Història del termòstat

Quines temperatures podem suportar? Tot i que existeixen molts factors que cal tenir en compte (durant quan de temps, amb quina roba, la humitat, el vent, etc.), de forma genèrica es podria dir que la mort està garantida per sobre dels 60 ºC i per sota dels -70 ºC.

Aquestes temperatures són extremes, però no són ciència ficció: en entorns no precisament agradables, com la mina d’or de Mponeng (Sud-àfrica), s’arriba als +65 ºC, i a ciutats de Sibèria, com Oymyakon, el termòmetre s’inverteix per marcar mínimes de -67 ºC. En ambdós casos, les persones sobreviuen gràcies a sistemes de refrigeració o de calefacció.

L’ésser humà sempre ha concebut solucions per afrontar les temperatures extremes. A l’interior d’un iglú àrtic, per exemple, hi ha aproximadament 20 graus més que a l’exterior. Tot i així, és difícil que se superin els 7 ºC, fins i tot encara que s’encengui una foguera (el fred exterior impedeix que el gel es fongui).

Però si parlem de ciència i temperatura, l’invent fonamental és el termòstat.

Breu història del termòstat

Fou al voltant del 1620 quan l’inventor holandès Cornelius Drebbel (creador del primer submarí de la història) va concebre un forn per incubar ous la temperatura del qual estava controlada per un termòmetre de mercuri i un tiratge que deixava passar més o menys aire calent. Es considera l’origen del termòstat.

El 1830, l’escocès Andrew Ure va inventar allò que avui en dia coneixem com a termòstat amb la intenció de mantenir calentes les calderes de vapor.

Unes dècades més tard, l’any 1880, un professor de Wisconsin anomenat Warren Johnson estava realment preocupat per regular la temperatura de les aules on impartia classe. La seva preocupació el va dur a crear el termòstat ambiental elèctric, un dispositiu per controlar la temperatura ambient dels edificis.

Poc després, el 1883, Albert Butz va patentar el primer regulador de temperatura per a forns i un sistema pioner anomenat damper flapper, que regulava de forma automàtica el tiratge de les calderes de carbó per tal d’augmentar-ne o de reduir-ne la temperatura. Aquell invent fou l’origen dels actuals sistemes automàtics de control de la temperatura.

L’any 1906, un jove enginyer anomenat Mark Honeywell va comprar la patent de Butz i va desenvolupar el primer termòstat programable, que incorporava un rellotge que permetia preajustar la temperatura per al matí següent. Més tard, el 1934, apareixerien els termòstats amb rellotge elèctric i, a la dècada dels cinquanta, els termòstats amb ruleta, que han arribat fins als nostres dies.

La dècada dels vuitanta veuria sorgir els primers termòstats amb pantalles digitals, circuits electrònics i multitud de funcions, com ara programació per hores o dies de la setmana. Els termòstats seguirien la seva evolució durant els 90 i els 2000, amb cada cop més funcions, fins a arribar a la nova generació de termòstats intel·ligents amb connexió a Internet.

Com funciona el termòstat?

El termòstat és el vigilant que s’assegura d’escalfar o de refredar en funció de la temperatura. Es troba als sistemes de calefacció i d’aire condicionat, però també als frigorífics i als sistemes de refrigeració dels cotxes. S’encarrega de mesurar la temperatura i d’actuar en conseqüència. La seva finalitat serà sempre la mateixa que la de l’ésser humà: mantenir l’escalfor (i el fred) dins d’un interval.

En l’exemple més habitual i que, probablement, més t’afecta, quan la temperatura de casa teva se situï per sota del límit que hagis configurat (per exemple, 18 ºC), el termòstat indicarà a la caldera que cal actuar.

En el cas de l’aire condicionat, el funcionament és idèntic: si la temperatura supera el llindar escollit (per exemple, 25 ºC), el termòstat indicarà que cal refredar l’ambient. En ambdós casos, quan el termòstat enregistra una temperatura dins de l’interval desitjat, ordena aturar o minorar el treball de calefacció o de refrigeració.

Tipus de termòstats

Hi ha dos tipus de termòstats:

• Mecànics: utilitzen mecanismes físics, tant per mesurar la temperatura de l’aire com per activar els processos que la canvien. Se serveixen de sensors que van des de tires bimetàl·liques, petites boles de cera i bulbs plens de gas fins a tubs d’aire. Aquests sensors reaccionen als canvis de temperatura per mitjà de la seva expansió o contracció, i activen els interruptors que fan augmentar o reduir la calor o el fred.
• Digitals: són els més emprats actualment. Utilitzen sensors electrònics per controlar les variacions en l’ambient. Són programables i permeten a l’usuari establir una sèrie de valors de temperatura que es volen assolir. Els seus sensors enregistren la temperatura i realitzen els canvis necessaris per regular-la tot encenent o apagant el sistema de calefacció o de refrigeració.

Temperatura estable i estalvi

El termòstat de casa teva s’encarrega de que la calefacció sempre reaccioni a les teves necessitats, però no pot protegir-te de dos tipus d’ensurts: d’una banda, una fallada de la caldera que et deixi ben fred i, de l’altra, una factura del gas molt superior a les teves previsions.

Per al primer problema, necessites un servei de manteniment que presti servei 24 hores al dia, 365 dies a l’any, i que acudeixi a casa teva davant qualsevol incidència. I, posats a fer, que inclogui la revisió obligatòria de la caldera.

En el cas del segon, et cal una tarifa amb un preu estable i entre els més baixos de tot Espanya.