Una de les principals despeses dels ajuntaments és cobrir l'enllumenat i el funcionament de l'enllumenat exterior. A tots ens sona: Sobreabundància de fanals que a més estan encesos innecessàriament, bombetes tradicionals poc sostenibles... Tots ens esforcem per ser més ecològics a les nostres cases i llocs de treball, però, què passa als carrers?
D'acord amb les dades de la European Energy Efficiency Platform, l'enllumenat públic pot arribar a suposar entre el 30 % i el 50 % del consum total d'electricitat municipal a Europa. És crucial que sigui eficient i sostenible. A nivell nacional, segons les dades que ofereix Ángel Sánchez de Vera, cap de Serveis i Agricultura en la Direcció d'Estalvi i Eficiència Energètica d'IDEA, la il·luminació exterior municipal està composta d'uns 8,8 milions de punts de llum amb una potència mitjana de 156 W/PL. Això suposa, en un any, un consum elèctric estimat de 5296 GWh, amb un cost de 741 milions d'euros.
Les claus per a un enllumenat públic més eficient i sostenible
Davant aquestes xifres, són nombrosos els esforços que s'estan duent a terme per part de les institucions públiques i les companyies privades per reduir l'impacte mediambiental i econòmic de l'enllumenat públic sense renunciar a la seguretat de la ciutadania.
Aquest procés està basat en una transformació de les tecnologies tradicionals per d'altres de més eficients i la recerca de fonts d'energia més sostenibles:
La tecnologia LED
Sens dubte, un dels primers passos ha de ser apostar per la tecnologia LED, que ha revolucionat el mercat de la il·luminació gràcies al seu baix consum energètic. De fet, s'ha comprovat que pot arribar a reduir de mitjana entre un 60 % i un 80 % la potència instal·lada sense reduir els nivells d'il·luminació. Per això, Ángel Sánchez de Vera, cap de serveis i agricultura en la Direcció d'Estalvi i eficiència energètica d'IDAE, insisteix en la "substitució dels punts de llum en l'enllumenat exterior i il·luminació d'espais per als vianants, artístics o monumentals per tecnologia LED.
Les dades que ofereix Enrique Larrosa de Signify Espanya i Portugal són molt aclaridores: "en una ciutat de 40.000 habitants, amb el canvi a LED de tots els punts de llum dels seus carrers, es podria obtenir un estalvi de 1.240.000 € l'any i una reducció de 2000 tones de CO2 (que equival al que absorbirien 95.000 arbres), a més d'alliberar la xarxa elèctrica per destinar aquesta energia a altres finalitats, com ara carregar 2000 vehicles elèctrics l'any o 30.700 bicicletes elèctriques".
A Europa, cada vegada són més les ciutats que aposten per aquesta tecnologia. Ja el 2012, la ciutat de Mechelen, a Bèlgica, va ser pionera substituint tot el seu enllumenat tradicional per il·luminació LED. Tres anys després, a l'hongaresa Balatonfüred, amb una població de 13.500 persones, van optar per la tecnologia LED i van instal·lar 1.400 lluminàries de GE. A aquestes localitats se sumen moltes altres dels Països Baixos, Bèlgica, França, Regne Unit, Noruega o Estònia.
Sensors i regulació del flux lumínic
Un altre pas ha de ser implantar sistemes que regulin el flux lumínic i l'encesa i apagada dels fanals. No totes les zones d'un mateix municipi tenen les mateixes necessitats d'enllumenat públic a totes hores, amb la qual cosa l'objectiu ha de ser aconseguir que variïn i s' adaptin al llarg de la nit a les necessitats de la ciutadania. Així, es reduiria el consum i també es minimitzaria la contaminació lumínica.
Unida a aquesta renovació, hi ha la digitalització i la recollida i estudi de les dades. Això és una implementació cabdal per al treball dels equips tècnics encarregats de prevenir i resoldre incidències i del manteniment general de l'enllumenat. Aquestes dades es recullen mitjançant sensors i càmeres en la infraestructura d'il·luminació per monitoritzar aspectes com el volum de trànsit o la qualitat de l'aire. L'estudi i anàlisi d'aquestes dades permet aprofitar millor l'energia en oferir informació sobre l'ocupació, el soroll o la temperatura.
Després de l'anàlisi de les dades, que no seria possible sense la digitalització, aquest treball es redueix en diverses mesures pràctiques. Per exemple, l'empresa noruega Comlight ofereix sistemes de control de la il·luminació amb sensors de moviment que atenuen les làmpades fins a un 20 % quan no hi ha trànsit. D'aquesta manera, es manté la il·luminació convidant els usuaris a utilitzar aquest camí, però s'estalvia en electricitat i es redueix la contaminació lumínica. Per suposat, quan es detecta trànsit, la il·luminació torna a ser completa.
A les localitats italianes de Roma, Piacenza i Rímini ja estan utilitzant sistemes per adaptar el consum a les necessitats de cada moment amb el programa LIFE-DIADE-ME finançat per la Comissió Europea. Mitjançant xarxes de sensors s'ha aconseguit una il·luminació adaptativa que es modifica segons el trànsit proper, la il·luminació circumdant i les condicions meteorològiques per estalviar energia, reduir emissions i millorar la seguretat. Així, s'han reduït les emissions de CO2 en un 41 % respecte de la tecnologia anterior.
Panells solars
A més de l'eficiència, per assolir els objectius mediambientals cal apostar per la sostenibilitat. Per a això, els panells solars en l'enllumenat públic són una opció que cada vegada més ajuntaments estan triant per a apostar per la sostenibilitat i reduir emissions als seus municipis. Actualment, hi ha una àmplia oferta de productes que inclouen des de la il·luminació de zones petites i concretes fins a d'altres de més grans, sistemes amb o sense columna, amb detectors de moviment o estàtics.
El procés és molt senzill: un panell solar recull els raigs de llum durant el dia i els emmagatzema en un sistema de bateria per, a la nit, distribuir l'energia acumulada il·luminant pantalles LED de baix consum. Alguns dels seus usos són: Passos de zebra il·luminats a les nits, fanals, semàfors, parquímetres.
L'enllumenat públic eficient a Espanya
Tradicionalment, les xifres d'Espanya no donaven lloc a gaire optimisme. Per exemple, el 2011, el nostre consum d'energia en enllumenat públic era el més alt de tot Europa, tres vegades superior al d'altres països com Alemanya, amb moltes menys hores de llum solar: 115 kWh per habitant l'any, davant dels 45 kWh alemanys, segons l'estudi de Contaminació Lumínica de la Universitat Complutense de Madrid. Deu anys després, les xifres no havien millorat gaire: ocupàvem el tercer lloc, per darrere de Malta i Portugal.
Per això, l'octubre del 2022, el Consell de Ministres va aprovar un Reial decret llei on es van introduir mesures per millorar el sistema d'enllumenat públic i augmentar l'eficiència energètica. En aquest sentit, ja són moltes les ciutats espanyoles que estan implementant canvis per ser més sostenibles.
Per exemple, a Mèrida (Badajoz), amb la col·laboració d'Endesa X, van canviar 7000 punts d'enllumenat del total de 15.817 per tecnologia LED, a més d'instal·lar aquest tipus d'enllumenat a l'illa del Guadiana i 205 sistemes de telecontrol de l'enllumenat. És similar el cas de Sarrià de Ter (Catalunya), on es van convertir 1085 punts de llum a tecnologia LED del total de 1355. També s'han instal·lat 22 sistemes de telecontrol per a la il·luminació.