
Si prefereixes veure el web sempre en català, fes clic aquí.
Si prefereixes veure el web sempre en català, fes clic aquí.
La intel·ligència artificial està avançant a passos de gegant i ja és capaç de suplantar algunes funcions humanes. Les màquines ens fan més eficients? Estem davant de la desaparició progressiva de la feina humana o simplement davant d'un nou tipus de col·laboració?
Podem definir la intel·ligència artificial (IA) com la combinació d'algoritmes plantejats per crear màquines amb les mateixes capacitats que l'ésser humà. És una tecnologia que, encara que ens pugui semblar complexa i llunyana, ja està present en el nostre dia a dia, a totes hores. Una revolució amb aplicacions concretes com la domòtica.
Els grans avenços en els microprocessadors i la seva capacitat per gestionar cada vegada més informació han donat peu a una evolució imparable de les màquines. El debat està obert: en algun moment es desenvoluparan màquines tan intel·ligents com els humans? O fins i tot més intel·ligents? I com ens afectarà això?
Els microprocessadors i els algoritmes acaben arribant al nostre dia a dia en forma, per exemple, de robots aspiradors com els Conga o els Roomba. O quan Google ens diu el camí més ràpid per arribar a la nostra feina.
La intel·ligència artificial és una realitat que existeix, ens agradi més o menys, i és difícil que la nostra opinió n'aturi l'avenç. La clau és enfocar-ho de la següent manera: què em pot oferir la IA per facilitar-me la vida?
Per descomptat, hi ha diversos tipus d'intel·ligència artificial. Sense ser exhaustius, alguns són aquests:
La irrupció de la IA és absolutament real i els seus efectes sobre el mercat laboral ja es comencen a notar. De fet, els organismes internacionals han començat a pensar de crear una normativa que reguli l'ús de la intel·ligència artificial.
S'estan preparant diverses mesures, com per exemple que les màquines tributin a la Seguretat Social i que sigui obligatori contractar una assegurança per a les màquines de major envergadura, de manera que els amos n'assumeixin els costos.
Països com els Estats Units i la Xina ens porten molt d'avantatge. La consultora nord-americana Gartner prediu que, el 2020, en aquests dos països "el 85% de la interacció entre empreses i clients ja serà gestionada per IA".
El somni de fer oposicions i convertir-se en funcionari per tenir una feina per a tota la vida podria esvanir-se per sempre. Hisenda s'està plantejant substituir alguns funcionaris per robots, implementant en el dia a dia processos d'automatització de tasques administratives (RPA), capaços d'utilitzar informació de sistemes de dades estructurades i no estructurades i produir nova informació estructurada. Ja hi ha un projecte pilot per comprovar la rendibilitat i viabilitat d'aquesta iniciativa.
Segons les dades de diversos estudis, el negoci dels robots administratius tendeix a créixer un 60% cada any. Amb els robots es poden reemplaçar una o més persones per uns 11.200 euros a l'any, amb l'afegit que ells treballen les 24 hores del dia.
En relació amb tot això, l'últim informe del BBVA Research sobre l'automatització de l'economia espanyola afirma que el 36 % dels llocs de tota l'economia ja estan en alt risc de ser automatitzats.
A Hisenda, per exemple, els RPA serien útils, eficients i ràpids per a tot el que té a veure amb l’anàlisi i la gestió d'expedients de contractació i expedients històrics, la quadratura de factures i justificants de compres o la comprovació de les baixes dels ciutadans.
"Un robot ja pot substituir un o més administratius, treballar 24 hores al dia i costar a l'empresa només 11.200 euros a l'any."
El sector financer, les auditories o les gestories de processos administratius són alguns dels sectors líders en la introducció de processos automàtics davant d'un ordinador. I en els famosos call centers, fins al 70% de la feina conversacional d'empreses amb clients es podria resoldre amb un robot.
Però no tot és tan senzill de dur a terme; i hi ha moltes altres preguntes. Quan un sistema informàtic ens respon i després necessitem saber per què ens acaba de dir tal cosa, o bé indagar una mica més, ens podrà contestar?
Hi ha dues teories davant del dilema de si la IA i les màquines ens ajuden o ens suplanten:
Per no quedar-nos amb la distopia, hem de citar exemples més utòpics, com ara el del sector sanitari. Un futur proper en què la tecnologia permetrà identificar i prevenir malalties amb molta més precisió que ara. Els professionals de la medicina no aniran a l'atur, sinó que gestionaran aquesta informació especialitzada i tindran un control total de l'evolució del pacient. Treballant junts. els experts en big data, analytics i IA, poden desenvolupar algoritmes capaços de fer previsions de supervivència molt exactes per a determinades malalties. En conseqüència, la sanitat serà més efectiva per a tothom.
Costa d'imaginar que arribi un dia en què entrem en un bar, li demanem un cafè al robot i ell sigui capaç de portar-nos sacarina, recordant que el prenem així cada matí; o que el volem tebi, sense escuma, o que ens el preferim prendre amb pa de pessic, no amb torrades.
Ara bé, sembla perfecte que un dron (això sí, sota control humà) sobrevoli les rodalies d'un parc natural i, gràcies als seus recorreguts, pugui dir quines plantes estan malaltes, pugui donar pistes als biòlegs que estudien el vol i la trajectòria de les aus, o emeti l'avís d'animals que estan en perill en el moment just per poder-los salvar.
Per tant, la pregunta de si la intel·ligència artificial ens deixarà sense feina no té una resposta clara. Dependrà de com ho fem, de com evolucionin els nostres llocs de treball i de si serem capaços de millorar amb l'ajut de les màquines.
"Hi ha dues teories enfrontades: que les màquines ens reemplaçaran en menys de 100 anys o que hi cooperarem per gaudir d'una vida millor."