El Cruïlla, primer gran festival 100% renovable

Un dels casos més clars d’aquest canvi és el Festival Cruïlla, una cita ineludible cada estiu al Parc del Fòrum de Barcelona. En les darreres edicions, el festival ha fet un pas que fins fa poc semblava impensable en un esdeveniment de la seva magnitud: alimentar-se íntegrament amb energia d’origen renovable.

El canvi implica deixar enrere els generadors dièsel que durant dècades han estat la norma en els grans festivals, per connectar-se, en lloc d’això, a una xarxa elèctrica sostenible. La xifra és reveladora: s’evita l’emissió de prop de 36.000 quilograms de CO₂ i el consum de més de 13.600 litres de combustible en cada edició.

Més enllà de la dada, el gest té un pes simbòlic considerable. Per primera vegada, un esdeveniment de masses demostra que es pot mantenir tota l’espectacularitat tècnica —escenaris, il·luminació i so— sense dependre dels combustibles fòssils. Un model que no només redueix l’impacte ambiental, sinó que, a més, està reconfigurant allò que el públic espera: festivals coherents amb els valors de sostenibilitat que diuen defensar.

El compromís del Cruïlla no s’esgota en l’energia. El festival també ha impulsat la mobilitat responsable, la reducció de residus i el consum de productes de proximitat, estenent el canvi a tota l’experiència de l’assistent, des que arriba fins que se’n va. Aquest gir cap a la sostenibilitat no és casual: darrere del subministrament renovable del festival hi ha Endesa, companyia que actua com a soci energètic de l’esdeveniment i que ha fet d’aquesta col·laboració un aparador de com l’electrificació neta pot sostenir la gran indústria del directe.

Tarragona canvia la pólvora pels drons

La transformació no és exclusiva dels grans festivals musicals, com el ja esmentat Cruïlla. A Tarragona, un esdeveniment amb dècades de tradició com el Concurs Internacional de Focs Artificials està incorporant noves formes d’innovació. Al costat de l’espectacle pirotècnic de sempre, s’hi han començat a veure exhibicions de drons que ofereixen una alternativa visual silenciosa.

No és només una qüestió tecnològica: també és social. Aquesta alternativa permet que persones amb sensibilitat acústica o diversitat funcional puguin gaudir de l’espectacle sense les limitacions que imposa el soroll de la pirotècnia tradicional.

El cas tarragoní deixa una lectura clara: la innovació energètica no tracta únicament de reduir emissions, sinó també d’ampliar l’accessibilitat i la inclusió. La cultura s’adapta a públics cada vegada més diversos i, amb això, reforça el seu impacte social. A això s’hi suma un gest menys vistós però igualment rellevant: la neteja del litoral després de cada espectacle, que incorpora la sostenibilitat a la gestió de l’entorn i a la mateixa responsabilitat de l’organització. Aquestes iniciatives compten també amb el suport d’Endesa, que dona suport al concurs com a part de la seva aposta per unir innovació energètica i patrimoni cultural.

El Pirineu, on l’energia forma part del relat cultural

En un context molt diferent del dels festivals urbans citats més amunt, el Pirineu català aporta un altre exemple de com l’energia pot formar part de la cultura d’una manera singular. El Festival Dansàneu, dedicat a les cultures del territori, ha incorporat el patrimoni hidroelèctric a la seva programació. Antigues centrals elèctriques es converteixen així en espais culturals que acullen concerts, exposicions i altres activitats.

El resultat és una experiència que connecta passat i present: l’energia deixa de ser un element invisible per convertir-se en protagonista del relat cultural. A través de fotografies històriques, visites guiades o concerts celebrats en antigues instal·lacions industrials, el públic pot entendre el paper que va tenir l’electrificació en el desenvolupament del territori. Un enfocament que aporta un valor afegit: no es tracta només de consumir cultura, sinó de comprendre el context que l’ha feta possible. També aquí apareix Endesa, vinculada històricament a bona part d’aquest patrimoni hidroelèctric pirinenc i avui col·laboradora del festival en la posada en valor d’aquestes antigues instal·lacions.

Fins i tot la festa major s’adapta

L’evolució arriba també a les celebracions més tradicionals i populars, com les festes de Gràcia a Barcelona. Durant una setmana, el barri reuneix concerts, cultura popular i activitats comunitàries, i cada vegada destaca més per la seva capacitat d’adaptació a les noves sensibilitats del públic. La seva programació incorpora iniciatives vinculades a la sostenibilitat, a més de propostes més accessibles, com concerts adaptats o activitats pensades per a diferents col·lectius, un impuls en què també participa Endesa com una de les companyies que donen suport a aquestes iniciatives.

El canvi, en aquest sentit, no és abrupte sinó progressiu. Les tradicions es mantenen —els carrers guarnits, els concerts de barri, les activitats culturals de sempre—, però ja conviuen amb nous elements que reflecteixen les preocupacions del present. L’energia es converteix així en un fil conductor que connecta innovació, responsabilitat i experiència.

Un nou model d’esdeveniment cultural

Tots aquests exemples —el Cruïlla, els Focs de Tarragona, el Dansàneu i les festes de Gràcia— apunten a un mateix fenomen: l’aparició d’un nou model de festival. Ja no n’hi ha prou amb oferir entreteniment; s’espera que els esdeveniments siguin sostenibles, inclusius i coherents amb el seu entorn. L’energia, tradicionalment invisible, emergeix com un factor clau d’aquesta transformació, no només pel seu impacte tècnic, sinó per la seva capacitat de comunicar valors.

El futur dels festivals a Catalunya sembla avançar cap a aquesta convergència entre cultura i sostenibilitat. Concerts alimentats amb energies netes, festes populars més inclusives i esdeveniments que posen en valor el patrimoni energètic són només el principi. L’experiència cultural del futur no es mesurarà únicament pel que passa sobre l’escenari, sinó també per com es fa possible.