{{article.title}}
Des de les altures
Qui no coneix aquesta imatge icònica dels treballadors dinant durant el seu descans mentre construïen l'Empire State Building? Doncs no calia anar-se'n tan lluny per veure una escena similar a Espanya: era l'any 1961 i un equip de tècnics es trobaven a 150 metres d'altura construint les torres d'alta tensió que creuen la badia de Cadis. I una imatge molt semblant, però molt més segura, s'acaba de repetir amb la substitució del cablejat i els elements elèctrics d'aquestes dues icones de l'enginyeria industrial.
Jose Antonio Corbacho és un d'aquests tècnics que han treballat sempre des de les altures. "Tenia 20 anyets quan vaig entrar a Endesa l'any 87. Era l'1 de juliol i tots em deien el nen, de manera que quan calia pujar a un pal d'alta tensió per canviar algun element hi enviaven el nen, i jo encantat", evoca aquest treballador que mira sense temor des dels 50 pisos d'altura d'aquestes torres el treball que ara fan els seus companys més joves.
"A mi això no em fa por, m'encanta la meva feina, però cal deixar la joventut que aprengui, que visqui el que són aquests treballs de precisió, en els quals cal estar molt concentrat i executar cada moviment amb determinació", comenta Corbacho mentre analitza la feina que fan els companys. "Ara jo soc el que supervisa, però també he estat aquí penjat i t'asseguro que abans les mesures de seguretat no eren les que són actualment; pujàvem amb un cinturó lligat a la cintura i una corda per ancorar-te quan arribaves al punt de treball, i aquesta era tota la nostra seguretat, però és veritat que quan estaves a dalt no veies altura, sinó un treball que calia realitzar", recorda mentre segueix observant el desenvolupament de les obres de substitució de cablejat d'aquestes torres.
Quan els obrers van baixant un a un, tots saluden Corbacho: és el seu referent. "A aquest no hi ha qui l'aturi", diuen els més joves. "Puja els prop de 800 esglaons de l'escala de caragol com si fos casa seva", comenten entre rialles, mentre es van traient els elements de seguretat que els han permès estar pujats en la infraestructura més alta de Cadis fins a la construcció del pont de la Constitución.
"La meva dona mira el temps i si diuen que farà vent o plourà em diu: 'Avui ves més amb compte, vols?', i el mateix li diu al meu fill que ha heretat aquesta passió meva pel treball en altura. Ell també ha estat aquí pujat", diu mentre assenyala la cadena d'aïlladors que pengen des d'aquestes icòniques torres. "De fet, té una foto a la seva sala d'estar treballant en aquestes torres, i jo també la tinc. Imagina't quan ens ajuntem tots dos, ens posem a parlar de torres elèctriques com si fos el més normal del món i la meva dona no ens aguanta", comenta entre rialles.
Mentre Corbacho parla no abaixa la guàrdia, segueix amb la mirada tots els treballs que s'estan executant. "Ha calgut gairebé un any de preparació per realitzar aquests treballs. Aquestes torres són úniques a escala d'enginyeria industrial, les va dissenyar un enginyer italià inspirant-se en les torres de Messina i en la torre de radiodifusió de Moscou construïda el 1922. El desafiament era connectar Cadis i aquest va ser el sistema que en aquella època es va considerar millor: sis cables de més de 2.500 metres que creuen la badia. Però, és clar, això té una tensió per mantenir els cables alçats, com si fossin nou cotxes estirant de cada cable a cada costat, i canviar-lo ha estat tot un repte. La gent es pensa que acciona l'interruptor de la llum i és automàtic, però hi ha molta feina al darrere, hi ha molt de manteniment d'instal·lacions que hem de fer nosaltres, els dels pals, però també tots els companys que estan en camp revisant les línies", comenta visiblement emocionat.
"En aquesta feina mai no s'ha d'abaixar la guàrdia, si ho fas no treballes bé, i jo vull continuar treballant, m'agrada la meva feina, m'agrada veure que el que faig, el que fem tots els companys permet que aquest interruptor s'encengui. A curt termini no penso jubilar-me, però el dia que ho faci i vingui amb el meu net a la platja a Cadis li podré dir: 'Veus aquestes torres tan altes? Doncs el teu avi ha estat allà dalt'".
José Antonio Corbacho Tirado
Tècnic gestor línies HV/AT - Àrea HV/AT Andalusia i Extremadura.
Contingut relacionat
El llegat que serem
"El llegat que serem" és un reflex de la transició energètica justa a Espanya a través dels seus protagonistes.
Es tracta d'un projecte patrocinat per Endesa i creat pel fotògraf documental Álvaro Ybarra Zavala. Álvaro està sent testimoni del nostre procés de canvi, explicant, a través de les seves fotografies, les històries de les persones que veritablement són protagonistes d'aquest canvi.