ser aprofitada en diversos àmbits. Per exemple, l'Exèrcit dels EUA està estudiant la possibilitat d'utilitzar-lo perquè les seves tropes a l'estranger (especialment aquelles que es trobin en països subdesenvolupats amb climes molt calorosos) puguin proveir-se d'aigua elles mateixes i evitar així els enormes costos que suposa el transport d'ingents quantitats d'aigua potable. D'altra banda, el Rainmaker ha demostrat ja ser molt útil en llocs afectats per catàstrofes naturals, com huracans o terratrèmols, on els sistemes d'accés al preciós líquid element havien estat contaminats o directament destruïts.

EKSO

Els miracles existeixen, i els dissenyen investigadors brillants com els de l'empresa Berkeley Bionics. Gràcies al seu exoesquelet hidràulic, diverses persones que havien perdut la mobilitat de les cames a causa de diverses lesions (especialment, del moll de l'os) han tornat a posar-se dretes i a caminar.

Va ser el 2010 quan va veure la llum aquest invent increïble, batejat com a eLEGS (eExoskeleton Lower Extremity Gait System, i rebatejat només un any després com a eKSO. El dispositiu funciona mitjançant sensors robòtics de força i moviment i impulsos elèctrics. La interfície informàtica que porta integrada interpreta la informació rebuda i la converteix en una acció. Gràcies al seu disseny, una persona paraplègica pot posar-se dempeus o seure sense cap ajuda externa.

EKSO pesa vint quilos, compta amb una bateria que dura sis hores i permet assolir una velocitat màxima d'uns tres quilòmetres per hora. Actualment només s'utilitza en centres de rehabilitació, però es treballa en una nova versió més lleugera per a ús domèstic.

Iris II

El febrer d'aquest any una notícia va omplir d'esperança moltes persones afectades per la retinitis pigmentària: la companyia francesa Pixium Vision havia dut a terme amb èxit a Nantes el primer implant de retina artificial. Aquest va permetre al pacient, un home de 58 anys, començar a percebre llums on abans només hi havia foscor. Amb el temps i una correcta reeducació visual, serà capaç de veure formes i moviments, i recuperar així part de la visió perduda.

El sistema, conegut com a Iris II, està format per l'implant epiretinal biònic i un visor especial, semblant a un casc de realitat virtual. Al seu interior hi ha una càmera dissenyada amb una tecnologia molt complexa, inspirada en el funcionament de l'ull humà, que transmet senyals a l'implant. L'implant inclou 150 elèctrodes (tres vegades més que el seu prototip, l'Iris I) que estimulen de manera artificial el globus ocular, ajudant a restaurar parcialment les funcions danyades de la retina.

La idea de Pixium Vision és comercialitzar aquest invent meravellós a Europa aquest mateix any, i, amb el temps, començar a tractar altres dolències relacionades amb la visió, com la degeneració macular produïda pel pas del temps.

Segway

El desembre de 2001, l'emprenedor nord-americà Dean Kamen va presentar en societat un dels seus invents més coneguts: la plataforma de manillar, un vehicle elèctric de transport lleuger que, en aquell moment, va suposar una autèntica revolució. Fins al punt d'aconseguir que un gurú de la innovació com Steve Jobs afirmés que les ciutats del futur es construirien al voltant d'aquest nou mitjà de transport. No obstant això, de vegades fins i tot els grans genis s'equivoquen.

Ningú no pot posar en dubte la innovació aportada per l'invent de Kamen: la plataforma de manillar era el primer vehicle amb autobalanç. Controlada per un ordinador integrat i equipada amb motors i giroscopis, la plataforma de manillar és capaç de mantenir-se constantment en posició horitzontal. Per manejar-la, només cal inclinar-se lleugerament cap a la direcció desitjada. A més, és capaç d'assolir una velocitat de 20 km/h. En definitiva, aquest podria haver estat el transport del futur: còmode, ràpid, no contaminant... Però després del boom que va suposar la seva aparició sorprenent en el mercat, la plataforma de manillar no va complir les expectatives.

El seu elevat cost va ser un dels motius, però també el perill que suposa l'ús d'aquest dispositiu sobre les voreres: el seu elevat pes (45 kg) i una velocitat molt superior a la dels vianants va suposar la seva prohibició en algunes ciutats com San Francisco. Tanmateix, Kamen no ha tirat la tovallola, i, qui sap, potser en el futur, en cert tipus de poblacions urbanes, la plataforma de manillar es converteixi en el mètode de transport més comú.

"Les bateries ecològiques són òptimes per a la cura del medi ambient i tenen un gran potencial".