Si prefereixes veure el web sempre en català, fes clic aquí.
El poder de l’electricitat descontrolada por ser enormement destructiu. Per això, va sorgir la necessitat d’inventar alguna cosa que capturés els raigs i ens protegís. Aquesta és la seva història.
El control de l’energia elèctrica va canviar el curs de la civilització. D’entre molts altres descobriments, el parallamps és una fita fundacional. L’idea de Benjamin Franklin va permetre fer atraure els raigs cap a punts que no generessin perill. La humanitat va deixar de témer les tempestes.
Sovint la gent confon el parallamps i l’associa amb Edison, l’inventor de la bombeta. En realitat, cal penjar aquesta medalla al polític i científic Benjamin Franklin, qui va ser pioner a proposar el canvi horari com a mesura d'estalvi d’energia.
La passió de Franklin per la investigació de la energia elèctrica va fer que es fixés en un fenomen que hauria passat desapercebut per molts altres. Un estel que feia volar va ser encertat i calcinat per un raig, cosa que va fer que l’enginyós investigador es preguntés si fora possible atraure els raigs d’alguna manera.
Va lligar una clau metàl·lica als seus estels i va continuar fent-los volar en dies de tempesta, fins que el 15 de juny de 1752 va aconseguir capturar un altre raig. L’electricitat va descendir pel fil de l'estel fins que va arribar a la clau. D'aquesta manera va demostrar que era possible atraure els raigs cap a estructures de ferro tot lliurant-ne altres elements del seu impacte.
Un any més tard, el 1753, es van començar a instal·lar els primers parallamps. Barres metàl·liques d’entre cinc i deu metres de longitud amb punta de coure o platí (materials de gran conductivitat elèctrica). La instal·lació progressiva a les teulades d’Estats Units (i més tard a les de la resta del món) ha ajudat a salvar incomptables vides i evitar incendis.
Un cop s’havia atrapat el raig, la barra metàl·lica continuava en forma de línia de conducció. Aquesta línia es feia amb barres metàl·liques o fils de coure. En tot cas, la seva funció consisteix a conduir l’electricitat fins a la terra. Un dissipador, que no és res més que una prolongació d’aquesta línia, es col·locava sota terra. Allà baix, l’energia elèctrica del llampec es diluïa i s’absorbia sense que fes mal a ningú.
Ha plogut molt (i tronat) des que Franklin va tenir la seva genial idea. Però quasi 300 anys després hi ha molts parallamps al món que continuen sent exactament com els que ell va dissenyar. Una barra metàl·lica amb punta de coure, línia de conducció també de coure i un dissipador sota terra.
Tanmateix, aquest esquema ha patit canvis substancials. El 1918, va ser Nikola Tesla, el descobridor de la corrent alterna, qui va perfeccionar notablement aquest invent. Es va adonar que la punta del parallamps ionitzava l’aire i per aquesta raó atreia el raig, però al mateix temps, convertia l’aire circumdant en conductor, cosa que podia causar danys incontrolats. Així va néixer el parallamps de punta de captació amb base àmplia, i molt més segur que l’original.
Posteriorment, la combinació de nous materials i noves tecnologies van anar sofisticant el parallamps, fonamentalment en dues direccions:
“El parallamps fou inventat per Benjamin Franklin, però perfeccionat de manera decisiva per Nikola Tesla.”
A Endesa no t'has d'adaptar a les nostres tarifes perquè elles s'adapten a tu. Compara les diferents tarifes tu mateix entrant al nostre catàleg. O, si ho prefereixes, respon a algunes preguntes i ens encarreguem de comparar entre totes les tarifes de llum i gas per oferir-te una recomanació personalitzada.
Descobreix en un minut el producte que més s'adapta a tu:
Descobreix en un minut el producte que més s'adapta a tu:
{{content.phone.text}}
{{content.phone.phoneText}}
{{content.form.text}}