"Com més accelerarem la transició energètica, menys probable serà que tornem a viure episodis de preus de l'energia tan elevats"

Encara que, inicialment, s'hagi esmentat també el CO2 com una de les causes de la pujada de preus, la veritat és que aquest evoluciona segons el previsible; complint la seva funció de servir d'al·licient per a la disminució de la utilització de combustibles fòssils. De fet, en aquest moment s'hauria de situar significativament per damunt dels nivells actuals per evitar que el carbó sigui més competitiu que el gas. En qualsevol cas, la conjuntura actual és una situació transitòria que, previsiblement, i segons reflecteixen les cotitzacions dels mercats, tornarà a normalitzar-se a partir del segon trimestre del 2022.

Per què s'ha produït aquest ral·li de preus en el gas? Simplement perquè han coincidit en el temps diversos efectes que simultàniament han produït un desequilibri entre l'oferta i la demanda. Aquests efectes són coneguts i s'han repetit en multitud d'anàlisis i publicacions recents: increment de la demanda asiàtica per la sortida de la pandèmia i les polítiques de reducció d'emissions; augment de la demanda de gas a Europa provocada per un hivern 2020-21 intens i llarg, que va produir un retard important en l'inici de les campanyes de reompliment dels emmagatzematges de cara a l'hivern següent; reducció de les exportacions de gas rus cap a Europa, provocada per diversos motius tant geopolítics com de la mateixa demanda interna i comercials.

Un cop entesa la situació actual, les seves causes i la seva extensió temporal previsible, potser la pregunta seria: "I això, podrà tornar a succeir? Hem d'acostumar-nos i preparar-nos per viure aquest tipus d'episodis de forma recurrent?".

El gas serà un combustible important durant la transició energètica, sobretot després del tancament del carbó en generació elèctrica. Ho serà a Europa i, potser sobretot, ho serà a Àsia. Per tant, la demanda de gas continuarà incrementant-se en els pròxims anys. Els subministradors de gas veuen, però, com el seu negoci anirà disminuint en el llarg termini. I el que sí que s'observa ja és que els contractes a llarg termini, històricament tan habituals en aquesta indústria, donen pas a una quota creixent de contractacions al comptat.

Això últim provoca una volatilitat en les seves previsions de vendes i una gran incertesa en les inversions d'augment o renovació de capacitat. La tendència d'aquests subministradors és fer recaure sobre els preus al comptat aquesta falta d'ingressos derivats de contractes a llarg termini.

Per tant, és possible que aquests episodis tornin a repetir-se, sobretot als hiverns, en què es concentra fonamentalment la demanda. Una altra possibilitat és que potser observem un interès creixent dels comercialitzadors per tancar contractes de subministrament, almenys de mitjà termini, cosa que els permetria dependre menys de les compres al comptat.

En qualsevol cas, com més accelerem la transició energètica mitjançant l'electrificació de l'economia i la cobertura de la demanda elèctrica mitjançant generació renovable, menys probable serà que patim aquests episodis de grans pujades en el preu de l'energia motivats per l'evolució de preus d'unes commodities de les quals manquem.