Vent a favor a Terol

Els 55 metres de la torre mudèjar de l'església de Nostra Senyora de l'Assumpció dominen el paisatge de la localitat de Muniesa, a Terol. En els darrers mesos, als afores del municipi s'alcen nous "veïns". No seran mai monument nacional, com la formidable torre octogonal de maó, però porten aires nous al municipi. Els 38 molins eòlics que s'implanten al nus de Muniesa, entre aquesta localitat i la veïna Alacón, estan donant oxigen a l'economia local.

"Des que van començar les obres l'octubre de l'any passat s'ha vist més vida al poble. Hi ha més gent al bar, més moviment. Ara mateix, al poble no hi ha ni una casa lliure. Un forestal nou fins i tot se n’ha hagut d'anar a 40 km d'aquí perquè tots els habitatges estan llogats", afirma José Luis Iranzo, alcalde de Muniesa.

La construcció dels tres parcs eòlics ha suposat una petita revolució per a aquesta localitat de la comarca de les conques mineres de Terol, una població amb 610 habitants censats, dels quals entre 450 i 480 resideixen al municipi. La majoria es dediquen a l'agricultura de secà, centrada en el conreu de l'ordi i a la ramaderia, especialment a la cria d'ovelles. La província de Terol ha perdut la meitat de la població en el darrer segle, però no es rendeix. "Terol existeix i existirà sempre. Som gent dura i ens estem adaptant a les noves tecnologies", afirma Iranzo.

Al que també s'estan adaptant és al nou skyline de Muniesa, esquitxat de molins de vent. A la llarga, "la gent s'hi acostumarà", assenyala. A canvi de la transformació del paisatge hi ha nous ingressos per a l'Ajuntament, per als veïns que han llogat els terrenys i per als negocis del poble. Entre 80 i 100 persones han arribat a Muniesa per treballar aixecant els aerogeneradors dels parcs que construeix Enel Green Power España (EGPE), la divisió de renovables d'Endesa.

Un dels veïns que més ha notat el canvi provocat per la construcció dels nous parcs eòlics és el Manuel Torralba, gerent de l'hostal Rosa Mari. "Se li ha triplicat la feina. Abans fèiem entre 50-60 àpats al dia i, ara, en fem de 160 a 170. I les 16 habitacions de l'hostal, les tinc plenes", apunta. En Manuel recorda que els treballadors van començar a arribar el setembre de l'any passat, un mes "tranquil·let", però des de l'octubre l'activitat s'ha disparat i, als treballadors de la construcció de parc, se sumen els que han vingut a renovar el sistema d'enllumenat de Muniesa, un dels compromisos que va adquirir EGPE en tancar l'acord per aixecar els parcs eòlics.

En Manuel, un "home orquestra" de l'hostaleria que passa de la cuina a la barra i de la barra al servei de menjador amb la soltesa que li donen 40 anys d'experiència en el negoci familiar, utilitza xifres per il·lustrar el canvi provocat per la instal·lació del parc eòlic: "Abans estàvem cinc o sis persones treballant a l'hostal. Ara en som nou", subratlla.

El parc ha donat feina directa a 14 veïns de Muniesa, una xifra que puja a 35 si es consideren els habitants dels pobles del voltant i que arriba als 616 si se sumen els llocs de treball indirectes generats.

En l'actualitat, la fàbrica de Molduras Muniesa és l'única indústria de la localitat. Als anys noranta va tancar l'empresa de joguines La Ilusión, que durant anys va generar una activitat important a la zona. Iranzo recorda quan era petit i venia a Muniesa des de la seva Barcelona natal. "Llavors, sempre que anaves pel carrer veies les àvies a l'hora de la fresca "fent plastiquets", com dèiem nosaltres, retallant vores i tota mena de tasques derivades de l'activitat de la fàbrica de joguines".

La seva aspiració ara és arribar a construir una nau perquè alguna empresa relacionada amb els aerogeneradors s'instal·li a Muniesa aprofitant que es convertirà en un focus d'implantació de l'energia eòlica. L'objectiu: que el vent deixi petjada al poble.